Futbol Club Barcelona (femení)

El Futbol Club Barcelona Femení, conegut com a Barça Femení, és un equip professional de futbol femení. És la secció femenina del Futbol Club Barcelona, i juga a Primera Divisió, la màxima categoria de la lliga espanyola de futbol femení.

Futbol Club Barcelona

(2019)
Dades
Sobrenom	Blaugranes, culers
Tipus	equip femení de futbol
Reemplaça	Penya Femenina Barcelonista
Creació	1988
Activitat
Esport	futbol
Lliga	Primera Divisió
Instal·lació esportiva	Estadi Johan Cruyff: Sant Joan Despí (Baix Llobregat) . 6.000
Penyes	1.343 (2017)
Governança corporativa
Seu	Barcelona
Presidència	Joan Laporta i Estruch
Entrenador principal	Pere Romeu Sunyer
Capità	Alèxia Putellas i Segura
Entitat matriu	Futbol Club Barcelona
Part de	Futbol Club Barcelona
Altres
Color	blau, grana
Premis (2023)  Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
Equipament esportiu
Lloc web	fcbarcelona.cat…
Localització geogràfica

Va ser fundat l'any 1988, competint amb el nom de Club Femení Barcelona. Al seu palmarès hi figuren tres Lligues de Campions, nou lligues, deu copes de la Reina, quatre supercopes d'Espanya, deu copes de Catalunya i una Copa Generalitat.

D'ençà dels anys 2020, l'equip és considerat un dels millors equips de futbol en els àmbits europeu i internacional. De fet, durant la temporada 2023-2024 es va convertir en el primer equip que guanyava la Supercopa, la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions. Algunes de les capitanes de l'equip han estat Alèxia Putellas, Marta Torrejón, Sandra Paños, Patri Guijarro i Irene Paredes.

Història

Els primers anys (1970-1988)

El primer partit de futbol que jugà un equip femení fou el dia de Nadal de 1970, amb motiu d'un festival benèfic. El partit, arbitrat per un presentador de ràdio i televisió -Mario Beut-, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugranes sota el nom de Selecció Ciutat de Barcelona, entrenades per Antoni Ramallets, contra la UE Centelles. Posteriorment, el Barcelona participà en el primer campionat oficiós de Catalunya (1971-72), sota el nom de Penya Femenina Barcelonista. El 29 de novembre de 1983 es canvia el nom a Club Femení Barcelona, que feia servir els colors, distintius i instal·lacions del club, tot i que sense ser-ne una secció oficial. El 29 de juny de 1985 guanya el seu primer títol oficial, la Copa Generalitat.

Primera època daurada (1988-2001)

El CF Barcelona fou un dels nou equips fundadors de la primera Lliga Nacional, la temporada 1988-89. Durant aquells anys es va mantenir sense problemes a la màxima categoria i va obtenir els seus èxits més grans a la Copa de la Reina, de la qual va ser finalista el 1991 i campió el 1994.

Amb la desaparició de la Lliga Nacional el 1996, l'equip va competir a un dels quatre grups de la Divisió d'Honor que la va substituir.

Anys grisos (2001-2007)

El 2001 es crea la Superlliga femenina; però el Femení no la va jugar perquè el club no va voler pagar els 3 milions de pessetes d'inscripció (18.000€), malgrat gaudir d'un pressupost de 154.225.000€. Per aquest motiu, va romandre a Primera Nacional, la segona categoria espanyola. El 2 de juliol de 2002 el FC Barcelona va incorporar definitivament el futbol femení com a secció oficial, donant lloc al FC Barcelona femení. Després de tres intents, la temporada 2003-04 es va superar la promoció d'ascens i l'equip va ascendir a la Superlliga.

Amb l'ascens, l'equip va obtenir cert ressò mediàtic la temporada 2004-05 amb el fitxatge de l'internacional mexicana Maribel Domínguez. Tot i això, la inversió no es va traduir en una millora de l'equip i, després de dues temporades sense grans resultats, es va perdre la categoria la temporada 2006-07, quan, fins i tot es va parlar de la desaparició de l'equip.

Ressorgiment (2007-2010)

Amb l'equip a Segona divisió, Xavi Llorens va ser fitxat com a nou entrenador. Amb ell, la secció va entrar en una dinàmica de creixement constant i l'equip no només va retornar a la Superlliga al final de la temporada 2007-08, sinó que, a les temporades següents, va situar-se als llocs capdavanters de la competició. A més, des de l'any 2009 s'ha adjudicat cinc de les darreres sis edicions de la Copa Catalunya.

Nova època daurada (2010-2019)

L'equip la temporada 2012-2013.

A partir del 2010 la progressió de l'equip es va traduir en la consecució de títols estatals.

La temporada 2010-11 va culminar amb la consecució de la segona Copa de la Reina de la secció, en vèncer el RCD Espanyol per 1-0.

A la temporada 2011-12 la secció va aconseguir el primer campionat de Lliga de la seva història, en dura competència amb l'Athletic Club de Bilbao.

A la temporada 2012-13 l'equip va assolir el doblet: el segon campionat de Lliga, novament en dura lluita contra l'Athletic Club de Bilbao i la tercera Copa de la Reina, en vèncer el Prainsa Zaragoza a la final (4-0).

A la temporada 2013-14 l'equip va assolir un nou doblet guanyant el campionat de Lliga per tercera vegada consecutiva i la quarta Copa de la Reina davant l'Athletic Club de Bilbao (1-1, 5-4 als penals).

A la temporada 2014-15 va conquerir-se novament la lliga, per quarta vegada i de manera consecutiva. En total, el FC Barcelona femení va aconseguir quatre lligues i tres copes des de la temporada 2010-11 fins a la 2014-15.

A la temporada 2015-16 l'equip queda en segona posició en ambdues competicions estatals.

A la temporada 2016-17 l'equip guanya la seva cinquena Copa de la Reina en vèncer l'Atlètic de Madrid a la final per (4-1). A la lliga queda en segona posició i per primer cop s'assoleixen les semifinals de la Lliga de Campions. A la fi de la temporada, Xavi Llorens anuncia que deixa la banqueta blaugrana.

L'equip per la final de la Lliga de Campions 2019.

La temporada 2017-18 l'equip guanya la seva sisena Copa de la Reina en vèncer l'Atlètic de Madrid a la final per (1-0). A la lliga queda en segona posició i s'assoleixen els quarts de final de la Lliga de Campions en la primera temporada de Fran Sánchez a la banqueta de les blaugranes.

Primera Lliga de Campiones i triplet (2019-present)

Lluís Cortés es va fer càrrec del conjunt blaugrana el gener del 2019 en substitució de Fran Sánchez. La temporada 2018-19 quedarà marcada per l'arribada a la seva primera final de la Lliga de Campions que perdrà contra l'Olympique de Lió (4-1). A la resta de competicions no s'assoleixen els objectius; a la Lliga es queda en 2a posició i a la Copa de la Reina l'equip arriba a les semifinals.

La temporada 2019-20 l'equip guanya 4 títols, que són la Copa de Catalunya, després la primera edició de la Supercopa i posteriorment la Lliga, atès que després de la interrupció del campionat de Lliga pel risc públic de contagi de la COVID-19, la Reial Federació Espanyola de Futbol va decidir la seva finalització i proclamar campió el FC Barcelona. Finalment, l'equip també guanyà la Copa de la Reina. A la Lliga de Campions s'arribà a semifinals.

El 16 de maig del 2021, una setmana després de proclamar-se campiones de la Lliga Iberdrola, arriba per segona vegada a la final de la Lliga de Campions disputada a Göteborg, i assoleix una fita històrica en guanyar per primer cop la Copa d'Europa després de golejar al Chelsea (4 a 0). El dia 30 de maig després de vèncer el Llevant (4-2) també guanya la Copa de la Reina, que s’uneix als altres dos títols aconseguits prèviament, la Lliga i la Champions League, i assoleix el triplet per primera vegada. D'aquesta manera, l'equip de futbol sènior femení va ser el primer equip blaugrana femení i estatal en aconseguir el triplet. Amb aquest Triplet, el Barça es converteix en el primer club del futbol europeu que ha aconseguit el triplet tant amb l'equip masculí com amb el femení. Al final de la temporada es va anunciar que l'entrenador Lluís Cortés deixaria la banqueta atès que el desgast i l'exigència de les darreres temporades havien generat problemes en la relació de l'entrenador amb les jugadores. Pocs dies després el club va fer oficial que Jonatan Giráldez, que havia estat l'assistent de Cortés les dues últimes temporades i mitja, seria el nou entrenador del Barça femení i que signava per a una temporada, fins al 30 de juny del 2022, amb opció a una segona temporada.

En l'inici de la temporada 2021-22 per primera vegada a la història, el FC Barcelona Femení va participar en el Trofeu Joan Gamper femení, tradicional festa blaugrana de presentació de l'equip abans de l'inici de temporada. En el dia del seu debut, que va ser el 8 d'agost de l'any 2021, el conjunt blaugrana femení va guanyar la Juventus per 6 a 0. Tres mesos més tard, els èxits i el gran moment de l'equip van impulsar Alexia Putellas a ser escollida guanyadora de la Pilota d'Or 2021 com a millor futbolista del món, convertint-se en la primera futbolista catalana (home o dona) que guanyava aquest premi que organitza la revista France Football.

Després de no encaixar cap derrota a la Lliga, el Barça es proclamà campió a la jornada 24 de la Primera Iberdrola en un partit contra el Reial Madrid a l'Estadi Johan Cruyff que acabà amb un resultat de 5 a 0. L'equip va tancar una lliga perfecta, convertint-se en el primer club capaç de guanyar tots els 30 partits de la Lliga Iberdrola.

Camp Nou en el partit del Barça contra el Wolfsburg, en l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA, amb 91.648 espectadors, 22 abril 2022.

En els quarts de final de Champions League el Barça disputà la tornada, contra el Reial Madrid, a l'Spotify Camp Nou el 30 de març en un partit on es va batre el rècord mundial d'assistència a un partit de futbol femení (91.553 espectadors). La victòria per 5 a 2 i un resultat global en l'eliminatòria de 8 a 3 va permetre a l'equip blaugrana seguir a les semifinals contra el Wolfsburg. Les entrades per assistir al partit contra el Wolfsburg, que també es programà per al Spotify Camp Nou, s'esgotaren a les 24 hores de posar-se a la venda per a socis i al mateix dia que estigueren disponibles per al públic. En el següent partit de semifinals de Lliga de Campions, el 22 d'abril es va tornar a batre el rècord contra el VfL Wolfsburg amb 91.648 espectadors.

Finalment, l'equip va assolir el triplet estatal amb la Lliga, la Copa de la Reina i la Supercopa d'Espanya, a banda del subcampionat europeu després de perdre per 1-3 contra l'Olympique de Lió al Juventus Stadium de Torí.

La temporada 2022/23, l'equip va guanyar la Lliga i la Supercopa d'Espanya, i el major èxit va ser conquerir la segona Champions League al guanyar al Verein für Leibesübungen Wolfsburg Frauen (3-2) al Philips Stadion d'Eindhoven.

Entrega de la Medalla d'Honor al Barça Femení

La temporada 2023/24 va tornar a ser brillant a nivell de títols, ja que l'equip es va imposar a totes les competicions que va disputar. Així doncs, malgrat que l'entrenador, Jonatan Giráldez va anunciar al desembre que plegaria, l'equip va mantenir el nivell d'excel·lència precedent i va guanyar la Supercopa, la Copa, la Lliga –on va guanyar tots els partits excepte un, el primer empat a l'estadi Johan Cruyff– i la Lliga de Campions, a la final de la qual va derrotar l'Olympique de Lió, l'únic equip a qui mai no havien pogut vèncer.

A banda dels títols esportius, el 13 de setembre, el Parlament de Catalunya va distingir el Barça Femení amb la Medalla d'Honor en categoria d'or. Les jugadores premiades van ser les cinc capitanes, Alexia Putellas, Marta Torrejón, Sandra Paños, Patri Guijarro i Irene Paredes, les jugadores del primer equip, Aitana Bonmatí, Mapi León, Jana Fernández, Claudia Pina, Salma Paralluelo, Mariona Caldentey, Caroline Graham Hansen, Cata Coll, Lucy Bronze, Bruna Vilamala, Asisat Oshoala, Keira Walsh, Ona Batlle, Ingrid Engen, Esmee Brugts i Gemma Font, i les jugadores del Barça B en dinàmica de primer equip, Giulia Dragoni, Vicky López, Martina Fernández i Lucía Corrales.

A més, Aitana Bonmatí va continuar rebent premis i reconeixements individuals en reconeixement a la seva temporada anterior. A l'octubre, va rebre la Pilota d'Or a la millor jugadora del món; al gener va ser escollida millor jugadora del món a la prestigiosa llista de les 100 millors jugadores de The Guardian i va guanyar el Premi The Best FIFA i a l'abril també va rebre el premi Laureus a la millor esportista, esdevenint la primera futbolista que ho aconseguia.

Classificacions

Lliga (9 títols)

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

1988-89: Superlliga (4t) 1989-90: Superlliga (5è) 1990-91: Superlliga (6è) 1991-92: Superlliga (2n) 1992-93: Superlliga (3r) 1993-94: Superlliga (2n) 1994-95: Superlliga (7è) 1995-96: Superlliga (8è) 1996-97: Primera Nacional, Gr. 3 (4t) 1997-98: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) 1997-98: Primera Nacional, Gr. 3 (1r)

1998-99: Primera Nacional, Gr. 3 (5è) 1999-2000: Primera Nacional, Gr. 3 (6è) 2000-01: Primera Nacional, Gr. 3 (4t) 2001-02: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) 2002-03: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) 2003-04: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) 2004-05: Superlliga (9è) 2005-06: Superlliga (8è) 2006-07: Superlliga (14è)

2007-08: Primera Nacional, Gr. 3 (1r) 2008-09: Superlliga (6è) 2009-10: Superlliga (5è) 2010-11: Superlliga (4t) 2011-12: Primera Divisió (1r) 2012-13: Primera Divisió (1r) 2013-14: Primera Divisió (1r) 2014-15: Primera Divisió (1r)

2015-16: Primera Divisió (2n) 2016-17: Primera Divisió (2n) 2017-18: Primera Divisió (2n) 2018-19: Primera Divisió (2n) 2019-20: Primera Divisió (1r) 2020-21: Primera Divisió (1r) 2021-22: Primera Divisió (1r) 2022-23: Primera Divisió (1r) 2023-24: Primera Divisió (1r)

- Campionat de Lliga
- Ascens
- Descens

Entre 1996 i 2001 no va existir la Superlliga i va ser substituïda per 4 grups de Primera Nacional d'àmbit geogràfic on els campions disputaven el títol. Des de 2001 la Primera Nacional fou la segona categoria.
Des de 2011 la Superlliga es diu Primera Divisió.

Lliga de Campions (3 títols)

Edició	Fase prèvia ¹	Setzens de final	Vuitens de final	Quarts de final	Semifinals	Final
2012/13		Arsenal FC
2013/14		Brøndby IF	FC Zürich	VfL Wolfsburg
2014/15		Slavia Praga	Bristol Academy
2015/16		BIIK Kazygurt	FC Twente	Paris Saint-Germain
2016/17		FC Minsk	FC Twente	FC Rosengård	Paris Saint-Germain
2017/18		Avaldsnes IL	Gintra Universitetas	Olympique Lió
2018/19		BIIK Kazygurt	Glasgow City	LSK Kvinner	Bayern Múnic	Olympique Lió
2019/20		Juventus	FC Minsk	Atlético de Madrid	VfL Wolfsburg
2020/21		PSV	Fortuna Hjørring	Manchester City	PSG	Chelsea
2021/22				Reial Madrid	VfL Wolfsburg	Olympique Lió
2022/23				Associazione Sportiva Roma	Chelsea	VfL Wolfsburg
2023/24				SK Brann Kvinner	Chelsea	Olympique de Lió

• ¹ Fase de grups. Equip classificat millor posicionat en cas d'eliminació o equip eliminat millor posicionat en cas de classificació.

Copa de la Reina (10 títols)

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

1988-89: No classificat 1989-90: No classificat 1990-91: Finalista 1991-92: 1/8 final 1992-93: 1/16 final 1993-94: Campiones 1994-95: 1/16 final 1995-96: 1/8 final 1996-97: No classificat

1997-98: 1/8 final 1998-99: No classificat 1999-2000: No classificat 2000-01: No classificat 2001-02: No classificat 2002-03: No classificat 2003-04: No classificat 2004-05: No classificat 2005-06: 1/4 final

2006-07: No classificat 2007-08: No classificat 2008-09: Semifinalista 2009-10: Semifinalista 2010-11: Campiones 2011-12: Semifinalista 2012-13: Campiones 2013-14: Campiones 2014-15: Semifinalista

2015-16: Finalista 2016-17: Campiones 2017-18: Campiones 2018-19: Semifinalista 2019-20: Campiones 2020-21: Campiones 2021-22: Campiones 2022-23: Desqualificades 2023-24 Campiones

- Campionat de Copa

Supercopa d'Espanya (4 títols)

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

2020: Campiones 2022: Campiones 2023: Campiones 2024: Campiones

Copa Catalunya (10 títols)

La Copa Catalunya es disputa anualment des del 2005. Segueix el model de la competició masculina del mateix nom vigent des del 1984, amb successives eliminatòries i final a partit únic.

Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo

2005: Finalista 2006: Finalista 2007: Finalista 2008: Finalista

2009: Campiones 2010: Campiones 2011: Campiones 2012: Campiones

2013: Finalista 2014: Campiones 2015: Campiones 2016: Campiones

2017: Campiones 2018: Campiones 2019: Campiones

- Campionat de Copa Catalunya

Copa Generalitat (1 títol)

Font: Hemeroteca FCBarcelona

• 1985: Campiones

Trajectòria

Temporada	Lliga										Copa de la Reina	Supercopa d'Espanya	Lliga de Campions	Copa Catalunya	Promoció	Entrenador	President
	Divisió	Posició	J	G	E	P	GF	GC	Punts	Pitxitxi
1988/1989	Lliga Nacional	4ª	16	7	6	3	29	24	20		Renúncia					Ramon Carrión	Josep Lluís Núñez
1989/1990	Lliga Nacional	5ª	22	9	4	9	48	40	22		Renúncia					Ramon Carrión/Luis de la Pena
1990/1991	Lliga Nacional Fase prèvia G3	1a	10	8	0	2	27	11	16		Subcampiones					Luis de la Pena
	Lliga Nacional Fase final	6ª	14	5	1	8	22	39	11
1991/1992	Lliga Nacional	2ª	14	9	1	4	38	16	19		Semifinals
1992/1993	Lliga Nacional	3ª	12	6	4	2	25	18	16		1/16
1993/1994	Lliga Nacional	3ª	18	13	2	3	47	18	41		Campiones
1994/1995	Lliga Nacional	7ª	18	5	5	8	27	38	20		1/16
1995/1996	Lliga Nacional	8ª	16	5	1	10	24	34	16		1/8					Luis de la Pena/Jordi Castel
1996/1997	Divisió Honor Fase prèvia G3	4ª	26	20	1	5	103	28	61		No classificat					Luis de la Pena
1997/1998	Divisió Honor Fase prèvia G3	2ª	25	20	3	2	137	25	63		Retirat a fase prèvia
1998/1999	Divisió Honor Fase prèvia G3	4ª	26	18	3	5	99	41	57		No classificat					Salvador Casals
1999/2000	Divisió Honor Fase prèvia G3	6ª	24	13	2	9	76	49	41		No classificat
2000/2001	Divisió Honor Fase prèvia G3	4ª	26	17	3	6	97	40	54		1/8						Joan Gaspart
2001/2002	1a Nac Grup 3 2ªdiv	1a Cau lligueta	26	23	3	0	123	26	72		No classificat		No classificat		4–1 Amigos del Duero, 0–3 Leioa	Salvador Casals/Natalia Astrain
2002/2003	1a Nac Grup 3 2ªdiv	1a Cau lligueta	26	22	4	0	138	20	70		No classificat		No classificat		13–0 Gijón, 1–2 Lagunak	Natalia Astrain
2003/2004	1a Nac Grup 3 2ªdiv	1a Guanya lligueta	26	23	2	1	101	17	71		No classificat		No classificat		At Madrid 1-0, Rayco 6-1; 1-0 i 2-3Oiuartzun		Joan Laporta
2004/2005	Superlliga	9ª	26	8	5	13	42	59	29	Adriana Martín (22)	No classificat		No classificat
2005/2006	Superlliga	8ª	24	8	4	12	39	51	28	Patty Pérez (8)	1/4		No classificat	Finalista
2006/2007	Superlliga	14ª descens	26	4	4	18	26	58	16	Marta Unzué (6)	No classificat		No classificat	Finalista		Xavi Llorens
2007/2008	1a Nac Grup 3 2ªdiv	1a Guanya lligueta	26	2	2	2	128	17	68		No classificat		No classificat	Finalista	3–1 Pozuelo, 7–1 El Olivo
2008/2009	Superlliga	6ª	30	14	7	9	48	32	49	Mari Paz Vilas (13)	Semifinals		No classificat	Finalista
2009/2010	Superlliga	G2 2ª	12	8	2	2	26	7	26	Marta Cubí (11) o (13)	3r lloc		No classificat	Campiones
		G1 5ª	14	5	2	7	16	22	17
2010/2011	Superlliga	G2 2ª	14	10	1	3	40	13	31	Olga García (16)	Campiones		No classificat	Campiones			Sandro Rosell
		G1 4ª	14	5	4	5	13	13	19
2011/2012	Primera divisió	1a	34	31	1	2	119	19	94	Sonia Bermúdez (38)	Semifinals		No classificat	Campiones
2012/2013	Primera divisió	1a	30	24	4	2	91	13	76	Sonia Bermúdez (21)	Campiones		1/16	Campiones
2013/2014	Primera divisió	1a	30	25	4	1	82	11	79	Sonia Bermúdez (28)	Campiones		1/4	Finalista			Rosell i Bartomeu
2014/2015	Primera divisió	1a	30	25	2	3	93	9	77	Sonia Bermúdez (22)	Semifinals		1/8	Campiones			Josep Mª Bartomeu
2015/2016	Primera divisió	2ª	30	24	5	1	98	12	77	Jennifer Hermoso (24)	Subcampiones		1/4	Campiones
2016/2017	Primera divisió	2ª	30	24	3	3	98	13	75	Jennifer Hermoso (35)	Campiones		Semifinals	Campiones
2017/2018	Primera divisió	2ª	30	24	4	2	98	12	76	Andressa Alves (12)	Campiones		1/4	Campiones		Fran Sánchez
2018/2019	Primera divisió	2ª	30	25	3	2	94	15	78	Alexia Putellas (16)	Subcampiones		Subcampiones	Campiones		Fran Sánchez/ Lluís Cortés
2019/2020	Primera divisió	1a	21	19	2	0	86	6	59	Jennifer Hermoso (23)	Campiones	Campiones	Semifinals	Campiones		Lluís Cortés
2020/2021	Primera divisió	1a	34	33	0	1	167	15	99	Jennifer Hermoso (31)	Campiones		Campiones				Josep Mª Bartomeu / Joan Laporta
2021/2022	Primera divisió	1a	30	30	0	0	148	11	90	Asisat Oshoala (20)	Campiones	Campiones	Subcampiones			Jonatan Giráldez	Joan Laporta
2022/2023	Primera divisió	1a	30	28	1	1	118	10	85	Asisat Oshoala (21)	Desqualificades	Campiones	Campiones
2023/2024	Primera divisió	1a	30	29	1	0	137	10	88	Caroline Graham Hansen (21)	Campiones	Campiones	Campiones
2024/2025	Primera divisió	1a	30													Pere Romeu

Estadi

Estadi Johan Cruyff des de l'exterior

Article principal: Ciutat Esportiva Joan Gamper

L'equip va començar jugant els seus partits en camps de terra en camps annexos al Camp Nou. Posteriorment a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, un complex esportiu inaugurat l'1 de juny del 2006. En els darrers anys, també es va competir en el Mini Estadi on es jugaven alguns partits de lliga i tota la Lliga de Campions. A partir de la temporada 2019-20, l'equip disputa tots els seus partits en el nou Estadi Johan Cruyff. El 6 de gener de 2021, per commemorar els 50 anys del primer partit de l'equip, es va jugar el derbi català contra el RCD Espanyol al Camp Nou.

El Camp Nou va ser l'escenari del rècord mundial d'espectadors en un partit de futbol femení, amb 91.553 espectadors, el 30 de març del 2022, en un partit de Lliga de Campions del Barça contra el Madrid que va guanyar l'equip local per 5 a 2. Va ser el segon partit oficial de l'equip a l'estadi el primer amb presència del públic. En el següent partit de semifinals de Lliga de Campions, el 22 d'abril es va tornar a batre el rècord contra el VfL Wolfsburg (femení) amb 91.648 espectadors.

Dades del Club

• Temporades a Primera Categoria (Superlliga/Primera Nacional) (33): 1988 a 2001, 2004 a 2007 i 2008 a 2025
• Temporades a Segona Categoria (Primera Nacional) (4): 2001-02, 2002-03, 2003-04 i 2007-08

Jugadores i cos tècnic

Plantilla 2024-2025

La plantilla i el cos tècnic del primer equip per a l'actual temporada són els següents:

N. Pos. Nac. Jugador 1 POR Gemma Font 2 DEF Irene Paredes 5a 4 DEF Mapi León 5 DEF Jana Fernández 6 DAV Clàudia Pina 7 DAV Salma Paralluelo 8 DEF Marta Torrejón 2a 9 DAV Clàudia Pina 10 DAV Caroline Graham Hansen 11 DAV Alèxia Putellas 1a 12 MIG Patricia Guijarro 4a 13 POR Cata Coll

N. Pos. Nac. Jugador 14 MIG Aitana Bonmatí 16 DAV Fridolina Rolfö 17 DAV Ewa Pajor 18 MIG Kika Nazareth 19 MIG Vicky López 20 DEF Martina Fernández 21 MIG Keira Walsh 22 DEF Ona Batlle 23 DAV Ingrid Engen 24 MIG Esmee Brugts 25 POR Ellie Roebuck

FC Barcelona Femení B

N. Pos. Nac. Jugador 28 MIG Alba Caño

N. Pos. Nac. Jugador 35 DEF Judit Pujols

Cos tècnic 2024-2025

Entrenador: Pere Romeu Segon entrenador: Rafel Navarro Tècnic auxiliar: Enric Lluch Preparadors físics: Berta Carles, Lucas del Campo, Lorenzo Petroni i Victor Zamora Fisioterapeutes: Roger Gironès, Roger Ollé i Laia Martínez Delegat: Marçal Pera

Entrenador de porteres: Oriol Casares Analistes: Nacho Villamía, Jorge Gómez Metge: Xavi Yanguas Readaptador: Dani Benito Psicòleg: Marc Sellarès Encarregat de material: Rubén Jiménez

Jugadores destacades

• Immaculada Cabecerán
• Núria Llansà
• Lolita Ortiz
• Simona Vintilă
• Maribel Domínguez
• Marta Cubí
• Noemí Rubio
• Ani Escribano
• Melisa Nicolau
• Sonia Bermúdez
• Miriam Diéguez
• Elixabete Sarasola
• Esther Sullastres Ayuso
• Marta Corredera
• Olga García
• Laura Ràfols
• Vicky Losada
• Melanie Serrano
• Jennifer Hermoso
• Alexia Putellas
• Aitana Bonmatí
• Marta Torrejón
• Caroline Graham Hansen
• Mapi León
• Patri Guijarro
• Mariona Caldentey

Entrenadors

Categoria principal: Entrenadors del Futbol Club Barcelona (femení)

Article principal: Entrenadors de futbol femení del Futbol Club Barcelona

• Natalia Astrain (2002-2006)
• Xavi Llorens (2006-2017)
• Fran Sánchez (2017-2018)
• Lluís Cortés (2018-2021)
• Jonatan Giráldez (2021-2024)
• Pere Romeu Sunyer (2024-)

Filial i futbol base

Futbol Club Barcelona B

Article principal: Futbol Club Barcelona B (femení)

La secció té un segon equip a la Segona Divisió. Tradicionalment s'ha situat esportivament a la categoria immediatament inferior a la del primer equip.

El futbol base del Futbol Club Barcelona és una part fonamental del club i per això compta amb una forta política d'inversió i d'esforç en joves jugadors per tal de perfilar-los i ensenyar-los l'estil del Barça a més de formar-los com a persones. Bona part d'aquest esforç econòmic i organitzatiu que fa el club es troba representat per les instal·lacions esportives de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i la seva residència per a esportistes de la Masia, situades al municipi veí de Barcelona de Sant Joan Despí.

• Equips femenins (7 equips): Femení B, Femení C, Juvenil, Infantil C, Infantil D, Aleví E i Aleví F. Aquests quatre últims juguen en categories de futbol base mixtes.

Palmarès

Títols estatals (23+4)

• Lliga (9): 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23, 2023-24
  • Subcampiones Lliga (6): 1991-92, 1993-94, 2015-16, 2016-17, 2017-18 i 2018-19
• Copa de la Reina (10): 1994, 2011, 2013, 2014, 2017, 2018, 2020, 2021, 2022 i 2024
  • Subcampiones Copa de la Reina (2): 1991 i 2016
• Supercopa (4): 2020, 2022, 2023, 2024
• Segona Divisió (4): 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2007-08

Títols internacionals (3)

• Lliga de Campions Femenina de la UEFA (3): 2020-21, 2022-23, 2023-24
  • Subcampiones Lliga de Campions (2): 2018-19, 2021-22

Títols nacionals (11)

• Copa Catalunya (10): 2009, 2010, 2011, 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019
  • Subcampiones Copa Catalunya (5): 2005, 2006, 2007, 2008 i 2013
• Copa Generalitat (1): 1985

Altres dades d'interès

• Temporades a 1a: 33
• Millor posició a la lliga: 1r (9 vegades)
• Pitjor posició a la lliga: 14è (Temporada 2006-07)
• Victòries seguides a la lliga: 62 partits
• Jugadora amb més partits: Melanie Serrano, 517 partits
• Portera amb més partits: Sandra Paños, 222 partits
• Jugadora amb més partits a 1a divisió: Melanie Serrano, 400 partits (en vigència)
• Jugadora amb més partits a la Champions League: Alexia Putellas, 60 partits (en vigència)
• Rècord d'espectadors: 91.648 (22 d'abril del 2022, Camp Nou. Rècord mundial d'assistència en futbol femení)
• Fitxatge més car: Keira Walsh (400.000 €)

Reconeixements

Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya

«Va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per la contribució de les esportistes i el club al creixement, el reconeixement i la professionalització del futbol femení i la generació d'igualtat d'oportunitats que la secció comporta, generant "referents per a infants i joves en aquest àmbit", transformant la "percepció social respecte del paper de les dones en el món del futbol" i ajudant a construir una "societat més justa i igualitària en drets i oportunitats".» — 25 juliol 2023

Galeria d'imatges

• 
  Alineacions del FC Barcelona Femení i OL femení a la final de la Campions de 2019.
  Campió: Lyon
• 
  Alineacions del FC Barcelona Femení i Chelsea LFC a la final de la Campions de 2021.
  Campió: Barcelona
• 
  Alineacions del FC Barcelona Femení i OL femení a la final de la Campions de 2022.
  Campió: Lyon
• 
  Alineacions del FC Barcelona Femení i VfL Wolfsburg Frauen a la final de la Campions de 2023.
  Campió: Barcelona
• 
  Alineacions del FC Barcelona Femení i OL femení a la final de la Campions de 2024.
  Campió: Barcelona

Vegeu també

• Futbol Club Barcelona
• Llista de jugadores de futbol del FC Barcelona Femení

Enllaços externs

• Pàgina web oficial
• FCB Femení a La Liga
• Futfem (castellà)