Giuliano Bonfante

Giuliano Bonfante
Nom original	(it) Giuliano Bonfante; (fa) جولیانو بونفانته
Biografia
Naixement	(fr) Giuliano Ugo Bonfante ; 6 agost 1904 ; Milà (Itàlia)
Mort	9 setembre 2005 (101 anys); Roma
Activitat
Camp de treball	Història del llatí, lingüística diacrònica, filologia germànica i lingüística
Ocupació	lingüista, historiador de la llengua, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Gènova ; Universitat de Torí
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1961–); Acadèmia Polonesa de les Ciències ; Accademia Nazionale dei Lincei
Interessat en	Hitita, llengües eslaves i romanès
Família
Fills	Larissa Bonfante
Pare	Pietro Bonfante
Premis
	(1952) Beca Guggenheim; Gold medal for merit in school, culture and art (en) ;

Giuliano Bonfante (Milà, 6 d'agost de 1904 - Roma, 7 de setembre de 2005^[1]) fou un lingüista italià, especialista en indoeuropeística i seguidor del mètode de la neolingüística.

Vida i obra

Bonfante fou fill del jurista i historiador del dret Pietro Bonfante. Va estudiar lingüística indoeuropea però amb la pujada del feixisme al poder, va deixar Itàlia i fou professor a Ginebra i als Estats Units (a Princeton) durant els anys 40 i 50; allí fou fundador de la International Linguistic Association. Després de la guerra tornà a Itàlia, i fou professor successivament a les universitats de Gènova i Torí, des de 1960 i fins a la jubilació.

El 1969 fou nomenat membre de l'Accademia dei Lincei. Els seus estudis se centraren en l'etrusc, l'hitita i el llatí. També feu estudis sobre llengües romàniques, particularment el romanès.^[2] Alguns dels seus treballs els publicà conjuntament amb la seva filla Larissa Bonfante.

Se li dedicà un volum d'estudis en homenatge: Giacomo Devoto et al. (eds.): Scritti in onore di Giuliano Bonfante (Brescia 1976, 2 volums).

Bibliografia

Della intonazione sillabica indoeuropea (Roma, 1930)
I dialetti indoeuropei (Nàpols, 1931)
Latini e Germani in Italia (Brescia, 1965)
La dottrina neolinguistica (Torí, 1970)
Studi romeni (Roma, 1973)
The Etruscan language: an introduction (Nova York, 1983) (amb Larissa Bonfante)
La protopatria degli Slavi (Breslavia, 1984)
Lingua e cultura degli Etruschi (1985)
Grammatica latina: per le Scuole Medie Superiori (Milà, 1987)
La lingua parlata in Orazio (1994)
The origin of the Romance languages: stages in the development of Latin (1999, editat per Larissa Bonfante)

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://linguistlist.org/issues/17/17-240.html
↑ Sobre aquests treballs, vegeu la nota de L. Renzi

Bibliografia

Ricordo di Giuliano Bonfante per Lorenzo Renzi (Associazione Italiana di Romenistica c/o Dipartimento di Studi Romanzi - Università di Roma "La Sapienza") Arxivat 2011-08-13 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[1] {[enllaç sense format]} http://linguistlist.org/issues/17/17-240.html

[2] Sobre aquests treballs, vegeu la nota de L. Renzi

[1]

[2]