Gilbert Durand (1 de maig de 1921, Chambéry – 7 de desembre de 2012, Moye) va ser un antropòleg, mitòleg, iconòleg i crític d'art francès, creador de la mitocrítica o mitodologia.

Infotaula de personaGilbert Durand

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1921 Modifica el valor a Wikidata
Chambèri (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Moye (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, membre de la Resistència Francesa, sociòleg, antropòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pierre Mendès-France
Université des sciences sociales de Grenoble (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFrançoise Bonardel, Alain Pessin i Alain Rocher (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Professor emèrit de la Universitat de Grenoble, on va impulsar la creació del Centre de Recherches sur I´lmaginaire el 1966, deixeble confés del pensador francès Gaston Bachelard (1884-1962), va crear una teoria de la imaginació simbòlica i material centrada en els elements primordials de la cosmogonia d'Empèdocles, terra, aire, aigua i foc, influït també pels treballs psicoanalítics de Carl Gustav Jung (1875-1961) i la seva teoria de l'inconscient col·lectiu (reserva d'imatges primordials o arquetips). Conforme a ella va proposar un innovador enfocament mitològic i arquetípic de la imaginació creadora, amb reconegudes aplicacions en el camp de l'estètica, la iconologia, la iconografia i la crítica literària. Algunes de les seves obres són La imaginació simbòlica; Mite i societat; La mitoanàlisi i la sociologia de les profunditats; Imaginari i pedagogia i la seva gran obra, Les structures anthropologiques de l'imaginaire (1960).

Per Durand, en la seva actuació sociològica i cultural, l'ésser humà està dotat d'una inqüestionable facultat simbolitzadora; per tant, la creació artística i literària no ha de ser concebuda fora d'una poètica de l'imaginari, que interpreta els símbols i les imatges recurrents com a projeccions inconscients dels arquetips en què es configuren les profunditats de l'inconscient col·lectiu. En aquest context d'una perspectiva imagético-temàtica, es deu a Durand una notable i integradora temptativa de classificació taxonòmica de les imatges del sistema antropològic a partir dels arquetips col·lectius, agrupant-les en dos règims, diürn i nocturn, i tres reflexos dominants, posició, digestiu i rítmic o copulatiu. Com aquesta perspectiva mitocrítica i aquest atles antropològic de la imaginació humana està en el deixant de les aportacions de la Psicoanàlisi, del Surrealisme i de la fenomenologia bachelardiana, Durand va procurar argumentar contra la desvaloració ontològica de la imatge i de l'imaginari així com contra els excessos formals de l'Estructuralisme dels anys seixanta i setanta. La seva obra teòrica es vincula amb l'Escola de Eranos (C. G. Jung, Mircea Eliade, Joseph Campbell, Herbert Read, Henry Corbin, Erich Neumann, Karl Kerényi).

Va morir el 7 de desembre de 2012 als 91 anys.

Obres modifica

  • Les structures anthropologiques de l'imaginaire. Paris: Dunod, 1960. (Primera edició, Paris, P.U.F.).
  • Le décor mythique de la Chartreuse de Parme, Paris, José Corti, 1961.
  • L'imagination symbolique, Paris, PUF (1a edició el 1964).
  • Sciences de l'homme et tradition: le nouvel esprit anthropologique, Paris, Albin Michel (1a ed. Tête de feuille-Sirac, Paris, 1975).
  • Figures mythiques et visages de l'œuvre: de la mythocritique à la mythanalyse. Paris: Berg International, 1979.
  • L'âme tigrée. Paris: Denoël, 1980.
  • La foi du cordonnier. Paris: Denoël, 1984.
  • Beaux-arts et archétypes: la religion de l'art. Paris: P.U.F., 1989.
  • L'imaginaire. Essai sur les sciences et la philosophie de l'image. Paris: Hatier, 1994.
  • Introduction à la mythodologie: mythes et sociétés. Paris: Albin Michel, 1996.
  • Champs de l'imaginaire. Textes réunis par Danièle Chauvin. Grenoble: Ellug, 1996.
  • Les mythes fondateurs de la franc-maçonnerie. Paris: Dervy, 2002.
  • Structures, La Table Ronde, 2003.

En col·laboració:

Referències modifica

 «Décès de Gilbert Durand, résistant et anthropologue de l'imaginaire». Arxivat des d e l'originalArxivat 2015-07-13 a Wayback Machine. el 30 de novembre del 2015. Consultat l'11 de desembre del 2012.

Bibliografia modifica

  • Durand, Gilbert (2013). De la mitocrítica al mitoanálisis. Figures mítiques i aspectes de l'obra. Prefaci de B. Solars. Introducció, trad., i notes Alain Verjat. Barcelona: Anthropos Editorial. ISBN 9788415260707.
  • Ortiz-Osés, Andrés (2012). Hermenèutica de Eranos. Les estructures simbòliques del món. Proemi Eugenio Trías. Apèndix de Gilbert Durand. Barcelona: Anthropos Editorial. ISBN 9788415260363.Durand, Gilbert (2011). La crisi espiritual a
  • Occident. Les conferències de Eranos. Edició i traducció del francès Alain Verjat. L'Arbre del Paradís n.º 72 (sèrie Major), rústica. Madrid: Edicions Siruela. ISBN 978-84-9841-623-7.
  • – (2005). La imaginació simbòlica. Buenos Aires: Amorrortu Editors. ISBN 9789505183012.
  • – (2005). Les estructures antropològiques de l'imaginari. Madrid: Fons de Cultura Econòmica d'Espanya. ISBN 9788437505787.
  • – (2003). Mites i societats: introducció a la mitologia. Buenos Aires: Biblos. ISBN 9507863982.
  • – (2000). L'imaginari. Barcelona: Edicions del Bronze. ISBN 9788484530152.
  • – (1999). Ciència de l'home i tradició: el nou esperit antropològic. Barcelona: Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 9788449306518.

Enllaços externs modifica