Gheorgheni

Gheorgheni
	Gheorgheni (ro); Gyergyószentmiklós (hu); Niklasmarkt (de)
Tipus	municipi de Romania i ciutat
Localització
	46° 43′ N, 25° 35′ E / 46.72°N,25.59°E
Estat	Romania
Județ	Província de Harghita
Capital de	Gyergyószentmiklós electoral district (en) (–1918)
Capital	Gheorgheni (en)
Conté la subdivisió	Covacipeter (en) ; Gheorgheni (en) ; Lacu Roșu (en) ; Vargatac (en) ; Visafolio (en)
Població humana
Població	15.884 (2021) (71,55 hab./km²)
Geografia
Superfície	222 km²
Altitud	816 m
Organització política
• Mayor of Gheorgheni (en)	Zoltán Nagy (2024–)
Identificador descriptiu
Codi postal	535500
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Szigetszentmiklós ; Csongrád (en) ; Békés ; Kiskunmajsa ; Bačka Topola (en) ; Belváros-Lipótváros ; Eger ; Siófok ; Cegléd ; Budapest District XVII (en) ; Šamorín
Lloc web	primariagheorgheni.ro

Gheorgheni (pronunciació en romanès: [ɡe̯orˈɡenʲ]; hongarès: Gyergyószentmiklós pronunciació en hongarès: [ˈɟɛrɟoːsɛntmikloːʃ]) és un municipi del comtat de Harghita (Romania). Es troba a la terra de Székely, una regió etno-cultural a l'est de Transsilvània. La ciutat administra quatre pobles:

Covacipeter / Kovácspéter
Lacu Roșu / Gyilkostó
Vargatac / Vargatag
Visafolio / Visszafolyó

A prop hi ha dos llocs naturals, el Llac Roig i la gola de Bicaz, un estret canó a través de les muntanyes dels Carpats Orientals que forma la frontera amb el comtat de Neamț.

Història

Visita dels líders del Partit Comunista el 1966

Històricament, la ciutat va formar part de la regió de la Terra Székely de Transsilvània. Es va esmentar per primera vegada el 1332. Pertanyia al Regne d'Hongria amb diverses interrupcions, al Regne Hongarès Oriental i al Principat de Transsilvània, administrativament la ciutat pertanyia a Gyergyószék. Entre 1867–1918 va caure dins del comtat de Csík, al Regne d'Hongria. Després de la Primera Guerra Mundial, segons els termes del Tractat de Trianon de 1920, va passar a formar part de Romania i va quedar dins del comtat de Ciuc. Des del 1940, com a resultat del Segon Arbitratge de Viena, va tornar a pertànyer a Hongria. Després de la Segona Guerra Mundial, va passar a formar part de Romania. Entre 1952 i 1960, va formar part de la Regió Autònoma Magyar, després, de la Regió Autònoma Mureș-Hongaresa fins que va ser abolida el 1968. Des de llavors, la comuna forma part del comtat de Harghita.

Demografia

El 2011, la ciutat tenia 17.705 habitants, dels quals el 86,13% (15.250) són hongaresos que formen la majoria. 1.988 o un 11,22% són romanesos.^[1] Moviment demogràfic segons els censos:

Agermanaments

Békés, Hongria
Budapest 17th District, Hongria
Cegléd, Hongria
Eger, Hongria
Kiskunmajsa, Hongria
Siófok, Hongria
Szigetszentmiklós, Hongria
Bačka Topola, Sèrbia
Alaverdi, Armènia

Referències

↑ Rezultatele finale ale Recensământului din 2011: «Tab8. Populația stabilă după etnie – județe, municipii, orașe, comune». Arxivat de l'original el 2016-01-18.

[insse_2011_nat2-1] Rezultatele finale ale Recensământului din 2011: «Tab8. Populația stabilă după etnie – județe, municipii, orașe, comune». Arxivat de l'original el 2016-01-18.

[1]