Gaspar de Borja y Velasco

religiós espanyol

Gaspar de Borja y Velasco (Villalpando, Zamora, 26 de juny de 1580 - Madrid, 28 de desembre de 1645) va ser un religiós espanyol que va ocupar diversos càrrecs polítics i eclesiàstics.[1]

Infotaula de personaGaspar de Borja Velasco
Cardenal Gaspar de Borja y Velasco.JPG
El Cardenal Borja, copia d'un retrat de Diego Velázquez, al Museu de Arte de Ponce, Puerto Rico Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Gaspar de Borja y Velasco Modifica el valor a Wikidata
26 juny 1580 Modifica el valor a Wikidata
Espanya Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1645 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense
Activitat
OcupacióArquebisbe de Toledo
Ordenació sacerdotalDiplomàtic
Consagració15 de setembre de 1630
per Antonio Barberini
Proclamació cardenalícia17 d'agost de 1611
per Pau V
Cardenal bisbe d'Albano
Participà en
9 agost 1644conclave de 1644
1623conclave de 1623
1621conclave de 1621 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Borja Modifica el valor a Wikidata
PareFrancesc Tomàs de Borja Modifica el valor a Wikidata
GermansFrancesc Carles de Borja, Ènyec de Borja i Melcior de Borja Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancesc de Borja (avi patern)
Tomás de Borja (besoncle) Modifica el valor a Wikidata

Escudo de Gaspar de Borja y Velasco.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Fill del sisè duc de Gandia, Francesc Tomàs de Borja i de Juana Enríquez de Velasco. Era besnét de sant Francesc de Borja i cosí del duc de Lerma.[1] Va ser un dels dos germans del setè duc de Gandia Carles de Borja que va ser enviat a l'església; el segon, Baltasar, va ser bisbe de Mallorca.[2]

Va estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares i va ser col·legial del Colegio Mayor de San Ildefonso. De ben jove ja va ser nomeat canonge i ardiaca de Conca i, més tard, ardiaca de la catedral de Toledo.[1]

Va ser creat cardenal de Santa Susanna per Pau V el 1611. Des d'ençà va residir habitualment a Roma, cinc anys després assumia el títol de la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, vinculat als prelats espanyols tradicionalment.[2]

En llur carrera eclesiàstica també va ser bisbe d'Albano (1630), arquebisbe de Sevilla (1632) ad commendam i arquebisbe de Toledo (1645) en propietat, si bé va ocupar-lo efímerament.[2] D'altra banda, va ocupar diversos polítics: virrei de Nàpols (1620), conseller d'Estat (1623); va ser ambaixador d'Espanya a Roma entre 1616 i 1619, posteriorment ho fou de nou entre 1631 i 1645.[1]

A Roma va ser participant dels conclaves de Gregori XV i Urbà VIII. Va protagonitzar un enfrontament amb Urbà VIII acusant-lo d'omissió de les seves funcions, per poc zel religiós arran de la invasió d'Alemanya per part del rei protestant de Suècia, ofenent profundament al papa.[2] Gaspar de Borja hagué de retirar-se de Roma després de la promulgació de la butlla «borgiana», que obligava als bisbes a residir a llurs diòcesis, redactada especialment per a Gaspar.[3] En tornar a la península, passà a presidir el Consell Reial, després el Consell d'Aragó i, finalment, el d'Itàlia.[1]

El 1643 va ser proposat a arquebisbe de Toledo, però Urbà VIII s'hi negà, i Gaspar no pogué accedir a l'arquebisbat fins al 1645 durant el ponfiticat d'Innocenci X. Gaspar de Borja va morir el 28 de desembre de 1645, i va ser enterrat en un nínxol senzill de la Capella de Santiago de la catedral de Toledo.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fernández Collado, Ángel. Los informes de visita ad limina de los arzobispos de Toledo (en castellà). Toledo: Universidad Castilla-La Mancha & Estudio Teológico de San Ildefonso, 2002, p. 47-48. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Carbonell Buades, 2013, p. 448.
  3. Carbonell Buades, 2013, p. 449.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar de Borja y Velasco


Precedit per:
Pedro Téllez-Girón y Velasco
Virrei de Nàpols
1620
Succeït per:
Antonio Zapata
Precedit per:
Carlo Emanuele Pio di Savoia
Cardenal-bisbe d'Albano
1630-1632
Succeït per:
Bernardino Spada
Precedit per:
Diego de Guzmán y Haro
Arquebisbe de Sevilla
1632 - 1645
Succeït per:
Agustín Spínola
Precedit per:
Ferran d'Àustria
Arquebisbe de Toledo
1645
Succeït per:
Baltasar Moscoso y Sandoval