Obre el menú principal

La moixina o gata moixa,[5] bocanegra[6] o pristiu[6] (Galeus melastomus) és una espècie de tauró relativament abundant a les costes dels Països Catalans. La seua carn és d'una qualitat molt dolenta.[7] Tanmateix és una espècie amb interès comercial, puix que és emprat fresc, salat i assecat per al consum humà i per a produir cuir. Els exemplars que arriben a les llotges de peix han estat pelats prèviament pels pescadors. Es captura amb arrossegament i palangre de fondària.[8]

Infotaula d'ésser viuMoixina
Galeus melastomus
Galeus melastomus Sardinia.jpg
Galeus melastomus 017.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 161398
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaScyliorhinidae
GènereGaleus
EspècieGaleus melastomus
(Rafinesque, 1810)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Galeus melanostomus (Rafinesque, 1810)
  • Pristiurus melanostomus (Lowe, 1843)
  • Pristiurus melastomus (Rafinesque, 1810)
  • Pristiurus souverbiei (LaFont, 1868)
  • Scyllium artedii (Risso, 1820)
  • Scyllium melanostomum (Bonaparte, 1834)
  • Squalus annulatus (Nilsson, 1832)
  • Squalus delarochianus (Blainville, 1816)
  • Squalus prionurus (Otto, 1821)[4]
Distribució
Galeus melastomus distmap.png
Distribució geogràfica de la moixina (en blau).
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

El mascle madura sexualment entre els 34 i 42 cm i arriba a fer 60 cm de longitud total. La femella madura entre els 39 i 45 cm i assoleix uns 90 cm de longitud màxima. Els exemplars mediterranis rarament depassen els 50 cm. Màxim pes: 1.370 g. Cos allargat i esvelt. Musell llarg, deprimit i més agut que en el gat i el gatvaire. La mucosa bucal és negra i també ho és el peritoneu. Totes les dents tenen cúspides laterals accessòries, sempre relativament més grosses que a les espècies esmentades abans. Les vàlvules nasals són petites i estan amplament separades de la boca. Els ulls són el·líptics i relativament grossos. Hi ha un plec subocular que s'estén sota els 3/4 anteriors de l'ull. Sense membrana nictitant. Té cinc parells de fenedures branquials, el darrer sobre l'aleta pectoral. Les aletes dorsals són petites i subiguals. L'aleta caudal presenta una cresta de denticles dèrmics gruixuts, allargats i punxeguts per tot el marge superior, té el lòbul inferior molt poc marcat i el seu eix pràcticament coincideix amb l'eix general del cos. A més, i immediatament per sota d'aquella cresteta, a cada costat hi ha una estreta línia de pell sense escates. L'aleta anal té la vorera externa pràcticament rectilínia, i és molt allargada. La longitud de la seua base és superior a la distància que hi ha entre les dues dorsals. La coloració del dors i dels costats és marró clara tirant a groguenca, amb taques fosques rodones o rectangulars, que poden fusionar-se. La regió ventral és blanquinosa.[9][10]

EcologiaModifica

Viu a tot el Mediterrani (raríssima a l'Adriàtic), i a les costes atlàntiques (des del nord de Noruega -Trondheim- i les Illes Fèroe fins al Senegal).[8] Viu en els fons tous i fangosos entre els 150 i 500 m de profunditat, tot i que ocasionalment se'l troba per sobre dels 55 m i per sota dels 1000 m. Prefereix els fons d'escamarlans i llúceres.[7][11][12] Ingereix principalment invertebrats de fons, com crustacis i cefalòpodes, i també petits peixos mesopelàgics i altres peixos cartilaginosos.[8] És ovípar. A la Mediterrània la fresa es produeix durant tot l'any, encara que amb més freqüència a l'estiu. Es pensa que pon de 2 a 4 ous, però s'han trobat 13 ous al mateix temps en l'oviducte d'una femella. L'ou és protegit per una ooteca còrnia que fa 6 cm de llarg per 3 cm d'ample, de color groguenc, sense llargs filaments i amb dos apèndixs curts a cada angle. Es desconeix la longitud total de les cries al naixement, però els individus nedadors més petits que s'han pogut examinar feien 9 cm.[8] Té hàbits nocturns.[13]

ReferènciesModifica

  1. uBio (anglès)
  2. Rafinesque C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 [106 blank]).
  3. Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 (106 blank)). Caratteri. Pls. 1-20.
  4. BioLib (anglès)
  5. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera (català)
  6. 6,0 6,1 https://www.diarilaveu.com/apunt/26901/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb-angela-buj-alfara
  7. 7,0 7,1 Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Pàg. 109.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
  9. Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Tom I, Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a. part). Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2007. ISBN 978-84-273-6508-7. Pàg. 109.
  10. IGFA 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.
  11. Jones, E.G., A. Tselepides, P.M. Bagley, M.A. Collins i I.G. Priede 2003. Bathymetric distribution of some benthic and benthopelagic species attracted to baited cameras and traps in the deep eastern Mediterranean. Mar. Ecol. Prog. Ser. 251: 75-80.
  12. Muus, B.J. i J.G. Nielsen 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  13. asturnatura.com (castellà)

BibliografiaModifica

  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Plana 105. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X
  • Belluscio, A., U. Scacco, F. Colloca, P. Carpentiere i G.D. Ardizzone 2000. Feeding strategies of two species of demersal Chondrichthyans, Galeus melastomus (Rafinesque, 1810) and Etmopterus spinax (Linnaeus, 1758), in the Central Tyrrhenian Sea. Biol. Mar. Mediterr. 7(1):417-426.
  • Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 1984. 125(4/2):251-655
  • Compagno, L.J.V. i V.H. Niem, 1998. Scyliorhinidae. Catsharks. p. 1279-1292. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma, Itàlia.
  • Compagno, L.J.V., D. Dando i S. Fowler, 2005. A field guide to the sharks of the world. Harper Collins Publishing Ltd., Londres, Gran Bretanya, 368 p.
  • Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). 1990. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. 1985

Enllaços externsModifica