Germà Colón i Domènech

lingüista valencià
(S'ha redirigit des de: Germà Colón i Doménech)

Germà Colón i Doménech (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1928 - Barcelona, 22 de març de 2020)[1] fou un filòleg i lexicòleg valencià, un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana. De 1963 a 1997 fou catedràtic de la Universitat de Basilea i després catedràtic emèrit.[2]

Infotaula de personaGermà Colón i Domènech
Biografia
Naixement30 novembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
2n President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
1976 – 1982
← Antoni Maria Badia i MargaritArthur Hubert Terry → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Madrid
Universitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLexicògraf, lingüista, escriptor, professor d'universitat i romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Basilea
Universitat d'Estrasburg
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralRolf Eberenz Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Biblioteca Germà Colon a la Universitat Jaume I

Germà Colón estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona amb filòlegs prestigiosos com Antoni Badia i Margarit i Martí de Riquer abans de llicenciar-s'hi el 1951. Es doctorà l'any següent a la Universitat de Madrid amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló.

Gràcies a una beca se n'anà després cap a Lovaina i Zuric, on conegué alguns dels més importants romanistes europeus, com ara Sever Pop. El filòleg suís Walther von Wartburg li proposà aleshores un lectorat d'espanyol a la Universitat de Basilea, on va continuar la seva carrera acadèmica: Privat-Dozent a partir de 1959, professor extraordinari el 1963 i catedràtic numerari a partir de 1967 i després el 1997 com a catedràtic emèrit. Va ser alhora professor a la Universitat d'Estrasburg (del 1968 al 1972) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973-74). A Basilea dirigí nombroses tesis doctorals i creà una escola d'hispanística i catalanística.

Esdevingué membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1964) i de la Comissió Lul·liana arran de la publicació de les obres completes de Ramon Llull. Fou també membre del consell assessor de la col·lecció Els Nostres Clàssics i de l'equip editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. Fou conseller d'honor de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (de la qual va ser president del 1976 al 1982) i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Li fou atorgat el Premi Valencià de l'any de la Fundació Huguet (1982), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Premi Prat de la Riba de l'IEC (1979), el Premi Crítica Serra d'Or en edició d'obra catalana (1982) pel Llibre de Consolat del Mar, la Creu de Sant Jordi (1985) i el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987). El 1999 va rebre també la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. El 2014 li ha estat concedida la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

Fou investit "Doctor Honoris Causa" de la Universitat de València el 1984, de la Universitat d'Alacant a l'octubre del 1990, de la Universitat Jaume I de Castelló el 1993, de la Universitat Autònoma de Barcelona el gener del 2003 i de la Complutense de Madrid el 2007.

Va donar la seua biblioteca personal (més de 20.000 obres) a la Universitat Jaume I de Castelló.[3]

Es pot trobar una biobibliografia de Germà Colón, actualitzada fins a 2014, en el volum Homenatge a Germà Colón Domènech (Castelló: Universitat Jaume I, 2014, p. 281-319; ISBN 978-84-15444-54-1).

L'any 2014 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

ObresModifica

  • El léxico catalán en la Romania (1976).
  • La llengua catalana en els seus textos (1978).
  • El panorama de la lexicografia catalana (1986).
  • Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987).
  • El español y el catalán, juntos y en contraste (1989).
  • Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
  • Les regles d’esquivar vocables. Autoria i entorn lingüístic. IEC (2001)     
  • Para la historia del léxico español (2002).
  • De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003).
  • Las primeras traducciones europeas del Quijote. UAB (2006)
  • Lexicografia, lèxic i crítica textual. PAM (2011)
  • Noves tendències en la dialectologia contemporània. UJI (2011)
  • Origen i història del lèxic català. PAM (2014)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Maria Badia i Margarit
President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
1976-1982
Succeït per:
Arthur Hubert Terry
Premis i fites
Precedit per:
Francisco Brines Baño
Premi de les Lletres Valencianes
1988
Succeït per:
Vicente Aguilera Cerni