Galèria

una de les tribus romanes

La tribu Galèria va ser una de les 31 tribus rústiques de l'antiga Roma. La tradició diu que era una de les 21 primeres tribus rústiques o rurals creades al segle v aC,[1] però la seva creació havia de ser posterior, perquè en aquell moment el territori que tenia assignat no era encara romà. La seva abreviatura epigràfica és GAL2.[2]

Infotaula grup humàGalèria
Tipustribu Modifica el valor a Wikidata
EpònimGaleria gens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Períodevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata -
Geografia
Estatantiga Roma Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

S'havia pensat que el seu nom provenia d'un gentilici, però és més probable que tingués un origen geogràfic. Al segle xix, A. Nibby i W. Kubitschek el van relacionar amb el nom d'un petit riu, el riu Galera, que neix a les proximitats de Veïs i desemboca al Tíber, al marge dret, a mig camí entre Roma. i Òstia. En aquesta zona es trobava el territori primitiu de la tribu Galeria, entre el de la tribu Romília a l'est i el Fosso Galeria a l'oest. Aquest territori el van conquerir els romans, després de la conquesta del territori de la tribu Romília, cap al final del segle V aC.[3][4]

Posteriorment, en temps de Juli Cèsar i d'August, a la tribu Galèria s'hi van inscriure ciutadans romans originaris de determinades ciutats o províncies, sobretot d'Hispània al territori de la colònia de Tàrraco, també els ciutadans de Lugdúnum.[5]

Referències

modifica
  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21, 7
  2. Cagnat, René. Cours d'épigraphie Latine. París: Thorin, 1914, p. 316-317. 
  3. Nibby, A. Analisi storico-topografico-antiquaria della carta de'dintorni di Roma. Roma: Tipografia delle belle arti, 1837, p. 97 i seg.. 
  4. Kubitschek, W. De Romanarum tribuum origine et propagatione. Viena: C. Gerold's Sohn, 1882, p. 13. 
  5. González, J. i J. Arce (eds.) «La tribu Galeria en Hispania: ciudades y ciudadanos». A: Estudios sobre La Tabula Siarensis. Madrid: Consejo superior de investigaciones científicas, Centro de Estudios históricos, 1988, p. 233-243. ISBN 9788400068769