Gino Fano

matemàtic italià

Gino Fano (Màntua, 5 de gener de 1871 Verona, 8 de novembre de 1952) va ser un matemàtic italià.

Infotaula de personaGino Fano
Gino Fano.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1871 Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaSopra le curve di dato ordine e dei massimi generi in uno spazio qualunque  (1893 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiCorrado Segre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Torí (1901–1938)
Universitat de Messina (1899–1901)
Universitat de Roma La Sapienza (1894–1899) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRosetta Cassin
FillsUgo Fano
Robert Fano Modifica el valor a Wikidata
ParesUgo i Angelica Fano

Vida i obraModifica

Fano va néixer en una família jueva benestant. El seu pare havia estat un voluntari amb Garibaldi i era un ferm partidari de la unificació italiana.[1] Després dels seus estudis a Mantua, va ingressar a la universitat de Torí en la qual es va doctorar el 1892 amb una tesi dirigida per Corrado Segre.[2] El curs 1892-1893 va ser assistent del professor Enrico D'Ovidio i el curs següent va fer una estança a la universitat de Göttingen per estudiar amb Felix Klein. Fano, el 1890, ja havia publicat, traduït a l'italià, el Programa d'Erlangen de Klein a instàncies de Segre;[3] per això tenia una gran admiració per les idees geomètriques de Klein.

Des de 1894 fins a 1899 va ser assistent de Guido Castelnuovo a la universitat de Roma i, aquest darrer any, va obtenir la plaça de professor titular de geometria a la universitat de Messina, on només va romandre fins al 1901, quan va obtenir plaça a la universitat de Torí. El 1938, d'acord amb les lleis antijueves del govern feixista italià, va haver d'abandonar la universitat i el seu país, anant a viure a Lausana (Suïssa) on va estar fins al final de la guerra mundial, vivint dels seus recursos personals.[4] El 1946 va retornar a Itàlia i li van ser restituïts tots els seus drets, però per la seva edat va ser professor emèrit.[5]

El 1911 es va casar i els seus dos fills, Ugo i Robert, van ser professors i científics destacats als Estats Units.[6] Va ser membre de l'Acadèmia de les ciències de Torí.

Els treballs de recerca de Fano van ser en geometria, aplicant estrictament el mètode axiomàtic i posant especial cura en assegurar-se de la independència dels postulats.[7][8] A ell es deuen conceptes com els de pla de Fano,[9] rigidesa birracional de determinades 3-varietats,[10], varietats de Fano,[11] etc. La seva obra es compon d'uns dos cents articles publicats entre 1890 i 1953.[12]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gino Fano» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Struik, Dirk J. «Fano, Gino». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 agost 2019]. (anglès)
  • Lerda, Francesco. «Fano, Gino». Dizionario Biografico degli Italiani, 1994. [Consulta: 3 agost 2019]. (italià)