Gita Sarabhai
Gita Sarabhai (Ahmedabad, 1922 - 11 de març de 2011) fou una música i cantant índia.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1922 Ahmedabad (Índia) |
| Mort | 11 març 2011 (88/89 anys) Ahmedabad (Índia) |
| Dades personals | |
| Formació | Bhatkhande Music Institute (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | música, compositora |
| Ocupador | National Institute of Design (en) |
| Gènere | Música clàssica hindustànica |
| Professors | John Cage i David Tudor |
| Instrument | Pakhavaj (en) , Sintetitzador Moog i mridangam (en) |
| Família | |
| Família | Sarabhai family |
| Pare | Ambalal Sarabhai |
| Germans | Vikram Sarabhai, Gautam Sarabhai (en) , Gira Sarabhai (en) i Mridula Sarabhai |
Fou una de les primeres dones intèrprets de pakhawaj, si no la primera dona exponent d’aquest instrument de percussió,[1] i participà activament en la promoció d'intercanvis entre la música índia i la música occidental. És coneguda sobretot per portar Nova York a Ahmedabad: durant un viatge d'estudis a Nova York, va ensenyar música i filosofia índia al compositor experimental John Cage, a canvi d'un curs sobre teoria de la música.[2]
_Mayor,_Baroda,_1951.jpg)
Biografia modifica
Era la filla d’un gran industrial d'Ahmedabad, Ambalal Sarabhai (1890-1967), que va tenir un paper clau en la lluita per la independència de l’Índia. De fet, va ser a Ahmedabad on Mahatma Gandhi va establir el seu primer Âshram. Ambalal Sarabhai va donar suport a Gandhi des del 1916, en particular proporcionant-li ajuda financera.[3]
Durant vuit anys, Gita Sarabhai va estudiar cant hindú, percussió i teoria musical i va aprendre a tocar el pakhawaj amb els mestres Govindrao Burhanpurkar, Kumari Chitrangana i Kumari Poorva Naresh. Uns anys més tard, li preocupà l'auge de la música occidental sobre la música tradicional del seu país i va voler entendre millor la tradició musical occidental per tenir una millor comprensió de la seva influència.[2]
"I llavors, just a temps, Gita Sarabhai va venir de l'Índia. Estava preocupada per la influència que la música occidental estava tenint en la música índia tradicional, i va decidir estudiar-la durant sis mesos amb diversos professors i després tornar a l'Índia per fer el possible per conservar les tradicions d'aquell país." [2]
L'any 1946, a través d'Isamu Noguchi, coneix el compositor d’avantguarda John Cage; que aleshores es trobava enmig d’una caiguda personal i Gita Sarabhai viatja a Nova York per estudiar música occidental amb ell.
Entre moltes de les iniciatives que ha finançat, ha introduït a Ahmedabad, el gran músic del pakhawaj, el seu mestre Govindrao Burhanpurkar, i ha contribuït decisivament a la seva fama.[4]
L'any 1949, Gita Sarabhai va fundar el Sangeet Kendra a Ahmedabad, una estructura que té com a missió documentar la tradició musical clàssica i popular de l’Índia i treballar per a la seva difusió.[5]
Gita Sarabhai i John Cage modifica
El compositor estatunidenc John Cage, pioner de la música aleatòria, la música electrònica i de la utilització no estàndard dels instruments musicals tradicionals, com la creació del piano preparat, i Gita Sarabhai van tenir una amistat durant molts anys causada pel viatge de Sarabhai als Estats Units d'Amèrica.
En molts dels seus escrits, el compositor va mencionar a Gita i parlà de la bona relació van tenir.
A la seva conferència sobre res, Cage va relatar aquest episodi:
"I llavors, just a temps, Gita Sarabhai va venir de l'Índia. Estava preocupada per la influència que la música occidental estava tenint en la música índia tradicional, i va decidir estudiar-la durant sis mesos amb diversos professors i després tornar a l'Índia per fer el possible per conservar les tradicions d'aquell país. Va estudiar música contemporània i contrapunt amb mi. Em va dir: "Quant cobra?" Jo li vaig contestar: "Serà gratuït si vostè m'ensenya a canvi música índia". Vam estar junts quasi tots els dies. A la fi dels sis mesos, just quan marxava, em va donar l'Evangeli de Sri Ramakrisma. Vaig trigar un any a acabar de llegir-lo." [6]
Extremadament fructífer per als dos artistes, aquest intercanvi marcarà considerablement la carrera de Cage i, per extensió, la història de la música d'avantguarda occidental. Sarabhai i Cage formen una autèntica amistat, sobretot perquè comparteixen la mateixa concepció de la música. En la seva dissertació "Cage and Asia: history and sources" [7] David W. Patterson parla de les primeres lectures asiàtiques de Cage i cita el relat de Sarabhai sobre les seves discussions amb el compositor:
"Sarabhai havia après del seu propi professor a l'Índia que la música "no era l'activitat de la ment (conscient), sinó que es dona a un o arriba a un en aquests espais en el temps on un està disposat a rebre'l". Ella i Cage també van coincidir en el fet que el propòsit real de la música era “integrar i centrar la personalitat o l’ésser, portar-la a un estat de repòs o tranquil·litat i que la comunicació, tal com s’entén a occident, no és la seva funció veritable i principal.”[7]
Més enllà de la immensa contribució que la filosofia índia tindrà per al compositor en l'àmbit personal (perquè substituirà una psicoanàlisi)[6] Cage farà que aquest ensenyament sigui fructífer en la seva obra, sobretot en les seves Sonates i Interludis (1946-1948) per a piano preparat.
Després d'això, Cage i el seu company, el coreògraf Merce Cunningham, van mantenir un fort vincle amb Gita Sarabhai: així, la Cunningham Dance Company va ser convidada a actuar a Ahmedabad durant la seva gran gira mundial el 1964.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mar 12, Kannan Somasundaram / TNN /; 2011; Ist, 01:33. «Vikram's sister, the musical Sarabhai passes away | Ahmedabad News - Times of India» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cage, John. Silencio. Madrid: Árdora, 2002. ISBN 84-88020-34-1.
- ↑ Ronken), Lynton, H. Ronken (Harriet. Born to dance. Sangam, 1995. ISBN 0-86311-547-0.
- ↑ Feb 21, Kannan Somasundaram / TNN / Updated:; 2012; Ist, 05:23. «The rise of Amdavadi culturati | Ahmedabad News - Times of India» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Sangeet Kendra» (en anglès britànic). [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Cage, John. SILENCIO (en español). Madrid: Árdora Ediciones, 2018, p. 127. ISBN 84-88020-34-1.
- ↑ 7,0 7,1 David W. Patterson, "Cage and Asia: History and Sources", David Nicholls, The Cambridge Companion to John Cage, Cambridge: Cambridge University Press, 2002.
- ↑ «Performance History» (en anglès). Merce Cunningham. [Consulta: 27 abril 2021].