Gekko japonicus
Gekko japonicus és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels gecònids[1] Es troba principalment dins les cases i en àrees urbanes.[2] A l'oest de la regió japonesa de Kyushu també podem trobar-ne en habitats costers rocosos.[3]
  | |
| Enregistrament | |
|---|---|
| |
| Dades | |
| Longitud | 64 mm |
| Pes | 5,6 g |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 96251704 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Subordre | Gekkota |
| Família | Gekkonidae |
| Gènere | Gekko |
| Espècie | Gekko japonicus Schlegel, 1836 |
També se'l coneix com a gekko de Schlegel, en referència a l'herpetòleg Hermann Shchlegel.[4]
Entre les seves característiques més destacades es troben la capacitat de despendre's automàticament o a voluntat de la seva cua (cosa que els serveix per escapar de depredadors) i regenerar-la. També compten amb potes adhesives i visió nocturna.[4]
El grup de Gekko japonicus és el grup més divers en el gènere Gekko, amb un total de 19 espècies reconegudes distribuïdes per l'est de l'Àsia, des del Japó fins a Vietnam passant pel sud de la Xina.[5]
.JPG)
Anatomia i fisiologia modifica
Generalitats modifica
Gekko japonicus, així com la resta d'espècies del seu grup, es caracteritza per un cos petit (d'uns pocs centímetres), amb els orificis nasals (dos o tres) en contacte amb el rostral, de zero a vint-i-una files de tubercles dorsals, fins a trenta-dos porus precloacals i entre un i quatre tubercles post-cloacals.[4][5]
La seva membrana interdactilar no està especialment desenvolupada i no tenen tubercles als plecs laterals.[5]
La seva regió vertebral conté taques o bandes llargues de color clar.[5]
Aparell adhesiu modifica
.jpg)
Com la resta de membres de la seva família, disposa de superfícies dactilars adhesives que li permeten capturar aliment viu i escapar dels depredadors escalant parets en vertical o fins i tot cap per avall, fins i tot per superfícies llises.[6] Aquest aparell adhesiu está basat en la presència de petites papil·les microscòpiques similars a pèls a la capa superficial de l'epidermis subdigital de l'animal.[4]
Per aquesta capacitat d'adhesió és fonamental l'expansió de la família gènica de la β-queratina que es troba en analitzar el genoma de Gekko japonicus.[4]
Aparell sensorial modifica
Com a animal nocturn té uns sistemes sensorials característics, com sensibilitat a la llum,[7] una visió de colors reduïda, sistema òptic multifocal, un olfacte molt desenvolupat[8] i un sistema auditiu especial.[9] Les seves retines es componen majoritàriament de cons dobles i simples.[10] El fet de viure majoritàriament en ambients de foscor fa que hagi hagut de desenvolupar un gran sistema olfactori per tal de localitzar el menjar i preveure els atacs de depredadors.[11] Per la visió nocturna és essencial la proteïna opsina.[4]
Cua modifica
La cua del Gekko japonicus és un apèndix prominent i complex format per diversos teixits, incloent medul·la espinal, múscul, vasos, teixit adipós i columna vertebral òssia.[12]
Aquests rèptils tenen la capacitat de regenerar la seva cua quan se'ls talla, cosa que fan mitjançant tres processos: curació de la ferida, formació del blastema i creixement de la nova cua.[12]
Hàbits modifica
El Gekko japonicus és un animal d'hàbits nocturns i gran agilitat.[4]
Quan són atacats per depredadors, els Gekko japonicus poden desprendre's de la seva cua, sistema adaptatiu present a molts rèptils del seu ordre.[13]
Distribució modifica
És natiu de l'Àsia Oriental: l'orient de la Xina (Sichuan, Shaanxi i Gansu), Corea del Sud i Japó (Kyushu, Honshu, Shikoku, Yakushima i les illes Ryūkyū).[1]
Aplicacions en investigació modifica
A causa de les seves característiques, el Gekko japonicus s'ha utilitzat en estudis de processos regeneratius, i el seu aparell adhesiu ha estat estudiat pel desenvolupament de tecnologies inspirades en la vida natural.[14]
La seva capacitat per regenerar la cua fa que sigui un bon model per estudiar processos de regeneració.[15]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Gekko japonicus». The Reptile Database.
- ↑ Toda, Mamoru; Okada, Sumio; Hikida, Tsutomu; Ota, Hidetoshi «Extensive Natural Hybridization Between Two Geckos, Gekko tawaensis and Gekko japonicus (Reptilia: Squamata), Throughout Their Broad Sympatric Area» (en anglès). Biochemical Genetics, 44, 1-2, 29-04-2006, pàg. 1–17. DOI: 10.1007/s10528-006-9010-9. ISSN: 0006-2928.
- ↑ «Japanese gecko / Invasive Species of Japan». www.nies.go.jp. [Consulta: 17 novembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Liu, Yan; Zhou, Qian; Wang, Yongjun; Luo, Longhai; Yang, Jian «Gekko japonicus genome reveals evolution of adhesive toe pads and tail regeneration» (en anglès). Nature Communications, 6, 24-11-2015. DOI: 10.1038/ncomms10033. ISSN: 2041-1723. PMC: 4673495. PMID: 26598231.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Nguyen, Truong Quang; Wang, Ying-Yong; Yang, Jian-Huan; Lehmann, Tanja; Le, Minh Duc «A new species of the Gekko japonicus group (Squamata: Sauria: Gekkonidae) from the border region between China and Vietnam» (en anglès). Zootaxa, 3652, 5, 21-05-2013, pàg. 501–518. ISSN: 1175-5334.
- ↑ Autumn, Kellar; Liang, Yiching A.; Hsieh, S. Tonia; Zesch, Wolfgang; Chan, Wai Pang «Adhesive force of a single gecko foot-hair» (en anglès). Nature, 405, 6787, 08-06-2000, pàg. 681-685. DOI: 10.1038/35015073. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Röll, B. «Gecko vision-visual cells, evolution, and ecological constraints». Journal of Neurocytology, 29, 7, 01-07-2000, pàg. 471–484. ISSN: 0300-4864. PMID: 11279363.
- ↑ Schwenk, K. «The evolution of chemoreception in squamate reptiles: a phylogenetic approach». Brain, Behavior and Evolution, 41, 3-5, 01-01-1993, pàg. 124–137. ISSN: 0006-8977. PMID: 8477337.
- ↑ Bergevin, Christopher «Comparison of otoacoustic emissions within gecko subfamilies: morphological implications for auditory function in lizards». Journal of the Association for Research in Otolaryngology: JARO, 12, 2, 01-04-2011, pàg. 203–217. DOI: 10.1007/s10162-010-0253-0. ISSN: 1438-7573. PMC: 3046335. PMID: 21136278.
- ↑ Roth, Lina S. V.; Lundström, Linda; Kelber, Almut; Kröger, Ronald H. H.; Unsbo, Peter «The pupils and optical systems of gecko eyes». Journal of Vision, 9, 3, 30-03-2009, pàg. 27.1–11. DOI: 10.1167/9.3.27. ISSN: 1534-7362. PMID: 19757966.
- ↑ Tonosaki, K.; Shibuya, T. «Action of some drugs on gecko olfactory bulb mitral cell responses to odor stimulation». Brain Research, 167, 1, 05-05-1979, pàg. 180–184. ISSN: 0006-8993. PMID: 455065.
- ↑ 12,0 12,1 Zhou, Youlang; Xu, Qing; Li, Donghui; Zhao, Lijuan; Wang, Yongjun «Early neurogenesis during caudal spinal cord regeneration in adult Gekko japonicus» (en anglès). Journal of Molecular Histology, 44, 3, 13-11-2012, pàg. 291–297. DOI: 10.1007/s10735-012-9466-3. ISSN: 1567-2379.
- ↑ Hutchins, Elizabeth D.; Markov, Glenn J.; Eckalbar, Walter L.; George, Rajani M.; King, Jesse M. «Transcriptomic analysis of tail regeneration in the lizard Anolis carolinensis reveals activation of conserved vertebrate developmental and repair mechanisms». PloS One, 9, 8, 01-01-2014, pàg. e105004. DOI: 10.1371/journal.pone.0105004. ISSN: 1932-6203. PMC: 4139331. PMID: 25140675.
- ↑ Boesel, Luciano F.; Greiner, Christian; Arzt, Eduard; del Campo, Aránzazu «Gecko-Inspired Surfaces: A Path to Strong and Reversible Dry Adhesives» (en anglès). Advanced Materials, 22, 19, 18-05-2010, pàg. 2125–2137. DOI: 10.1002/adma.200903200. ISSN: 1521-4095.
- ↑ Gu, Yun; Yang, Jian; Chen, Haijiao; Li, Jing; Xu, Man «Different Astrocytic Activation between Adult Gekko japonicus and Rats during Wound Healing In Vitro». PLOS ONE, 10, 5, 28-05-2015, pàg. e0127663. DOI: 10.1371/journal.pone.0127663. ISSN: 1932-6203. PMC: 4447339. PMID: 26020931.