Georges Urbain

químic francès

Georges Urbain (París, 12 d'abril de 1872 - París. 5 de novembre de 1938), va ser un químic francès.

Plantilla:Infotaula personaGeorges Urbain

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 abril 1872 Modifica el valor a Wikidata
11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris
École Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat, escultor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAndré Chrétien Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPierre Urbain Modifica el valor a Wikidata
PareVictor Urbain Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Enginyer diplomat (9a promoció) de l'Escola superior de física i de química industrials de la ciutat de París (avui ESPCI ParisTech), va treballar a la facultat de ciències de París on va estudiar els lantanoides.

El 1908, és nomenat professor de química dels minerals en la facultat de ciències de la universitat de París. Es fa professor de química general i assumint la direcció de l'institut de química aplicada del 1928 al 1938 i la de l'Institut Rockefeller de fisicoquímica biològica de París de la part de química en col·laboració amb el físic Jean Perrin.

El 1907, va descobrir l'element químic luteci (Z=71) separant els òxids d'iterbi i de luteci que l'any 1878 el químic suís Jean-Charles Galissard de Marignac havia suposat com a l'òxid d'un nou element químic, l'iterbi. A aquesta mateixa conclusió arribà de forma independent el mineralogista Carl Auer von Welsbach. Urbain li posà el nom de luteci per Lutetia, el nom en llatí que donaren els romans a París.

Urbain també va obtenir per primera vegada el gadolini (Z=64) en estat pur el 1935, element que havia estat descobert pel químic francès Paul Émile Lecoq de Boisbaudran el 1886 associat amb l'holmi i d'altres elements de la sèrie dels lantanoides.

Va proposar una unificació de les teories dels enllaços químics de la química dels complexos i de la química dels minerals.