Gaspar Camps i Junyent

Gaspar Camps i Junyent (Igualada, 29 de desembre de 1874 - Barcelona, 11 d'agost de 1942) va ser un dibuixant, il·lustrador i pintor, amb influència del modernisme i la publicitat.[1]

Infotaula de personaGaspar Camps i Junyent
Biografia
Naixement29 desembre 1874 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócartellista, pintor Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià a l'escola de l'Ateneu Igualadí i a l'Escola de la Llotja de Barcelona, juntament amb Mir, Sunyer i Nonell.[1] Compaginà els estudis amb una feina de barber, fins que Benet Malvehí li donà feina com a dibuixant a la seva fàbrica de sedes. El 1892 tornà a Igualada, on començà a donar classes de dibuix.[1] El 1894, pensionat per la Diputació de Barcelona i amb l'ajut econòmic del seu oncle i de Joan i Carles Godó, es traslladà a París on visqué 3 anys i fou deixeble de Jean-Joseph Benjamin-Constant i Jean-Paul Laurens.[1] Molt influït per aquests i per Alphonse Mucha, la seva obra es caracteritza pel decorativisme modernista i l'exuberància de formes, visibles en els nombrosos dibuixos publicats per Camps a la revista Album Salón (1897-1908) i en els cartells publicitaris de la seua època parisenca.

En tornar de Paris s'instal·là al carrer Custiol, a Igualada.[1] L'any 1899 va exposar a la Sala Parés i fundà la revista Pluma y Lápiz.[1] Entre 1901 i 1903 treballà en obres de la col·lecció Ambos Mundos. Tornà a establir-se a Paris i aconseguí l'èxit amb Cyrano de Bergerac i l'Aiglon, obres d'Edmond Rostand.[1] Durant molt de temps exercí com a director artístic de la casa francesa de publicitat Sirven i va fer moltes obres comercials usant sovint com a model la seva esposa, Cristina Dotti.[1] Quan vivia a Paris va ilustrar la Història d'Igualada de mossèn Joan Segura[1] i dissenyà la senyera de l'Orfeó del Noya[1] fundat per Miquel Jordana.

A l'inici de la Primera Guerra Mundial la casa Sirven va crear una filial a Barcelona i nomenà Gaspar Camps com a cap de tallers.[1] Camps visqué un temps a Tolosa de Llenguadoc i el 1921 s'incorporà a la feina de Barcelona.[1] Compaginà la publicitat amb les obres per lliure i el 1923 va exposar a la Sala Parés.[1] El govern francès el va condecorar l'any 1934 amb diverses Palmes académiques.[1][2] El 5 d'abril de 1934 va rebre un homenatge de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya i el 4 de juny fou nomenat fill il·lustre de la ciutat d'Igualada.[1] Els anys 1941 i 1942 va exposar amb gran èxit a la Sala Busquets.[1]

Una escola municipal d'art d'Igualada, fundada el 1993, porta el seu nom,[3] i s'ha instal·lat una placa a la seva casa natal, situada al carrer de Santa Maria, 4, d'Igualada.[4]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
  2. Biografies anoienques
  3. «Escola Municipal d'Art Gaspar Camps». Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 9 setembre 2010].
  4. «Plaques de personatges i fets històrics d'Igualada». Arxivat de l'original el 2010-06-21. [Consulta: 2 març 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar Camps i Junyent