Gèneres de la literatura catalana medieval
A l'època medieval, al territori català s'hi van conrear diferents gèneres literaris: l'èpica, la lírica, la narrativa i la dramàtica.
Èpica
modificaCançons de gesta
modificaEscrites per un poeta i cantades per un joglar, les cançons de gesta relaten lluites glorioses d'herois. En llengua catalana, no ens n'ha arribat cap, però sabem que n'hi havia per referències que s'han trobat en altres textos.
Lírica
modificaPoesia trobadoresca
modificaEscrita en occità per un trobador d'origen noble i cantada per un joglar, la poesia trobadoresca transmetia els sentiments i pensaments de l'autor. Els trobadors catalans més importants van ser Guillem de Berguedà, Guillem de Cervera i Guillem de Cabestany.[1]
Poesia moderna
modificaAl segle xv, Ausiàs March va ser el primer a escriure poesia completament en llengua catalana i va ser l'iniciador de la poesia moderna, introduint el “jo poètic”. Un altre autor important de la poesia catalana moderna va ser Jordi de Sant Jordi, tot i que encara escrivia amb alguns provençalismes.[2]
Narrativa
modificaLa narrativa catalana medieval es pot dividir en diferents gèneres, com són la literatura religiosa, la cavalleresca, l'humanisme, les cròniques, l'obra de Ramon Llull i la novel·la burgesa.
Literatura religiosa
modificaTenia com a objectiu instruir el poble en el camí del bé, seguint la doctrina de l'Església. Els autors més destacats van ser Anselm Turmeda, Franscesc Eiximenis, Vicent Ferrer. La literatura religiosa era oral per tal d'arribar al màxim de persones possible.[2]
Literatura cavalleresca
modificaEscrita per nobles cavallers, la literatura cavalleresca narra les batalles de cavallers ficticis. Les dues novel·les cavalleresques més importants que ens han arribat són Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Curial e Guelfa, d'autor anònim.[2]
Literatura humanista
modificaNascut a la Toscana a la segona meitat del segle xiv, l'humanisme marca una abans i un després en la literatura, ja que considera l'home el centre de totes les coses. L'autor humanista català més important va ser Bernat Metge, autor de Lo somni.[3]
Cròniques
modificaEn literatura catalana, ens han arribat quatre cròniques que relaten la historiografia del moment. Les Quatre Grans Cròniques són: El llibre dels Feits, de Jaume I; El llibre del Rei en Pere, de Bernat Desclot; la Crònica de Ramon Muntaner, i el Llibre del Rei Pere III, de Pere el Cerimoniós.[4]
Narrativa de Ramon Llull
modificaL'objectiu de Ramon Llull era convertir els infidels al cristianisme. Per això, va aprendre àrab i va escriure diferents llibres en llatí, català, castellà i àrab. A més, volia crear la millor obra de la història de la literatura per convertir els infidels. Al llarg de la seva vida va escriure un gran nombre d'obres, entre les quals podem comptar el Llibre de les meravelles o Llibre de les bèsties, el Llibre de l'orde de cavalleria, el Llibre de contemplació de Déu, el Llibre d'Evast e Blanquerna...[5]
Novel·la burgesa
modificaCreada per entretenir la burgesia. Un dels autors més importants és Jaume Roig, autor de l'Espill o Llibre de les dones.[6]
Dramàtica
modificaPodem diferenciar dos tipus de dramàtica diferents: la religiosa i la profana.
Religiosa
modificaLa dramàtica religiosa tenia com a finalitat adoctrinar la població en la religió cristiana, amb la qual cosa eren representacions relacionades amb la religió, com el Cicle de Nadal o episodis de la vida de Jesús.
Profana
modificaLa dramàtica profana, cantada per joglars, es feia bàsicament per entretenir la cort. El gènere teatral més usat a l'època medieval era l'entremès.
Referències
modifica- ↑ «Trobadors». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2013. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Literatura medieval». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 23 de març 2014. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ Nou diccionari 62 de la literatura catalana. «L'Humanisme». LletrA UOC. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «Cròniques». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «Ramon Llull». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2014. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. «Novel·la». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 març 2014].