Gafarró

espècie d'ocell

El gafarró europeu o senzillament gafarró[1] (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca,[2] és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d'Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú[3][4]) fins a Europa Central, on només es troba a l'estiu.

Infotaula d'ésser viuGafarró
Serinus serinus Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració d'una parella de gafarrons
Enregistrament

Cant Modifica el valor a Wikidata

Dades
Pes1,21 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura6 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22720049 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFringillidae
GènereSerinus
EspècieSerinus serinus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució

Distribució del gafarró: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau) i poblacions sedentàries (verd).

Morfologia modifica

 
Anellament d'un gafarró a Portimão (Portugal)

És un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d'un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.

Del seu cant es diu que "fregeix" pel xerroteig delicat.

Ecologia modifica

Viu a llocs habitats (és comú als barris més o menys enjardinats i als parcs) i també li agraden els llocs oberts amb arbres. A la fi de l'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant ràpid i eloqüent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles. S'alimenta de llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.

Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres per tota l'extensió continental i insular dels Països Catalans, llevat de Menorca.[5]

La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle és l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'època de la cria. Després de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes.[6]

Curiositats i renoms modifica

La relació del gafarró amb els Països Catalans i el seu coneixement ve d'antic i això ho demostra l'ús popular de la llengua. Per exemple, a la població de Premià de Mar, els seus habitants reben el renom de "gafarrons". L'origen d'aquest renom es diu que ve dels anys 1830-1850, quan a Premià de Mar es va criar el gafarró intensament com a ocell cantaire, i es va fer popular a les parades d'ocells de la Rambla de Barcelona.[7]

Referències modifica

  1. «Gafarró». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
  2. «Anuari ornitològic de les Balears». Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, 2003. [Consulta: 13 març 2019].
  3. Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6
  4. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Gafarró Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. SCOC, (català)
  5. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 107. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
  7. «Com ens diem al Maresme?». Biblioteques Municipals del Maresme. [Consulta: 22 abril 2015].

Enllaços externs modifica