Nyassa (vaixell)

vaixell portuguès, vaixell de l'exili republicà

El Nyassa fou un vaixell transatlàntic portuguès (originàriament alemany), amb 8.980 tones de desplaçament, 120 m d'eslora i 14 nusos de velocitat màxima; havia estat concebut per transportar 108 passatgers de primera classe, 106 de segona i 1828 de tercera. Fou construït el 1906 i avarat amb el nom de Bülow per la naviliera alemanya Norddeutscher Lloyd a Bremen. Sorprès en alta mar pel començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914, es refugià al port de Lisboa. El 1916 fou requisat pel govern portuguès i anomenat Trás-os-Montes. El 1925 l'empresa privada Companhia Nacional de Navegação el compra al govern i el rebateja Nyassa, nom que servarà fins al seu desballestament el 1951.[1]

Infotaula de vaixellNyassa
Eslora del Nyassa (1944) Modifica el valor a Wikidata
DrassanaNorddeutscher Lloyd Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióBremen Modifica el valor a Wikidata
Historial
Entrada en servei
1906
Retirada del servei
1951
Desballestament
1951 Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Tipustransatlàntic Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament8980 t Modifica el valor a Wikidata
Eslora120 m Modifica el valor a Wikidata
Velocitat14 kn Modifica el valor a Wikidata

Fou contractat pel govern de la República espanyola i algunes associacions de suport als exiliats, juntament amb el Flandre, el Méxique, l'Ipanema i el Sinaia, per traslladar refugiats de la Guerra Civil des de Casablanca, al Marroc, fins a Veracruz, a Mèxic, el 1942, en viatges successius. En un primer trajecte, noliejat per organitzacions israelianes, portava només 136 republicans, que van embarcar a Casablanca el 30 de gener i van arribar a Veracruz el 3 de març de 1942; el 22 de maig completava una segona travessia; la tercera arribava a Mèxic el 16 d'octubre amb 800 exiliats. Un altre viatge menys conegut del Nyassa, promogut pels quàquers americans, havia portat una expedició de 17 nens que van arribar a Baltimore, als Estats Units, el 30 de juliol de 1942.[2]

En una o altra d'aquestes travessies viatjaren a l'exili Marcel·lí Perelló i Domingo i la seva família; Albert Folch i Pi i la seva dona; Antoni Maria Sbert i Pepita Callao, amb la seva família; Baltasar Samper; Josep Maria Murià; Artur Bladé i Cinta Font, amb la seva família; Estrella Rivas amb la seva família;[3] Avel·lí Artís-Gener[3] i Josep Bartolí.[2][4]

Referències

modifica
  1. «Nyassa I (barco de vapor)». Pares (Portal de Archivos Españoles) Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: maig 2019].
  2. 2,0 2,1 Bladé i Desumvila, Artur. De França a Mèxic. Dietari de viatge. Duxelm Ed., 2014, p. Pròleg i presentació. ISBN 9788494286803. 
  3. 3,0 3,1 Bassas, Assumpta; Masanés, Cristina. Ajuntament de Figueres. Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939), 2020, p. 191-192. ISBN 978-84-120316-5-2. 
  4. Amela, Victor-M. «"Els catalans ploraven al vaixell quan passaven per Barcelona"». La Vanguardia, 26-02-2015, pàg. 64 [Consulta: 14 novembre 2019].

Bibliografia

modifica
  • Bladé i Desumvila, Artur: De l'exili a Mèxic, capítol I. Barcelona: Curial, 1993.
  • Potau, Joan «Viatge 14 d'abril - 22 de maig de 1942». Revista Orfeó Català de Mèxic, núm. 22, setembre-desembre 1992, pàg. 10-11.