Gaudiosa
Gaudiosa (Astúries, s. VII-VIII) va ser una noble de l'incipient regne d'Astúries, muller del cabdill Pelai, que hom considera el seu primer monarca.
 Miniatura imaginària de Guadiosa al Liber genealogiae regum Hispanie (ed. s. XVI).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | segle VIII |
| Sepultura | Cova de Cuadonga |
| Reina consort d'Astúries | |
| 718 – 737 – Froiliuba → | |
| Família | |
| Cònjuge | Pelai |
| Fills | Fàfila, Ermessenda |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
 | |
Segons Jaime de Salazar, el seu nom és llatí i indica un origen hispanoromà, malgrat que les dades són poc fiables.[1]
S'hauria casat amb el monarca asturià abans de la batalla de Cuadonga (722) i, per tant, hauria estat la mare de Fàfila, successor de Pelai, i d'Ermessenda, muller d'Alfons I.[1] Amb tot, l'evidència de la seva existència és molt feble, atès que només es coneix per una notícia tardana de la seva mort a les interpolacions del segle xii de la Crònica d'Alfons III, on se la cita com a esposa de Pelai. D'aquesta obra derivà l'epitafi que es conserva a l'església de Santa Eulalia d'Abamia (Cangues d'Onís), escrit en caràcters del segle XVIII. Segons Antonio C. Floriano la personalitat històrica de Gaudiosa és insostenible.[2]
Es desconeix la data de la seva mort, tot i que la de Pelai se situa l'any 737. Hom considera que ambdós van ser enterrats a l'església de Santa Eulalia d'Abamia, a Cangues d'Onís. Posteriorment, segons Ambrosio de Morales, els dos cossos van ser traslladats a l'església de Santa Maria de Cuadonga per part d'Alfons X de Castella.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Salazar y Acha, Jaime. «Gaudiosa» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 255, 258. ISSN: 0570-7218.
- ↑ Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas. Madrid: Antonio Marín, 1761.