Gesneriàcies
Gesneriàcies és una família d'angiospermes que trobem en l'ordre de les lamials.[1] El nom d'aquesta família prové del gènere Gesneria, el qual s'anomena així en honor de l'humanista suís Conrad Gessner. Moltes espècies tenen ús ornamental, la planta més coneguda per aquesta raó és la violeta africana, que es troba dins del gènere Saintpaulia.[2][3][4]
Gesneriaceae  | |
|---|---|
 Mitraria coccinea | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Gesneriaceae Rich. i Juss., 1816 |
| Tipus taxonòmic | Gesneria |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
CaracterístiquesModifica
_flower-01.JPG)
La majoria en són plantes herbàcies o subarbustives i unes poques arbusts llenyosos o arbres menuts. La fil·lotaxi sol ser oposada i s'entrecreua, però les fulles formen una espiral o un patró alternatiu en alguns grups. Igual que amb els altres membres de les lamials les flors tenen, normalment, unes corol·les zigomorfes en les quals els pètals es fonen formant un tub, i no hi ha un caràcter que separi una gesneriàcia de qualsevol altre membre pertanyent a les lamials. Les gesneriàcies es difereixen de les altres famílies relacionades, dins de les lamials, per tenir l'estructura de la inflorescència inusual, "cim bifloral", encara que algunes gesneriàcies no tenen aquesta característica, i en canvi algunes altres lamials (algunes calceolariàcies i algunes escrofulariàcies) la comparteixen. L'ovari pot ser súper, semiínfer o totalment ínfer. El fruit és o una càpsula seca o una baia carnosa. Les llavors són sempre petites i nombroses. Les gesneriàcies tradicionalment han estat separades de les escrofulariàcies per tenir un ovari unilocular en lloc de tindre'l bilocular, amb placentació parietal en lloc d'una placentació axial.[5]
DistribucióModifica
Les trobem als climes tropicals i subtropicals del vell món i del nou món, i algunes poques espècies en les àrees temperades.[6]
GèneresModifica
Té uns 150 gèneres i prop de 3.200 espècies. Aquesta família està dividida en quatre subfamílies:
- Subfamília: Coronantheroideae
- Tribu: Coronanthereae
- Gèneres: Asteranthera - Coronanthera - Depanthus - Fieldia - Lenbrassia - Mitraria - Negria - Rhabdothamnus - Sarmienta
- Tribu: Coronanthereae
- Subfamília: Didymocarpoideae
- Tribu: Cyrtandreae
- Gèneres: Cyrtandra - Rhynchotechum
- Tribu: Didymocarpeae
- Gèneres: Acanthonema - Allocheilos - Allostigma - Ancylostemon - Anna - Beccarinda - Boea - Boeica - Bournea - Briggsia - Briggsiopsis - Calcareoboea - Cathayanthe - Championia - Chirita - Chiritopsis - Colpogyne - Conandron - Corallodiscus - Dayaoshania - Deinocheilos - Deinostigma - Didissandra - Didymocarpus - Didymostigma - Dolicholoma - Gyrocheilos - Haberlea - Hemiboea - Hemiboeopsis - Henckelia - Hexatheca - Isometrum - Jancaea - Lagarosolen - Leptoboea - Linnaeopsis - Loxocarpus - Metabriggsia - Metapetrocosmea - Nodonema - Opithandra - Orchadocarpa - Oreocharis - Ornithoboea - Paraboea - Petrocodon - Petrocosmea - Phylloboea - Platyadenia - Platystemma - Primulina - Pseudochirita - Ramonda - Raphiocarpus - Rhabdothamnopsis - Saintpaulia - Schizoboea - Drehfrucht - Tengia - Tetraphyllum - Thamnocharis - Trachystigma - Tremacron - Trisepalum
- Tribu: Titanotricheae
- Gènere: Titanotrichum
- Tribu: Trichosporeae
- Gèneres: Aeschynanthus - Agalmyla - Loxostigma - Lysionotus - Micraeschynanthus
- Tribu: Cyrtandreae
- Subfamília: Epithematoideae
- Tribu: Klugieae
- Gèneres: Epithema - Gyrogyne - Loxonia - Monophyllaea - Rhynchoglossum - Stauranthera - Whytockia
- Tribu: Klugieae
- Subfamília: Gesnerioideae
- Tribu: Beslerieae
- Gèneres: Anetanthus - Besleria - Cremosperma - Gasteranthus - Reldia - Resia - Tylopsacas
- Tribu: Napeantheae
- Gènere: Napeanthus
- Tribu: Gesnerieae
- Gèneres: Bellonia - Gesneria - Rhytidophyllum
- Tribu: Gloxinieae
- Gèneres: Achimenes - Diastema - Eucodonia - Gloxinella - Gloxinia - Gloxiniopsis - Goyazia - Heppiella - Kohleria - Lembocarpus - Mandirola - Monopyle - Moussonia - Niphaea - Nomopyle - Pearcea - Phinaea - Seemannia - Smithiantha - Solenophora
- Tribu: Sinningieae
- Gèneres: Paliavana - Sinningia - Vanhouttea
- Tribu: Sphaerorrhizeae
- Gènere: Sphaerorrhiza
- Tribu: Episcieae
- Gèneres: Alloplectus - Alsobia - Chrysothemis - Cobananthus - Codonanthe - Codonanthopsis - Columnea - Corytoplectus - Crantzia - Drymonia - Episcia - Glossoloma - Nautilocalyx - Nematanthus - Neomortonia - Oerstedina - Paradrymonia - Rhoogeton - Rufodorsia
- Gèneres sense classificació en una tribu: Bellonia - Cremersia - Cremospermopsis - Lampadaria
- Tribu: Beslerieae
TaxonomiaModifica
El gènere més gran i més estès és Cyrtandra, amb prop de 600 espècies d'àmplia distribució en el sud-est asiàtic, Malàisia, Indonèsia, Filipines i les illes del Pacífic, tan lluny com les Illes hawaianes.
Diversos estudis de sistemàtica molecular han demostrat que les gesneriàcies no estan estretament relacionades amb qualsevol altra família de les lamials, però més recentment s'ha suggerit un grup germà relacionat amb les calceolariàcies. Altres estudis han suggerit que els dos gèneres, Sanango i Peltanthera, haurien de col·locar-se en altres famílies, ja que estan més estretament relacionats amb les gesneriàcies que qualsevol altre membre de les lamials, però no hi ha encara un consens sobre si aquests gèneres han de ser inclosos en aquesta família.[7]
El gènere Rehmannia a vegades ha estat inclòs dins de les gesneriàcies, però hui en dia es troba dins de la família Scrophulariaceae.[8]
D'acord amb les investigacions dels últims anys s'ha reorganitzat la subfamília Didymocarpoideae, que prèviament s'anomenava Cyrtandroideae.[9]
ReferènciesModifica
- ↑ Kadereit, Joachim W. Flowering Plants · Dicotyledons: Lamiales (except Acanthaceae including Avicenniaceae) (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 81. ISBN 9783642186172.
- ↑ «Gesneriaceae Rich. & Juss.» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «Gesneriads - Gesneriaceae». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «Gesneriaceae». theplantlist.org. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Carreras, Jordi. «Les gesneriàcies». Gran Enciclopèdia Catalana - Història Natural dels PPCC. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ «gesneriàcies». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1987. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group; Chase, M. W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, M. F.; Byng, J. W. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, 181, 1, 01-05-2016, pàg. 1–20. DOI: 10.1111/boj.12385. ISSN: 0024-4074.
- ↑ «Figwort Family - Scrophulariaceae». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Kubitzki, K. Flowering Plants: Evolution and Classification of Higher Categories Symposium, Hamburg, September 8–12, 1976 (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06, p. 98. ISBN 978-3-7091-7076-2.
Enllaços externsModifica
- World Checklist of Gesneriaceae.
- Genera of Gesneriaceae.
- Gesneriad Reference Web.
- Gesneriaceae: A Scientific Overview, by Prof. Anton Weber.
- Gesneriaceae Arxivat 2006-09-01 a Wayback Machine. in Flora of China.
- The Gesneriad Society.
- Annotated Bibliography of the Gesneriaceae.
- Phylogenetic relationships in the Gesnerioideae (Gesneriaceae) based on DNA ITS and cpDNA trnL-F and trnE-T spacer region sequences Arxivat 2010-06-26 a Wayback Machine..
- Evolution of Cyrtandra (Gesneriaceae) in the Pacific Ocean: the origin of a supertramp clade.
- Weber, A. 2004. Gesneriaceae and Scrophulariaceae: Robert Brown and now. Telopea 10(2): 543-571.
- «Family Gesneriaceae - Hierarchy - The Taxonomicon».