Obre el menú principal

Museu Fundació Francisco Godia

(S'ha redirigit des de: Fundació Gòdia)

La Fundació Francisco Godia es va instituir a Barcelona el 1999 per Liliana Godia, per a mantenir viu el record del seu pare Francisco Godia Sales i conservar la col·lecció privada d'art que va reunir. Des del 2008 la fundació s'exposava a la casa Garriga Nogués número 250 del carrer de la Diputació de Barcelona.[1] Després de quinze anys d'exposició pública la col·lecció ha tornat al seu caràcter privat inicial, però amb tot el bagatge adquirit durant els 15 anys en què s'ha mostrat al públic. A partir d'ara, un dels seus objectius principals fou donar a conèixer la col·lecció a nivell nacional i internacional i el seu estudi en nous contextos museogràfics. La Casa Garriga Nogués passà a ser llogada a la Fundació Mapfre. Del posterior destí de la col·lecció s'han plantejat incerteses sobre el seu futur.[2]

Infotaula d'organitzacióFundació Francisco Godia
Fundació Francisco Godia.JPG
Façana de la casa Garriga Nogués
Dades bàsiques
Tipus museu i fundació privada
Forma jurídica
Creació 1999
Data de dissolució 2014
Activitat
Àmbit Fundació privada
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Sara Puig Alsina (1998–2013)
Conservadora Mercè Obón
Part de Info@fundacionfgodia.org
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

EdificiModifica

Article principal: Casa Garriga Nogués

La fundació ocupava un edifici eclèctic construït entre 1899 i 1901 per Enric Sagnier, fet per encàrrec del financer Rupert Garriga Nogués, dins de l'anomenat Quadrat d'or.

Es tracta d'una casa de renda típica de les construccions de l'eixample de canvi de segle, és a dir, amb la planta baixa dedicada a locals comercials, el pis principal per al propietari amb accés des d'una escala privada i senyorívola i la resta de pisos per llogar, amb accés des d'una escala de veïns independent.

HistòriaModifica

L'exposició pública de la col·lecció es va inaugurar el dia 1 de desembre de 1999 en un pis principal del Carrer de València de Barcelona. Durant uns anys en aquell espai van tenir lloc conferències i tallers, així com exposicions temporals d'altres col·leccions privades.

L'any 2008 la fundació es va traslladar a la casa Garriga Nogués, de l'arquitecte Enric Sagnier[3] fins al 2015. L'espai continua tenint un fi cultural, ja que d'aquest mateix any la Fundació MAPFRE ha iniciat la seva activitat expositiva. Al Museu s'han fet exposicions itinerants com ara del pintor Zeng Fanzhi (2009).

Col·leccióModifica

La col·lecció de la fundació que ja no és accessible al públic. És una de les més importants col·leccions privades de l'estat espanyol i para especial atenció a l'art de l'edat mitjana així com al segle XIX i XX català. Es troben representats artistes de la talla de Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Llorenç Saragossà, Berruguete, Zurbarán, Joaquín Sorolla, Casas, Rusiñol, Mir, Nonell i Miró, entre molts d'altres. La col·lecció permanent mostrava unes 250 peces de les més de 1.000 que formaven la col·lecció privada.[4]

Obres representativesModifica

 
Vitrall d'Antoni Rigalt a la sala annexa del pis principal

Altres autors representats a la col·lecció són Maria Blanchard, Julio González, Joan Ponç, Antoni Tàpies o Magritte.

La col·lecció de ceràmica amb obres de ceràmica de Manises i Paterna és una de les més importants a nivell nacional.

ReferènciesModifica

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 19. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. EFE / BARCELONA «Cierra la Fundación Francisco Godia» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 2 abril del 2015 [Consulta: 29 novembre 2015].
  3. Oliver, Conxita «Fundació Francisco Godia_Nou Espai». Bonart [Girona], núm. 113, març 2009, p.48-49. ISSN: 1885-4389.
  4. Calpena, Enric «Del romànica la Maserati». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  5. Hurtado, Joana «Un 10 en Art». Time Out Cultura [Barcelona], núm. 006, 02-01-2011, p. 70-77. ISSN 2014-010X.
  6. Avellí Casademont, Teresa «Joan Torras i els retaulers i dauradors actius al bisbat de Girona durant la primera meitat del segle XVII». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol.: 50, 2009, p. 215 [Consulta: 29 novembre 2015].