Obre el menú principal

Funny Games (pel·lícula de 1997)

pel·lícula de 1997 dirigida per Michael Haneke

Funny Games és un thriller austríac dirigit per Michael Haneke, estrenat l'any 1997. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaFunny Games
Funny Games1997.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Michael Haneke
Protagonistes
Producció Veit Heiduschka
Guió Michael Haneke
Música Georg Friedrich Händel
Fotografia Jürgen Jürges
Muntatge Andreas Prochaska
Productora Österreichischer Rundfunk
Distribuïdor Madman Entertainment Tradueix
Qualitat
País d'origen Àustria
Estrena 1997
Durada 104 min
Idioma original alemany i francès
Color en color
Descripció
Gènere drama
Tema assassí en sèrie
Lloc de la narració Àustria

IMDB: tt0119167 Filmaffinity: 315125 Allocine: 12031 Rottentomatoes: m/1083791-funny_games Allmovie: v155003 TCM: 523031 Metacritic: movie/funny-games-1997
Modifica les dades a Wikidata

El 2007, Michael Haneke realitza un remake del seu propi film, titulat també Funny Games.

ArgumentModifica

Una parella (Anna, Georges Farber), el seu fill (que també es diu Georges) i el seu gos marxen a passar uns dies a la seva casa de camp prop d'un llac, però no se  sap pas a quin país. 

Passant davant la casa dels seus veïns, que coneixen i amb qui juguen a golf, es sorprenen de la presència de dos joves que conversen amb aquests veïns. 

Tot just arribats al seu propi allotjament, l'un d'aquests dos joves que és ros i amb un lleuger sobrepès, els ve a demanar-los un favor, quatre ous per passar-los als veïns. [2]

RepartimentModifica

  • Susanne Lothar: Anna
  • Ulrich Mühe: Georg
  • Arno Frisch: Paul
  • Frank Giering: Peter
  • Stefan Clapczynski: Schorschi
  • Doris Kunstmann: Gerda
  • Christoph Bantzer: Fred
  • Wolfgang Glück: Robert
  • Susanne Meneghel: la germana de Gerda
  • Monika Zallinger: Eva

Al voltant del filmModifica

  • Aquest film ha estat fortament controvertit en el moment de la seva estrena a causa de la seva violència « realista ». Aquí, les lleis tradicionals del film són posades a dura prova, segons el parer del mateix realitzador.
  • L'esquema general de la intriga (un començament extremadament plàcid, el naixement d'un cert malestar, a continuació un increment de la violència de la qual és impossible saber fins on arribarà) no sense recordar el del film de Sam Peckinpah Els gossos de palla. Altres elements com la casa, el llac, l'arribada de dos « visitants », fan recordar sens dubte el film The Visitors (1972) d'Elia Kazan.
  • AL principi, Haneke pensa ja en Isabelle Huppert (que dirigirà a la Pianista, El Temps del llop i Amor) pel paper de la mare assassinada però ho rebutja, jutjant-lo massa experimental.[3]
  • Si el film desencadena una viva polèmica en la seva presentació al 50è Festival de Canes, esdevé, al fil dels anys, una obra culta, cosa que el realitzador lamenta perquè aquest estatus descansa, segons ell, en un malentès: les situacions d'una violència insostenible i la tensió asfixiant que en destil·len una angoixa i un malestar indecible és que el fa més seductor, per un públic jove, que una pel·lícula de terror ordinari. Aquesta confusió del continent i del contingut i l'atracció de la imatge-xoc en detriment del missatge de fons, no obstant això, portarien, amb el temps, les ganes de destruir aquest film i de declinar-ne la responsabilitat.[4]
  • Haneke ha realitzat un remake del seu propi film, estrenat el 2008: Funny Games, amb Naomi Watts, Tim Roth i Michael Pitt.

Banda originalModifica

  • Händel: Care selve
  • Pietro Mascagni: Tu qui santuzza
  • Mozart: Quintett für Klarinette, 2 Violinen, Viala und Violoncello
  • John Zorn: Bonehead & Hellraiser (John Zorn ha utilitzat el sample de la veu d'Anna quan crida « Auxili » (davant el portal intentant escapar-se), durant la peça Bonehead)
  • Frank Jonko Band: Water

FestivalsModifica

  • Ramdam Festival - Edició 2015: Premi del públic pel film més molest de la categoria Retrospectiva,
  • Crítica
    • "D'una terrible lucidesa" [5]
    • "Angoixant i insòlit thriller macabre, molt valorat per la crítica" [6]
    • "Brillant, radical, provocativa... és una obra mestra" [7]

ReferènciesModifica

  1. «Funny Games» (en català). esadir.cat.
  2. «Funny Games». The New York Times.
  3. (francès) Anecdotes du film Funny Games U.S sur AlloCiné.fr, consultées le 31 octobre 2012.
  4. Le Vern, Romain. «Amour: Michael Haneke, sa belle histoire d'amour avec Cannes», octubre 2012.
  5. Fdez. Santos, Ángel «Funny Games». El País.
  6. Garrido, Inma «Funny Games». Cinemanía.
  7. «Funny Games». Time Out.