Gian Francesco Giudice

Gian Francesco Giudice (25 de gener 1961) és un físic teòric italià que treballa en física de partícules i cosmologia al laboratori CERN, on és actualment (2016) el cap del Departament de Física Teòrica.

Infotaula de personaGian Francesco Giudice
Gian Francesco Giudice.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1961 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pàdua
Escola Internacional Superior d'Estudis Avançats Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiRiccardo Barbieri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic i físic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització Europea per a la Recerca Nuclear Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm6007856 TED: gian_giudice Modifica el valor a Wikidata

Carrera acadèmicaModifica

Giudice es va llicenciar en físiques a la Universitat de Pàdua el 1984, i va obtenir el seu doctorat en física teòrica a l'Escola Internacional d'Estudis Avançats de Trieste el 1988. De 1988 a 1990 fou investigador associat al Fermi Laboratori d'Accelerador Nacional, a prop de Chicago. De 1990 a 1992 fou Fellow de recerca al Departament de Física de la Universitat de Texas a Austin, dins del grup dirigit per Steven Weinberg. Després d'obtenir una plaça a l'Istituto Nazionale di Fisica Nucleare d'Itàlia, el 1993 es va traslladar al CERN, on actualment dirigeix el departament de física teòrica. És acadèmic del Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti i de l'Accademia Galileiana, i el 2013 va rebre el premi Jacques Solvay en Físiques.[1][2]

Carrera de recercaModifica

L'activitat de recerca de Giudice és centrada en les àrees de supersimetria, dimensions extres, física electrofeble, física de col·lisionadors, matèria fosca, i leptogènesi. Juntament amb el físic Riccardo Barbieri, va proposar un criteri àmpliament utilitzat per a provar el grau de naturalitat d'una teoria supersimètrica amb trencament de simetria electrofeble.[3] Va co-inventar el mecanisme Giudice-Masiero d'explicació del problema mu en supergravetat.[4] Ha fet contribucions fonamentals a la construcció de mediació gauge, i és co-autor dels primers papers que proposen la mediació anòmala[5] i ruptura de supersimetria.[6][7] És un del proponents d'un mètode per computar efectes quàntics en teories amb trencament de supersimetria mitjançant la continuació analítica al superespai,[8] i d'un mètode per descriure interaccions de gravitó en teories amb dimensions espacials extres.[9] Desprésdee la descoberta del bosó de Higgs, va computar la probabilitat que el buit electrofeble experimenti un efecte túnel quàntic, trobant el resultat sorprenent que l'univers es troba en un estat inestable.[10]

Giudice ha participat activament en projectes d'acceleradors de partícules al CERN i d'altres laboratoris al món. Ha coordinat grups d'estudi per LEP, Tevatron, la Fàbrica de Neutrí, LHC, CLIC, SuperB[11] i ha participat en el comitè de seguretat de col·lisions a l'LHC.[12][13][14][15][16][17] És membre del Comitè d'Experiments de l'LHC, el cos que revisa l'activitat dels grups experimentals a l'LHC, i del Comitè europeu per Acceleradors Futurs, l'organisme de consell per a les activitats experimentals futures en física d'altes energies a Europa.

A més la seva feina de recerca, Giudice és un actiu divulgador de ciència i de física de partícules. És l'autor de Zeptospace Odyssey, un llibre de popularització de la física de l'LHC, finalista del Premi Literari Galileo 2012 en ciència popular i del Premi Pianeta Galileo 2013.[18] El llibre, escrit en anglès, ha estat traduït a l'talià, alemany, francès, castellà, i coreà.[19][20][21][22][23]

ReferènciesModifica

  1. CERN Courier, vol. 51, issue 6, July/August 2011.
  2. CERN Courier, vol. 53, issue 1, January/February 2013.
  3. R. Barbieri, G. F. Giudice «Upper Bounds on Supersymmetric Particle Masses». Nucl. Phys. B, 306, 1988, pàg. 63. Bibcode: 1988NuPhB.306...63B. DOI: 10.1016/0550-3213(88)90171-X.
  4. G. F. Giudice, A. Masiero «A Natural Solution to the Mu Problem in Supergravity Theories». Phys. Lett. B, 206, 1988, pàg. 480. Bibcode: 1988PhLB..206..480G. DOI: 10.1016/0370-2693(88)91613-9.
  5. L. Randall, R. Sundrum «Out of this world supersymmetry breaking». Nucl. Phys. B, 557, 1999, pàg. 79. arXiv: hep-th/9810155. Bibcode: 1999NuPhB.557...79R. DOI: 10.1016/S0550-3213(99)00359-4.
  6. G. F. Giudice, R. Rattazzi «Theories with gauge mediated supersymmetry breaking». Phys. Rep., 322, 1999, pàg. 419. arXiv: hep-ph/9801271. Bibcode: 1999PhR...322..419G. DOI: 10.1016/S0370-1573(99)00042-3.
  7. N. Arkani-Hamed, S. Dimopoulos «Supersymmetric unification without low energy supersymmetry and signatures for fine-tuning at the LHC». JHEP, 0506, 2006, pàg. 073. arXiv: hep-th/0405159. Bibcode: 2005JHEP...06..073A. DOI: 10.1088/1126-6708/2005/06/073.
  8. G. F. Giudice, R. Rattazzi «Extracting supersymmetry breaking effects from wave function renormalization». Nucl. Phys. B, 511, 1998, pàg. 25. arXiv: hep-ph/9706540. Bibcode: 1998NuPhB.511...25G. DOI: 10.1016/S0550-3213(97)00647-0.
  9. G. F. Giudice, R. Rattazzi, J. D. Wells «Quantum gravity and extra dimensions at high-energy colliders». Nucl. Phys. B, 544, 1999, pàg. 3. arXiv: hep-ph/9811291. Bibcode: 1999NuPhB.544....3G. DOI: 10.1016/S0550-3213(99)00044-9.
  10. G. Degrassi, S. Di Vita, J. Elias-Miro, J. R. Espinosa, G. F. Giudice, G. Isidori, A. Strumia «Higgs mass and vacuum stability in the Standard Model at NNLO». JHEP, 1208, 2012, pàg. 098. arXiv: 1205.6497. Bibcode: 2012JHEP...08..098D. DOI: 10.1007/JHEP08(2012)098.
  11. M. Bona. SuperB: A High-Luminosity Asymmetric e+ e- Super Flavor Factory. Conceptual Design Report, 2007. 
  12. G. F. Giudice, M. L. Mangano, G. Ridolfi, R. Ruckl; etal «Search for new physics». Physics at LEP2, 1996, pàg. eds. G. Altarelli, T. Sjostrand, F. Zwirner, CERN 95/06. arXiv: hep-ph/9602207. Bibcode: 1996hep.ph....2207G.
  13. S. Ambrosanio et al. [MSSM Working Group Collaboration]. Report of the beyond the MSSM subgroup for the Tevatron Run II SUSY / Higgs workshop, 2000. 
  14. J. Aysto. Report of the Stopped Muons Working Group for the ECFA-CERN study on Neutrino Factory and Muon Storage Rings at CERN, 2004. 
  15. M. Raidal; etal «Report of WG3 of the workshop "Flavour in the era of the LHC"». Eur. Phys. J. C, 57, 2008, pàg. 13. arXiv: 0801.1826. Bibcode: 2008EPJC...57...13R. DOI: 10.1140/epjc/s10052-008-0715-2.
  16. E. Accomando et al. [CLIC Physics Working Group Collaboration]. Physics at the CLIC multi-TeV linear collider, 2004. 
  17. J. R. Ellis, G. F. Giudice, M. L. Mangano, I. Tkachev, U. Wiedemann «Review of the Safety of LHC Collisions». J. Phys. G, 35, 2008, pàg. 115004. arXiv: 0806.3414. Bibcode: 2008JPhG...35k5004E. DOI: 10.1088/0954-3899/35/11/115004.
  18. G. F. Giudice, A Zeptospace Odyssey: A Journey into the Physics of the LHC, Oxford University Press, Oxford 2010, ISBN 978-0-19-958191-7
  19. G. F. Giudice, Odissea nello zeptospazio: un viaggio nella fisica dell'LHC, Springer-Verlag Italia, Milano 2010, ISBN 978-88-470-1630-9
  20. G. F. Giudice, Odyssee im Zeptoraum: Eine Reise in die Physik des LHC, Springer-Verlag, Berlin Heidelberg 2012, ISBN 978-3-642-22394-5
  21. G. F. Giudice, L'Odyssée du Zeptoespace: Un voyage au cœur de la physique du LHC, Presses polytechniques et universitaires romandes, Lausanne 2013, ISBN 978-2-88-074998-9
  22. G. F. Giudice, Odisea en el zeptoespacio, Jot Down Books, Madrid 2013, ISBN 978-84-940939-1-3
  23. G. F. Giudice, 젭토스페이스  - 힉스 입자를 발견한 LHC 물리학의 세계, Humanist, Seoul 2017, ISBN 979-11-608-0004-3