Fumando espero

*Fumando espero*
	;
Forma musical	cançó
Compositor	Joan Viladomat i Massanas
Lletra de	Félix Garzo
Llengua	castellà
Data de publicació	1922
Gènere	tango argentí

Fumando espero^[1] és un tango compost l'any 1923 amb música de Joan Viladomat i lletra de Félix Garzo. Estrenat el mateix 1923 dins la revista musical La nueva España al Teatre Victòria serà recordada i interpretada per nombroses cantants d'arreu del món, com ara Ignacio Corsini, Bella Dorita o Carlos Gardel, tot i que al Paral·lel no cridés gaire l'atenció. En canvi, en aquesta mateixa època, al Paral·lel sí que triomfarà el Tango de la cocaína, estrenat el 1926 per Pepe Amich; un guinyol líric sobre la moda de la cocaïna.^[2]

La versió més coneguda a Espanya de Fumando espero és la que va enregistrar Sara Montiel a la pel·lícula El último cuplé, dirigida per Juan de Orduña l'any 1957.

Context

Els anys 20 a Catalunya va ser una època on s'alternaren la repressió social i nacional amb el progrés urbanístic i una revifalla de la cultura, i on va tenir lloc un augment de la població de les ciutats a causa del moviment migratori del camp a les zones industrials. Als anys 20 a Barcelona, trobem a l'avinguda del Paral·lel una zona d'oci, art i entreteniment com a resposta a la demanda d'una cultura de masses, que reclamava tota mena de diversions populars. És en aquesta ubicació on les noves classes socials troben el seu espai i una relació amb la cultura que fins llavors no tenien.

Versions

És probable que la versió de la Sara Montiel sota el dictamen de la censura franquista veiés exclosa una estrofa que van interpretar com una al·lusió a la cigarreta que moltes persones solien fumar després de fer l'amor.^[3]

(…) Tras la batalla

en que el amor estalla,

un cigarrillo

es siempre un descansillo

y aunque parece

que el cuerpo languidece,

tras el cigarro crece

su fuerza, su vigor. (…)

Enllaços externs

Referències

↑ «Fumando espero» (en espanyol). [Consulta: 13 maig 2016].
↑ Barranco, Justo «Tango, "puros" i cocaïna». La Vanguardia, 09-06-2013, pàg. 59.
↑ Collell, Jaume. El músic de l'americana vermella. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, pàg. 77. ISBN 9788482643502.

Bibliografia

Barranco, Just «Tango, 'puros' i cocaïna». La Vanguardia, 09-06-2013.
Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Barcelona: RBA La Magrana, 2013. ISBN 9788482643502.

[1] «Fumando espero» (en espanyol). [Consulta: 13 maig 2016].

[2] Barranco, Justo «Tango, "puros" i cocaïna». La Vanguardia, 09-06-2013, pàg. 59.

[3] Collell, Jaume. El músic de l'americana vermella. Barcelona: RBA La Magrana, 2013, pàg. 77. ISBN 9788482643502.

[1]

[2]

[3]