Obre el menú principal

Gaspar de Borja y Velasco

religiós espanyol

Gaspar de Borja y Velasco (Villalpando, Zamora, 26 de juny de 1580 - Madrid, 28 de desembre de 1645) va ser un religiós espanyol que va ocupar diversos càrrecs polítics i eclesiàstics.[1]

Infotaula de personaGaspar de Borja Velasco
Cardenal Gaspar de Borja y Velasco.JPG
El Cardenal Borja, copia d'un retrat de Diego Velázquez, al Museu de Arte de Ponce, Puerto Rico
Biografia
Naixement (es) Gaspar de Borja y Velasco
26 de juny de 1580
Villalpando
Mort 28 de desembre de 1645(1645-12-28) (als 65 anys)
Madrid
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Universitat Complutense
Activitat
Ocupació Arquebisbe de Toledo
Ordenació sacerdotal Diplomàtic
Consagració 15 de setembre de 1630
per Antonio Barberini
Proclamació cardenalícia 17 d'agost de 1611
per Pau V
Cardenal bisbe d'Albano
Participà en
9 agost 1644conclave de 1644
1623conclave de 1623
1621conclave de 1621
Família
Família Família Borja
Pare Francesc Tomàs de Borja
Germans Francesc Carles de Borja, Ènyec de Borja i Melcior de Borja
Parents Francesc de Borja (avi patern)
Tomás de Borja (besoncle)

Escut d'armes Gaspar de Borja Velasco

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Fill del sisè duc de Gandia, Francesc Tomàs de Borja i de Juana Enríquez de Velasco. Era besnét de sant Francesc de Borja i cosí del duc de Lerma.[1] Va ser un dels dos germans del setè duc de Gandia Carles de Borja que va ser enviat a l'església; el segon, Baltasar, va ser bisbe de Mallorca.[2]

Va estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares i va ser col·legial del Colegio Mayor de San Ildefonso. De ben jove ja va ser nomeat canonge i ardiaca de Conca i, més tard, ardiaca de la catedral de Toledo.[1]

Va ser creat cardenal de Santa Susanna per Pau V el 1611. Des d'ençà va residir habitualment a Roma, cinc anys després assumia el títol de la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, vinculat als prelats espanyols tradicionalment.[2]

En llur carrera eclesiàstica també va ser bisbe d'Albano (1630), arquebisbe de Sevilla (1632) ad commendam i arquebisbe de Toledo (1645) en propietat, si bé va ocupar-lo efímerament.[2] D'altra banda, va ocupar diversos polítics: virrei de Nàpols (1620), conseller d'Estat (1623); va ser ambaixador d'Espanya a Roma entre 1616 i 1619, posteriorment ho fou de nou entre 1631 i 1645.[1]

A Roma va ser participant dels conclaves de Gregori XV i Urbà VIII. Va protagonitzar un enfrontament amb Urbà VIII acusant-lo d'omissió de les seves funcions, per poc zel religiós arran de la invasió d'Alemanya per part del rei protestant de Suècia, ofenent profundament al papa.[2] Gaspar de Borja hagué de retirar-se de Roma després de la promulgació de la butlla «borgiana», que obligava als bisbes a residir a llurs diòcesis, redactada especialment per a Gaspar.[3] En tornar a la península, passà a presidir el Consell Reial, després el Consell d'Aragó i, finalment, el d'Itàlia.[1]

El 1643 va ser proposat a arquebisbe de Toledo, però Urbà VIII s'hi negà, i Gaspar no pogué accedir a l'arquebisbat fins al 1645 durant el ponfiticat d'Innocenci X. Gaspar de Borja va morir el 28 de desembre de 1645, i va ser enterrat en un nínxol senzill de la Capella de Santiago de la catedral de Toledo.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fernández Collado, Ángel. Los informes de visita ad limina de los arzobispos de Toledo (en castellà). Toledo: Universidad Castilla-La Mancha & Estudio Teológico de San Ildefonso, 2002, p. 47-48. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Carbonell Buades, 2013, p. 448.
  3. Carbonell Buades, 2013, p. 449.

BibliografiaModifica