Funció gamma múltiple

No s'ha de confondre amb Funció digamma, Funció trigamma, o Funció poligamma.

En matemàtiques, la funció gamma múltiple () és una generalització de la funció gamma d'Euler i la funció G-Barnes.

La funció gamma doble va ser estudiada per Barnes (1901). Al final d'aquest document s'esmenta l'existència de múltiples funcions gamma, que van ser generalitzades i estudiades en Barnes (1904).

La funció gamma doble () està estretament relacionada amb la funció q-gamma, i la funció gamma triple () està relacionada amb la funció gamma el·líptica.

Definició modifica

Per a  :

 

on   és la funció zeta de Barnes (això difereix per una constant de la definició original de Barnes).

Propietats modifica

Considerada com una funció meromorfa de  ,   que no té zeros i que té els pols exactament en els valors de   per a enters no negatius  ,..., que són pols simples llevat que alguns d'aquests números coincideixen.

Fins a la multiplicació per l'exponencial d'un polinomi, és l'única funció meromorfa d'ordre finit amb aquests zeros i pols.

  •  
  •  
  •  

La funció de doble gamma i la teoria de camp de conformitat modifica

Per a   i  , la funció

 

és invariable a sota  , i obeeix les relacions

 

Per a  , té la representació integral

 

Per a la funció  , és possible definir les dues funcions

 

Aquestes funcions obeeixen a les relacions

 

a més de les relacions que s'obtenen per  .

Per a   tenen representacions integrals

 
 

Les funcions   i   apareixen en funcions de correlació de la teoria de camp de conformitat bidimensional, amb el paràmetre   estant relacionat amb la càrrega central de l'àlgebra de Virasoro subjacent. En particular, la funció de tres punts de la teoria de Liouville està escrita en funció de la funció  .

Referències modifica

  • Barnes, E. W. «The Genesis of the Double Gamma Functions». Proc. London Math. Soc., s1-31, 1899, p. 358–381. DOI: 10.1112/plms/s1-31.1.358.
  • Barnes, E. W. «The Theory of the Double Gamma Function. [Abstract]». Proceedings of the Royal Society of London. The Royal Society, 66, 1899, p. 265–268. DOI: 10.1098/rspl.1899.0101. ISSN: 0370-1662.
  • Barnes, E. W. «The Theory of the Double Gamma Function». Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series A, Containing Papers of a Mathematical or Physical Character. The Royal Society, 196, 1901, p. 265–387. DOI: 10.1098/rsta.1901.0006. ISSN: 0264-3952.
  • Barnes, E. W. «On the theory of the multiple gamma function». Trans. Cambridge Philos. Soc., 19, 1904, p. 374–425.
  • Friedman, Eduardo; Ruijsenaars, Simon «Shintani–Barnes zeta and gamma functions». Advances in Mathematics, 187, 2, 2004, p. 362–395. DOI: 10.1016/j.aim.2003.07.020. ISSN: 0001-8708.
  • Ruijsenaars, S. N. M. «On Barnes' multiple zeta and gamma functions». Advances in Mathematics, 156, 1, 2000, p. 107–132. DOI: 10.1006/aima.2000.1946. ISSN: 0001-8708.