Ghasaros Sarjan
Ghasaros Sarjan (armeni: Ղազարոս Սարյան, rus: Лазарь Мартиросович Сарьян (Rostov del Don (óblast de Rostov ), 30 de setembre, 1920 - Erevan (Armènia), 27 de maig, 1998),[1]{nota, 1.} va ser un compositor soviètic-armeni.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1920 Nakhichevan-on-Don (Rússia) |
| Mort | 27 maig 1998 (77 anys) Erevan (Armènia) |
| Formació | Conservatori de Moscou Escola Estatal de Música Gnessin Conservatori Estatal Komitas d'Erevan |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatori Estatal Komitas d'Erevan |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Stepan Rostomyan |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Fills | Rouzan Saryan |
| Pare | Martiros Sarian |
| Premis | |
| |
Biografia
modificaGhasaros Sarjan, fill del pintor Martiros Sarjan i nét de l'escriptor Ghasaros Aghajan, va créixer a Erevan, on la seva família ja s'havia traslladat el 1921. Va assistir per primera vegada a l'escola de música que porta el nom d'Aleksandr Spendiarjan[2] i va estudiar composició de 1934 a 1938 al Conservatori d'Erevan amb Sargis Barchudarjan i Vardges Talyan. Després va continuar els seus estudis a Moscou a l'Institut Gnessin amb Vissarion Xebalín.[1] Durant la Segona Guerra Mundial va servir a l'Exèrcit Roig de 1941 a 1945. Això va ser seguit per estudis de composició al Conservatori de Moscou amb Dmitri Kabalevski, Dmitri Xostakóvitx i Anatoly Nikolaevich Alexandrov, que va completar el 1950.[3] El mateix any va tornar a Erevan i va ensenyar composició i orquestració al conservatori d'allà. El 1955/1956 va exercir com a president de l'Associació de Compositors Armenis. De 1960 a 1986 va ser rector del conservatori.[1] Juntament amb els compositors de la seva generació - Alexander Arutjunyan, Arnó Babadjanian, Edvard Mirzoyan i Adam Chudoyan. Sarjan va formar un cercle de cinc persones que, anàlogament al Grup dels Cinc al voltant de Balakirev, s'anomenaven a si mateixos el "Mighty Huddle armeni" (en rus: Армянская Могакуча куча куча куча).[4][5] Entre els seus estudiants hi havia compositors com Tigran Mansuryan, Vartan Ajemian i Ruben Sargsyan.[6]
Premis
modificaSaryan va rebre el títol d'Artista del Poble de la RSS d'Armènia el 1972, el Premi de l'Estat Armènia el 1983 i el títol d'Artista del Poble de l'URSS el 1990.[6] Per commemorar el 100è aniversari, l'administració postal armènia va llançar un segell especial el 2020.
Estil
modificaSarjan va compondre música simfònica, orquestrals, obres vocals, música de cambra, cançons, romanços i música de cinema. El seu estil sovint es descriu com a colorit i viu. A les seves obres va combinar elements de l'impressionisme i el modernisme, com ara: de Ravel, Khachaturian i Xostakovitx, amb influències de la música popular armènia.[1][7] Saryan ho va mostrar com a exemple en la seva pintura simfònica Armènia, inspirada en un cicle de pintures del seu pare.[7] A més d'altres obres, aquesta en concret també es va representar a Europa occidental, entre d'altres de Pierre Boulez el 1991 a Metz. Amb la seva Simfonia (1980), en què els passatges de percussió i les tècniques de clúster juguen un paper, Sarjan es va apropar a l'avantguarda soviètica de l'època[7] - Valeri Guérguiev va gravar l'obra en CD el 2007.[8]
Notes
modifica| « | "Fonts armènies, russes i angleses indiquen constantment el 1998 com l'any de la mort, però MGG es desvia d'això com el 1995" | » |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Svetlana Sarkisyan: Saryan, Ghazaros. In: Grove Music Online (englisch; Abonnement erforderlich).
- ↑ Ausführliche Biographie auf Armenian Piano
- ↑ Lebenslauf bei Armenian Artists im Cadence Music Center
- ↑ Boris Yoffe: Im Fluss des Symphonischen. Wolke, Hofheim 2014, ISBN 978-3-95593-059-2, S. 557 f.
- ↑ Erinnerungen an das armenische Mächtige Häuflein zum 85. Geburtstag von Eduard Mirsojan (russisch)
- ↑ 6,0 6,1 Svetlana Sarkisyan: Saryan, Gazaros Martirosi. In: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Zweite Ausgabe, Personenteil, Band 14 (Riccati – Schönstein). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2005, ISBN 3-7618-1134-9 (Online-Ausgabe, für Vollzugriff Abonnement erforderlich)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Lazar Saryan bei Classical Archives
- ↑ Sinfonie (1980) auf Armenian Music Center
Bibliografia
modifica- Svetlana Sarkisyan: Saryan, Ghazaros. A: Grove Music Online (anglès; cal subscripció).
- Svetlana Sarkisyan: Saryan, Gazaros Martirosi. A: Ludwig Finscher (ed.): Música en el passat i el present. Segona edició, secció personal, volum 14 (Riccati – Schönstein). Bärenreiter/Metzler, Kassel i altres. 2005, ISBN 3-7618-1134-9 (edició en línia, cal subscripció per accedir-hi)