Genaro de la Riva i Ruiz

futbolista espanyol
(S'ha redirigit des de: Genaro de la Riva)

Genaro de la Riva i Ruiz (Barcelona, 9 de setembre de 1890 - Vera, 25 de febrer de 1968)[1][2][3] fill de Victorià de la Riva i de la Riva, natural d'Ortigosa de Cameros, i de Jacinta Ruiz i Alonso, fou un esportista català de la dècada de 1910 i més tard dirigent esportiu.

Infotaula de personaGenaro de la Riva i Ruiz
Biografia
Naixement9 setembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1968 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Vera (Província d'Almeria) Modifica el valor a Wikidata
President del RCD Espanyol
1933 – 1942
← Javier de Salas y de MilansFrancisco Román Cenarro →
President del RCD Espanyol
1925 – 1930
← Santiago de la Riva i RuizSantiago de la Riva i Ruiz →
President del RCD Espanyol
1920 – 1922
← Victorià de la Riva i RuizEusebio Fernández Muñiz → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, dirigent esportiu Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs professionals
Anys Equip
1911-1912 RCD Espanyol
1913-1916 Polo JC (criquet i hoquei herba)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1912 Catalunya Catalunya 1 (1)

Biografia modifica

Ha estat un dels homes més importants de la història del RCD Espanyol, com a jugador i president del club.[4]

Amb 17 anys marxà a cursar estudis de filatures i teixits a l'estranger, un any a França, un a Bèlgica (on fou campió escolar de floret) i un a Anglaterra (on s'inicià en la pràctica del futbol). Retornat a Barcelona jugà al primer equip del RCD Espanyol entre els anys 1911 i 1912, a la posició mig i d'interior. A continuació practicà la nàutica i jugà a criquet i hoquei herba amb el Polo JC on fou campió d'Espanya.[5][6] Jugà un partit amb la selecció de futbol de Catalunya contra França el 1912, essent l'autor del gol de la victòria catalana.

Fou president de l'Espanyol durant tres etapes, 1920-1922, 1925-1930 i 1933-1942. Gràcies a ell el club va adquirir els terrenys del més tard Estadi de Sarrià i recuperà al porter Ricard Zamora per al primer equip. A més, durant la seva presidència el club guanyà les seves dues primeres Copes d'Espanya (1929 i 1940). Membre d'una nissaga de prohoms espanyolistes, els seus germans Santiago i Victorià també foren presidents del club.[4]

La Federació Catalana de Futbol el distingí amb la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu[6] i l'Espanyol amb la Medalla d'Or del club a títol pòstum.[3]

Va morir d'accident de trànsit el febrer de 1968 al nord d'Almeria.[3][4]

Referències modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Victorià de la Riva
President del RCD Espanyol
 

1920-1922
Succeït per:
Eusebio Fernández
Precedit per:
Santiago de la Riva
President del RCD Espanyol
 

1925-1930
Succeït per:
Santiago de la Riva
Precedit per:
Javier de Salas
President del RCD Espanyol
 

1933-1942
Succeït per:
Francisco Román