Gabriel Fradera i Badall
Gabriel Fradera i Badall (Barcelona, 1903 - Ciutat de Mèxic, 5 d'octubre de 1971) fou un activista català, exiliat després de la guerra civil espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1903  Barcelona |
| Mort | 5 octubre 1971 (67/68 anys) Ciutat de Mèxic |
Va fer els estudis primaris amb els escolapis de Vilanova i la Geltrú i va aprendre l'ofici de torner a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar cap a França. Establert a Marsella, després de la derrota francesa davant el Tercer Reich, el 8 de setembre de 1942 es va embarcar al vaixell Maréchal Lyautey, que el va portar a Casablanca, on es va embarcar en el Nyassa que el va portar a Veracruz (Mèxic).[1]
De 1942 a 1954 es va establir a ciutat de Mèxic on es va integrar en la Comunitat Catalana de Mèxic i va contribuir a la creació de l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic de l'Orfeó Català de Mèxic.[2] De 1954 a 1959 va viure a Guadalajara (Mèxic), on fou un dels fundadors del Centre Català de Guadalajara amb Josep Maria Murià i Romaní i Abelard Tona i Nadalmai. El 1959 va tornar a Ciutat de Mèxic, on va viure fins a la seva mort. Continuà col·laborant amb l'Orfeó Català, on dirigí representacions d'obres d'Àngel Guimerà i Baltasar Porcel.
Referències
modifica- ↑ Fundació Josep Irla. Esquerra a Mèxic 1941-1980 (
PDF), p. 160. Arxivat 2014-09-03 a Wayback Machine.
- ↑ Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 273.
