Gerundi

El gerundi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adverbi. Pot actuar com a adverbi i com a verb alhora.

En català

Aquesta forma verbal és part integrant, com a segon terme, de les perífrasis verbals:

• Durativa: estar + gerundi (estan jugant a futbol)
• Reiteratives: anar + gerundi / seguir + gerundi / continuar + gerundi (ho va explicant, ho segueix explicant, ho continua explicant).

La perífrasi venir + gerundi és un barbarisme, i no pas una construcció genuïna de la llengua catalana.

La terminació d'aquesta forma és -nt: cantant, tement, dormint... Els gerundis acabats en -guent no són correctes (poguent, sapiguent...). Les formes correctes són podent, sabent...

El gerundi en català sempre expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb de l'oració principal (vaig ensopegar anant a l'escola). En aquest cas, l'acció és simultània i es pot invertir l'ordre de l'oració (anant a l'escola, vaig ensopegar). Mai pot expressar una acció posterior a la del verb principal (el van portar a l'hospital, morint al cap de poc). Aquesta frase no és correcta i s'ha de construir d'una altra manera: utilitzant una conjunció o un relatiu (el van portar a l'hospital i morí al cap de poc / el van portar a l'hospital, on morí al cap de poc).

En llatí

En llatí, el gerundi era o una declinació de l'infinitiu amb una funció instrumental o modal. En la seva forma adverbial esdevé un adjectiu que implica un deure o una obligació. Es forma amb els sufix -ndus, -nda, -ndum a l'arrel d'un verb. Per la seva concisió, el gerundi llatí es troba en moltes llocucions llatines encara molt usades avui.

Infinitiu declinat

• Errare humanum est (nominatiu): Errar és humà
• Utile legendo (datiu): és útil per llegir (infinitu: legere)
• Consilium abeundi (genitiu): el consell d'anar-se, eufemisme a la universitat per una demissió (infiniu: abire)
• Modus vivendi (genitiu): manera de viure (infinitiu: vivere)

Adjectiu

• Agenda: coses que s'han de fer (infinitiu: agere)
• Corrigenda et addenda : el que s'ha de corregir i afegir, una expressío que s'utilitzava sovint com títol per a les correccions necessaris d'errors o coses omesos quan tot el llibre era compost i que amb les tècniques manuals d'antany, hauria sigut massa costós de retipografiar tot el text (infinitius: corrigere, addere)
• Delenda est Carthago, cal destruir Cartago (infinitu: delere)
• Mutatis mutandis: quan s'ha canviat el que s'ha de canviar (infinitu: mutare)
• Nunc est bibendum (Horaci): ara hem de beure un got
• Pacta sunt servanda : s'ha de respectar els pactes (infinitiu: servare)
• Quod erat demonstrandum: el que s'havia de demonstrar

Vegeu també

• Gerundi copulatiu

Viccionari