Gibberella zeae

(S'ha redirigit des de: Fusarium graminearum)

Gibberella zeae, també conegut amb el nom del seu anamorf Fusarium graminearum, és un fong patogen de les plantes que causa la fusariosi, que és una malaltia devastador ane el blat i ordi.[1] Aquest fitopatogen és el responsable de pèrdues de milers de milions d'euros a tot el món.[2] La infecció causa canvis en la composició dels aminoàcids del blat,[3] dona lloc a llavors migrades i a la contaminació d'aquestes amb micotoxines, principalment la deoxinivalenol, la qual inhibeix la biosíntesi de les proteïnes; i la zearalenona que és unamicotoxina estrogènica. En els animals de ramaderia aquestes toxines els causen vòmits, danys al fetge i defectes en la reproducció, i en els humans són perillosos a través dels aliments contaminats. Encara no s'han trobat varietats de plantes resistents completament a F. graminearum. La recerca tracta de trobar fungicides que puguin protegir millor al blat d'aquestes fusariosis.

Infotaula d'ésser viuGibberella zeae Modifica el valor a Wikidata
F.graminearum.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseSordariomycetes
OrdreHypocreales
FamíliaNectriaceae
GènereGibberella
EspècieGibberella zeae Modifica el valor a Wikidata
Petch, 1936
Nomenclatura
Sinònims
  • Botryosphaeria saubinetii
  • Dichomera saubinetii
  • Dothidea zeae
  • Fusarium graminearum
  • Fusarium roseum
  • Gibbera saubinetii
  • Gibberella roseum
  • Gibberella saubinetii
  • Sphaeria saubinetii
  • Sphaeria zeae

CompetènciaModifica

G. zeae és un fong competidor amb Fusarium verticillioides que pot alterar el seu propi metabolisme i/o el de F. verticillioides, influint en la quantitat de fumonisines fabricades per part d'aquest segona espècie, la qual cosa pot ser interessant en la indústria alimentària i en la microbiologia dels aliments.[4]

Cicle vitalModifica

F. graminearum és un fong ascomicet haploide. Els cossos fructífers, peritecis, es desenvolupen sobre un miceli i donen lloc a ascoespores, les quals germinen en llocs susceptibles de la planta hoste.[5] Les espores es descarreguen i poden germinar en 6 hores sobre la superfície de la planta. Després de la infecció amb ascoespores, el fong produeix macroconidis per la reproducció asexual.[6] Aquestes estructures passen l'hivern en el sòl o en residus de les plantes i donen lloc al miceli en la propera estació.

 
Fusariosi en blat causada per G. zeae (inoculació artificial)

F. graminearum infecta les espigues del blat des de l'antesi fins a l'estadi de gra tou de la llavor.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Bai G, Shaner G (2004):Management and resistance in wheat and barley to Fusarium head blight. Annual Review of Phytopathology 42: 135-161 «Enllaç».
  2. De Wolf ED, Madden LV, Lipps PE (2003): Risk assessment models for wheat Fusarium head blight epidemics based on within-season weather data. Phytopathology 93: 428-435. «Enllaç».
  3. Beyer M, Aumann J (2008): Effects of Fusarium infection on the amino acid composition of winter wheat grain. Food Chemistry 111: 750-754. «Enllaç».
  4. Gao, Minglu; Glenn, Anthony E.; Gu, Xi; Mitchell, Trevor R.; Satterlee, Timothy Pyrrocidine, a molecular off switch for fumonisin biosynthesis, 06-07-2020. DOI: 10.1371/journal.ppat.1008595. ISSN: 1553-7374. PMC: PMC7377494. PMID: 32628727.
  5. Beyer M, Verreet J-A (2005): Germination of Gibberella zeae ascospores as affected by age of spores after discharge and environmental factors. European Journal of Plant Pathology 111: 381-389. «Enllaç».[Enllaç no actiu]
  6. Beyer M, Röding S, Ludewig A, Verreet J-A (2004): Germination and survival of Fusarium graminearum macroconidia as affected by environmental factors. Journal of Phytopathology 152: 92-97.«Enllaç». Arxivat de l'original el 2013-01-05. [Consulta: 17 octubre 2012].