Ghazi d'Iraq

rei de l'Iraq
(S'ha redirigit des de: Ghazi I)

Ghazi ibn Faisal (àrab: غازي بن فيصل, Ḡāzī ibn Fayṣal) o Ghazi I d'Iraq (la Meca, 21 de març de 1912 - Bagdad, 4 d'abril de 1939) fou rei de l'Iraq del 1933 al 1939. Fou l'únic fill del rei Faisal I d'Iraq.[1]

Plantilla:Infotaula personaGhazi d'Iraq
Imatge
Ghazi d'Iraq
Nom original(ar) غازي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGhazi bin Faisal
21 març 1912 Modifica el valor a Wikidata
la Meca (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Bagdad (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortferida al cap
accident d'un sol vehicle Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIraq Royal Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Rei de l'Iraq
8 de setembre de 1933 – 4 d'abril de 1939
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióHarrow School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca (1933–), militar Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKadhim al-Dujaili (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHaiximites
CònjugeAliya bint Ali/jaleela/aabdiya/badeea (1934–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFaisal II Modifica el valor a Wikidata
ParesFaisal I Modifica el valor a Wikidata  i Huzaima bint Nasser Modifica el valor a Wikidata
GermansPrincess Azza of Iraq
Princess Rajiha of Iraq
Princess Rafia of Iraq Modifica el valor a Wikidata
ParentsMusbah bint Nasser, tia materna
Hussein ibn Ali, avi
Abd al-Ilah, cosí germà patern
Alí de l'Hijaz, oncle patern
Abd-Al·lah I de Jordània, oncle patern Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 5e1cb23e-7275-4b51-89f0-a8d7a3dd30f3 Find a Grave: 47209119 Modifica el valor a Wikidata
Llista

Joventut

modifica

Va estar sota cura del seu avi el xerif de la Meca i després rei d'Hedjaz Hussein ibn Ali. Va abandonar Hedjaz junt amb la resta de la seva família el 1924 i se'n va anar a Bagdad on fou designat príncep hereu pel seu pare que havia estat nomenat rei. Als 16 any va fer el primer vol amb l'aventurer americà Richard Halliburton i el pilot Moye Stephens.

A la mort del seu pare el 8 de setembre de 1933 fou proclamar rei i coronat com a Ghazi I. El mateix dia fou nomenat almirall. mariscal de camp de l'exèrcit i mariscal de l'aire. Ghazi era nacionalista i antibritànics i les tensions amb la Gran Bretanya que tenia reservats alguns drets al país es van iniciar tot seguit. El 30 d'octubre de 1936 va donar suport al general kurd Bakr Sidqi, comandant en cap de l'exèrcit, que va donar un cop d'estat enderrocant el govern civil de Yasin Pasha al-Hashimi (iniciat el 17 de març de 1935); avions militars van llençar octavetes cridant a la població a enderrocar a Yasin i portar al govern al antireformista Hikmat Sulayman que havia estat apartat del govern; les octavetes advertien que els militars marxarien cap a Bagdad si aquestes peticions no es complien. Jafar al-Askari, el ministre de defensa, va intentar dissuadir al general colpista però aquest el va fer matar. Yasin va dimitir i Hikmat Sulayman fou nomenat al seu lloc portant al poder als conservadors oposats a les reformes democràtiques. Encara que Hikmat era primer ministre el poder va quedar en mans del general. A l'agost l'enfrontament amb els assiris, que disposaven d'una milícia, va causar la matança de molts assiris i la fugida d'un terç de la població d'aquest poble fora d'Iraq. El general fou assassinat a Mossul quan anava a Turquia per un grup d'oficials nacionalistes (12 d'agost de 1937); Hikmat va dimitir i el dia 17 fou nomenat primer ministre el general Jamil Bey al-Midfai. Ghazi va reclamar Kuwait com a part del seu regne (una emissora de ràdio al seu palau difonia aquesta reclamació) i es deia que tenia simpaties nacionalsocialistes.

Va morir en un accident d'automòbil (conduïa un cotxe de carreres) i es va sospitar que fou assassinat pel general, primer ministre i membre de la casa reial, Nuri Pasha as-Said 4 d'abril de 1939. El va succeir el seu únic fill Faisal II.

Matrimoni i fills

modifica

Es va casar a Bagdad el 25 de gener de 1934 amb la princesa Aliya bint Ali filla del rei Ali d'Hedjaz. Només va tenir un fill que fou el rei Faisal II nascut el 2 de maig de 1935.

Primers ministres

modifica
  • 20 de març 1933 - 9 novembre 1933 Rashid Ali al-Gaylani (en funcions quan va pujar al tron), HIW[2] i militar
  • 9 novembre 1933 - 27 agost 1934 Jamil Bey al-Midfai, militar
  • 27 agost 1934 - 4 març 1935 Ali Jaudat al-Aiyubi, militar
  • 4 març 1935 - 17 març 1935 Jamil Bey al-Midfai, militar
  • 17 març 1935 - 30 octubre 1936 Yasin Pasha al-Hashimi, HIW
  • 30 octubre 1936 - 17 agost 1937 Hikmat Sulayman, HIW
  • 17 agost 1937 - 25 desembre 1938 Jamil Bey al-Midfai, militar
  • 25 desembre 1938 - 31 març 1940 (fou confirmat després de la mort del rei) Nuri Pasha as-Said Militar i Ahd[3]
  1. Família Reial Haiximita, Govern de Jordània
  2. Hizb al-Ikha al-Watani (Partit de la Germanor Nacional)
  3. Ahd, Partit de l'Acord, fundat el 1930)

Referències

modifica


  • Tariq Ali, Bush in Babylon: the Recolonisation of Iraq. W.W. Norton, 2003. ISBN 1-85984-583-5.