Freses de salmó en un mercat de Shiogama, Japó.

Les freses són el conjunt d'ous dels peixos i d'altres animals aquàtics com l'eriçó de mar, la gamba i la petxina de pelegrí. S'empren a la cuina en molts plats, fins i tot crues. El caviar, considerat delícia culinària, són freses de diversos tipus de peixos, principalment d'esturió.

Usos culinaris segons païsosModifica

 
La vitrina de una "mezeci" (meze shop) anuncia que a arribat "kefal havyarı" (fresa de llisa o "Mugil cephalus") i a baix a l'esquerra "mumlu havyar" (o "balık yumurtası") - freses cobertas de cera, al Mercat Històric de Kadıköy, Istanbul.

JapóModifica

 
Ikuradon, un bol d'arròs cobert de freses de salmó.
 
Freses de eriçó de mar.

Els japonesos usen una gran varietat de freses al seua cuina, entre les quals destaquem les següents:

  • Ikura (いくら) – Freses de salmó. Són unes esferes grans d'un color roig-ataronjat. Pel fet que les freses de salmó s'utilitzen com a esquer, les persones que proven el sushi elaborat amb elles per primera vegada poden quedar desconcertats.
  • Kazunoko (数の子/鯑) – Freses d'areng, grogues o rosàcies amb una textura gomosa i ferm. Conformen una sola massa, per la qual cosa semblen un tros de peix.
  • Mentaiko (明太子) – Freses d'abadejo, especiades amb pebre roig en pols i rodejades d'una fina membrana artificial elàstica. Aquestes freses són de color rogenc a rosa..
  • Tarako (たらこ) – Freses d'abadejo asades.
  • Tobiko (飛び子) – Freses de peix volador, roig ataronjades i cruixents.
  • Uni (うに, 雲丹) –Freses d'eriçó de mar, fràgils i fundents. El color varia de taronja a groc pàl·lid. Es consumixen crues o poc cuinades. Són una menjar típica també de la cuina coreana, de la cuina sushi japonesa, de Xile i del sud d'Espanya. A la cuina asiàtica es considera un aliment afrodisíac.
  • Karasumi (カラスミ, 鱲子) – és una especialitat de Nagasaki feta amb freses de llisa llobarrera.

SuèciaModifica

La pasta de fresa de bacallà fumat o salat servida en entrepans és molt popular a Suècia. La marca més coneguda és la Kalles Kaviar.

DinamarcaModifica

La fresa de lumpo (Cyclopterus lumpus) és molt apreciada a la cuina danesa. Així mateix els danesos mengen fresa de bacallà o torsk.

Turquia i GrèciaModifica

La tarama (turc) és un meze turc i grec que empra fresa com a principal ingredient. És típic d'Istanbul i de l'illa de Lèucada. La resta dels ingredients poden variar però solen incloure oli d'oliva, all, tomàquet, nous i pebrot vermell. El meze es denomina taramosalata (Ταραμοσαλάτα) en grec i consisteix en fresa amb suc de llimona, ceba, all i oli d'oliva.

ItàliaModifica

La bottarga és una massa constituïda per fresa salada de llíssera usada per ornamentar alguns tipus de pasta.

IranModifica

A part del caviar ja esmentat, a les províncies del Mar Caspi de Gilan i Māzandarān es cuinen diferents varietats de fresa i de les maneres més diverses. Anomenades ashpal o ashbal, es pot consumir rostida a la graella, curada, salada, o barrejada amb altres ingredients. Si se sala o es cura, es consumeix com a condiment. Si s'utilitza fresca, es rosteix normalment a la graella, es fa al vapor, o es barreja amb ous i es fregeix per formar un plat anomenat Ashpal Kuku.

A més a més del caviar, la fresa de Kutum (també anomenat Peix blnac del Caspi o Rutilus frisii kutum), la de madrilleta vera o Rutilus rutilus (anomenada Kuli a Gileki), la de besuc (anomenada Kulmeh a Gileki), i la del salmó del Caspi, són molt apreciades. La fresa de carpa s'usa menys i, ocasionalment, també es consumeix la del barb de muntanya (Barbus barbus).

Índia i BangladeshModifica

La fresa d'Hilsa, un peix (Tenualosa ilisha), es considera una delicadesa magnífica a la regió de Bengala Occidental i a Bangla Desh. Normalment es fa ben fregida, tot i que hi ha altres maneres de preparar-la: pastada amb oli, ceba i pebre, o també es fa curri de fresa. A l'estat de Kerala la fresa es fregeix amb oli de coco i és un plat exquisit.

EspanyaModifica

En tota la seva geografia és comú l'ús culinari de la fresa de lluç, de tonyina i d'altres peixos. Se serveix tant crua, com saltada, rostida, fregida o amanida. Quant a la fresa de tonyina, la seva venda és en barres embotides i seques constituint un element de tapes o un de comú en taules de saladures junt al bonítol sec o la moixama.

A algunes zones del País Valencià és comuna la denominació d'ouet a la fresa de tonyina.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fresa de peix