Gúria (georgià: გურია) (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en georgià) és una regió de Geòrgia, a la costa est de la mar Negra, al nord d'Adjària, a l'oest d'Imerètia, i al sud de Mingrèlia. La seva capital és Ozurgueti.

Plantilla:Infotaula geografia políticaGúria
გურიის მხარე (ka) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmkhare Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 58′ N, 42° 12′ E / 41.97°N,42.2°E / 41.97; 42.2
EstatGeòrgia Modifica el valor a Wikidata
CapitalOzurgueti Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població107.100 (2021) Modifica el valor a Wikidata (52,68 hab./km²)
Idioma oficialgeorgià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.033 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1995 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3500 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2GE-GU Modifica el valor a Wikidata

Lloc webguria.gov.ge Modifica el valor a Wikidata

Dins de la subdivisió administrativa de Geòrgia és una regió (mkhare) que limita al nord amb Mingrèlia - Alta Svanètia, a l'est amb la regió d'Imerètia, al sud-est amb Samtskhé-Djavakhètia, i al sud amb Adjària.

Subdivisió

modifica
 
Municipis de Gúria

Gúria està dividida en tres municipis:

A més, la capital Ozurgueti té l'estatus de ciutat.

Història

modifica
 
Bandera històrica del Principat de Gúria

Des del segle xiv va gaudir d'una àmplia autonomia i des del 1490 d'una virtual independència encara que nominalment era un subjecte del regne d'Imerètia, el tron de la qual els mtavaris van arribar a usurpar més d'una vegada. El 1829 va ser annexionada per l'Imperi Rus.

Cap al 1372 Kakhabar I va ser fet eristhavi de Gúria i Svanètia pel seu pare Jordi II Dadiani-Gurieli de Mingrèlia i Svanètia. La dinastia va arrelar i es va transferir de pare a fill. Cap al 1469 Kakhabar II, fill de Mamia I o usurpador va prendre el nom de Gurieli, desvinculant-se de la família Dadiani, i el seu fill Jordi I va assolir la independència de fet a partir del 1490.

Eristhavis i mtavaris de Gúria

modifica

Enllaços externs

modifica
  • GURIA. The Gurieli Dynasty. GENEALOGY (anglès)

Referències

modifica

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.