Fulles grogues
Fulles grogues va ser un programa documental de caràcter cultural de producció pròpia de la Televisió Valenciana,[1] que es va estrenar el 10 d'octubre de 1989 (l'endemà d'inaugurar-se Canal 9) i s'emeté fins al 9 de gener de 1994 al Canal 9.[2] Fou guardonat amb el premi a la millor contribució en mitjans de comunicació als I Premis Turia.[3]
| Tipus | programa de televisió  |
|---|---|
| Gènere | documental i documental televisiu |
| Direcció | Maria Lluïsa del Romaní |
| Llengua original | català |
| Canal original | Televisió Valenciana i Canal Nou |
| Primer programa | 10 octubre 1989 |
| Últim programa | 9 gener 1994 |
| Temporades | 4 |
| Episodis | 61 |
| Premis | |
Capítols modifica
Es van emetre un total de 61 capítols, dividits en quatre temporades de 12 episodis de mitjana cadascun que han estat re-emesos vàries vegades. La freqüència era setmanal, d'antuvi al prime time dels dimecres o la mitjanit dels diumenges. El 1991 passà a ser emès els dilluns per la nit a Punt 2. Va arribar a assolir una quota d'audiència de 35.000 persones (el 19 %).[4] Les reposicions arribarien al 4,9 % (14 %).
Equip modifica
El programa era dirigit per l'escriptora i periodista Maria Lluïsa del Romaní amb els coordinadors Francesc Picó Esteve i José Carlos Díaz. La figura clau era, però, el documentalista Federico Segundo, encarregat de la recerca del material d'arxiu.
El primer periodista contractat fou Vicent Garcia Devís, amb la incorporació posterior de Salvador Dolç i Vicent Andreu, i la col·laboració de Germà Arroyo des de l'arxiu.
Format modifica
El programa repassava els principals esdeveniments del segle XX a través de la mirada de personatges rellevants, no necessàriament valencians, però que ja no eren d'actualitat o que havien caigut en l'anonimat amb la intenció de recuperar-los. Buscava imatges inèdites i testimoniatges orals dels principals protagonistes de l'últim mig segle de la història del País Valencià, Espanya i Europa, tractant temes com les Brigades Internacionals, els maquis valencians o la revolució de Maig del 68, així com personatges culturals com Azorín, Vicent Blasco Ibáñez o Max Aub, i fins i tot Josep Martorell Llorca el Pinet, un dels darrers bandolers valencians (Pinet l'últim roder).[5]
Referències modifica
- ↑ Anchel Cubells, José María (2004) Canal 9: Historia de una programación (1989-1995)[Enllaç no actiu] (en castellà). Tesi de la Universidad Complutense de Madrid, Facultat de Ciències de la Informació, Departament de Sociologia IV, p. 170.
- ↑ Fulles grogues al Diccionario Audiovisual Valenciano
- ↑ I Premis Turia a Cartelera Turia
- ↑ Fulles grogues al web de la Universitat de València
- ↑ Roders valencians: vides "extraordinàries" al marge de la llei, diarilaveu.com
