Giovanni Vacca
Giovanni Vacca (Gènova, 18 de novembre de 1872 - Roma, 6 de gener de 1953) va ser un matemàtic, historiador de la ciència i sinòleg italià.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Giovanni Enrico Eugenio Vacca 18 novembre 1872 Gènova (Itàlia) |
| Mort | 6 gener 1953 (80 anys) Roma |
| Formació | Universitat de Gènova |
| Director de tesi | Giovanni Battista Negri (en)  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Florència Roma |
| Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, sinòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Università degli Studi di Firenze Universitat de Roma La Sapienza |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Virginia Vacca |
| Fills | Roberto Vacca |
Vida i obra
modificaEs va graduar en matemàtiques a la universitat de Gènova el 1897, i des d'aquest any fins al 1905 va ser, amb algunes interrupcions, assistent de Peano a la universitat de Torí.
A partir de 1898 es va començar a interessar per la llengua i la cultura xineses i, el 1905, va anar a la universitat de Florència per estudiar-les. Els anys 1907 i 1908 va fer un llarg viatge a la Xina,[1] a on no va estar solament a la costa sinó que es va endinsar a les ciutats interiors de la Xina, establint relacions amb molts científics i intel·lectuals xinesos, com per exemple amb el geòleg Ding Wenjiang.[2]
El 1910 va ser nomenat professor de llengua i literatura de l'Extrem Orient a la universitat de Roma càrrec que va mantenir fins al 1921 en que fou transferit a la universitat de Florència. A partir de 1923 i fins a la seva jubilació el 1947, va ser professor de geografia i història de l'Orient Llunyà a la universitat de Roma.
La seva obra es reparteix a parts més o menys iguals entre les matemàtiques, la història de la ciència i la cultura xinesa. Va escriure una quarantena d'articles de cadascuna d'aquestes especialitats.[3]
Referències
modifica- ↑ Lioi, 2016, p. 1 i ss.
- ↑ Lanciotti, 1953, p. 40.
- ↑ Bottazzini, 2002, p. 546.
Bibliografia
modifica- Bottazzini, Umberto. «Biographies: Giovanni Vacca». A: Joseph W. Dauben, Christoph J. Scriba (eds.). Writing the History of Mathematics: Its Historical Development (en anglès). Birkhäuser, 2002, p. 545-546. ISBN 3-7643-6166-2.
- Lanciotti, Lionello «Giovanni Vacca (1872-1953)» (en anglès). East and West, Vol. 4, Num. 1, 1953, pàg. 40. ISSN: 00128376.
- Lioi, Tiziana. Viaggio in Cina 1907-1908 : diario di Giovanni Vacca : con lettere, conferenze, discussioni e altro materiale inedito (en italià). L'asino d'oro edizioni, 2016. ISBN 978-886-443397-4.
- Luciano, Erika «I contributi di Giovanni Vacca alla storia della logica matematica fra erudizione e critica storiografica» (en italià). Physis, Vol. 53, Num. 1-2, 2018, pàg. 175-200. ISSN: 0031-9414.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Vacca» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Vacca, Giovanni». Enciclopedia on line Treccani. [Consulta: 5 setembre 2019]. (italià)
- «Giovanni Enrico Eugenio Vacca». MatePristem - Universitat Bocconi. [Consulta: 5 setembre 2019]. (italià)