Els fukuryu (trasncripció romanitzada del japonès 伏龙, 'drac que s'arrapa') eren uns bussejadors suïcides de la Marina Imperial Japonesa que van fer les seves accions a les acaballes de la Guerra del Pacífic. Aquestes «mines humanes» van ser dissenyades per a la defensa de les illes japoneses."[1]

Dibuix d'un Fukuryu per personal de la USA Navy (1946)

El procediment era el següent: el soldat caminava pel fons marí a l'aguait d'un vaixell enemic i, un cop localitzat, li aferrava una mina al buc i la feia explotar; com a resultat, el soldat moria i causava estralls a la nau. Per dur a terme la seva comesa, el bussejador portava aire comprimit i 9 quilos de plom per poder caminar sota l'aigua durant 6 hores amb una mina a sobre. Aquesta tàctica no es va fer servir mai en combat, ja que la guerra progressava amb rapidesa cap a la seva fi i, per això, no hi va haver temps de posar-la en pràctica, però si s'hagués dut a terme hauria resultat una solució poc efectiva, ja que el bussejador no podia diferenciar un vaixell enemic d'un d'amic: hi havia una gran possibilitat que la mina explotés en un vaixell japonès, i si de cas localitzava un vaixell enemic no era gaire probable que l'enfonsés, perquè en aquella època els Aliats ja tenien molt perfeccionades les tàctiques de detecció enemiga.[2]

En japonès, per referir-se als soldats suïcides es fa servir el terme genèric Shinpū Tokubetsu Kōgeki Tai (神 风 特别 攻 撃 队 , 'Unitat Especial d'Atac Shinpū'?), o la seva abreviatura tokkōtai (特 攻 队?), i no es fa servir la paraula kamikaze. L'ús d'aquest mot, però, s'ha estès fora del Japó i és aplicat actualment a diversos tipus d'atacs suïcides sense importar el mètode emprat (ús d'explosius, cotxes bomba, etc.). Aquesta unitat especial va ser dissolta amb la rendició incondicional del Japó a l'acabament de la Segona Guerra Mundial. Avui dia hi ha nombrosos registres i testimoniatges sobre aquest tema.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Zaloga, Steven. Kamikaze: Japanese Special Attack Weapons 1944–45. Osprey Publishing, 2011, p. 43. ISBN 978-1849083539. 
  2. Barton, Charles A. «Underwater Guerrillas». Proceedings. United States Naval Institute, vol. 109, 8, 1983, pàg. 46&47.

Enllaços externsModifica