Adjària (en georgià: აჭარა, Àtxara, pronunciat [at͡ʃʼara] [at͡ʃʼara] (pàg.)), formalment la República Autònoma d'Adjària (en georgià: აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა, Àtxaris Avtonòmiuri Respúblika, pronunciat [at͡ʃʼaris avtʼɔnɔmiuri rɛspʼublikʼa] [at͡ʃʼaris avtʼɔnɔmiuri rɛspʼublikʼa] (pàg.)) és una república autònoma de Geòrgia.

Infotaula de geografia políticaAdjària
აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა (ka) modifica
Bandera d'Adjària Coat of arms of Adjara.svg
Bandera d'Adjària modifica

Localització
AdjaraLocationinGeorgia.svg modifica
 41° 39′ N, 42° 00′ E / 41.65°N,42°E / 41.65; 42
EstatGeòrgia modifica

CapitalBatum modifica
Població
Total337.000 (2016) modifica
• Densitat116,25 hab/km²
Geografia
Superfície2.899 km² modifica
Punt més altKanli (3.007 m) modifica
Limita amb
Dades històriques
Creació1991
Organització política
• Cap de governArtxil Khabadze modifica
Economia
Monedalari modifica
Identificador descriptiu
ISO 3166-2GE-AJ modifica
Altres

Lloc webadjara.gov.ge modifica

Està situada a la costa oriental de la mar Negra, i limita amb les regions georgianes (mkhare) de Gúria al nord, i de Samtskhé-Djavakhètia a l'oest, i amb les províncies turques d'Artvid al sud i Ardahan al sud-oest.

HistòriaModifica

Adjària és una regió històrica de Geòrgia, poblada per la tribu georgiana dels adjars, al nord-oest de la Taoklardjètia (actual província d'Ardahan, a Turquia).

Aquesta regió fou ocupada pels otomans cap al 1540 i ja no va ser reconquerida pels georgians. El 1919 el govern del país, (República de Batum) creat pels britànics després de l'ocupació de l'Imperi Otomà, es va dissoldre i es va integrar a la República Democràtica de Geòrgia. Després de la presa del poder pels bolxevics el 1921 va formar la República Socialista Soviètica Autònoma d'Adjària (dintre de la RSS de Geòrgia), i va pertànyer a la Unió Soviètica del 1922 al 1991.

Des del 1989 Aslan Abaixidze, d'una antiga família feudal (la família Abaixidze), va governar la regió amb autonomia. Aliat al primer president democràtic de Geòrgia, Zviad Gamsakhúrdia, va aconseguir mantenir-se a la caiguda d'aquest mercès a la protecció russa, que desitjava protegir la seva base militar de Batum. Enfrontat nombroses vegades amb el president georgià Eduard Xevardnadze, al final del segon període presidencial d'aquest li va donar suport contra els seus rivals. Però Xevardnadze fou derrocat el 2004, i el nou govern georgià no va tardar a enviar tropes a Adjària. A canvi de certes seguretats i garanties, Rússia va facilitar la sortida del país d'Abaixidze i es va establir un govern proper al georgià respectant almenys nominalment l'autonomia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adjària