Giulio Carlo Fagnano
Giulio Carlo Fagnano (Senigallia, 26 de setembre de 1682 - Senigallia, 18 de maig de 1766) (Giulio Carlo comte de Fagnano, marquès dei Toschi e di Sant'Onorio) va ser un matemàtic italià del segle xviii.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Giulio Carlo Toschi 26 setembre 1682 Senigallia (Estats Pontificis) |
| Mort | 18 maig 1766 (83 anys) Senigallia (Estats Pontificis) |
| Sepultura | Església de Santa Maria Magdalena, presbitero 43° 42′ 53″ N, 13° 12′ 52″ E / 43.714753°N,13.214322°E |
| Gonfalonier Senigallia | |
| 1723 – | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Floristo Gnausonio |
| Formació | Colegio Clementino (1697–1700) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Marquès (1745–) Comte (1721–) |
| Premis | |
| |
Vida
modificaFagnano era fill dels nobles Francesco Toschi i Caterina Bartolini. La família, però, era comunament denominada amb el topònim on estava la seva casa feudal: Fagnano.[1]
Fagnano va demostrar unes capacitats intel·lectuals precoces i el 1697 es va traslladar a Roma per estudiar al Collegio Clementino. L'ensenyament excessivament aristotèlic del col·legi no el satisfà i s'inclina per l'estudi per compte propi dels matemàtics contemporanis: Gassendi, Descartes, Malebranche, Leibniz i Newton fonamentalment.
El 1700 torna a Sinigaglia per a portar una vida tranquil·la de ric propietari. El 1705 es casa amb Francesca Conciatti, de la que tindrà dotze fills.[1] Des d'aquesta localitat en la que viurà la resta de la seva vida, manté correspondència amb els matemàtics més reconeguts com a Guido Grandi, Jacopo Francesco Riccati o Fontenelle. A partir de 1713 comença a publicar els seus treballs en diferents revistes italianes, sobretot al Giornale dei letterati.[1]
Un jove Lagrange es dirigirà a ell per aconseguir la publicació del seu primer treball acadèmi[2] i Boscovich el proposarà d'àrbitre en la seva polèmica amb Le Sieur i Jaquier sobre la restauració de la cúpula de Sant Pere.[1]
Fagnano va ser membre de la Royal Society, de l'Acadèmia de Ciències de Berlin i de l'Acadèmia de Ciències de Paris.
Obra
modificaLa seva obra es redueix als articles publicats a les revistes de l'època, destacant els seus treballs sobre integració de corbes,[3], que li van servir a Keonard Euler per derivar tota la teoria de les integrals el·líptiques.[4] Particularment interessants son els seus estudis sobre la lemniscata[5] i sobre la seva bissecció i trisecció.[6]
L'anomenada, en el seu honor, òrbita de Fagnano és la corba algebraica de menor longitud que passa pels tres vèrtex d'un triangle acutangle,[7] i s0ha convertit en un problema d'optimització clàssic.
També va demostrar la fórmula
on "i" significa .
Al final de la seva vida va recollir la majoria del seus treballs en un llibre en dos volums titulat Produzioni matematiche del conte Giulio Carlo di Fagnano, marchese de Toschi e di Sant Onofrio (Pesaro, 1750).[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Baldini, 1994, p. Diz..
- ↑ Natucci, 2008, p. Dict.
- ↑ Nahin, 2015, p. 15-16.
- ↑ Roa, 2017, p. 348.
- ↑ Ayoub, 1984, p. 131 i ss.
- ↑ Osler, 2016, p. 471 i ss.
- ↑ Georgiu, Kundu i Kulkarni, 2023, p. 158.
- ↑ Ginoux i Golvin, 2018, p. 1195.
Bibliografia
modifica- Ayoub, Raymond «The lemniscate and Fagnano's contributions to elliptic integrals» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 29, Num. 2, 1984, pàg. 131-149. DOI: 10.1007/BF00348244. ISSN: 0003-9519.
- Georgiu, Konstantinos; Kundu, Somnath; Kulkarni, Sandeep S. «The Fagnano Triangle Patrolling Problem (Extended Abstract)». A: Shlomi Dolev, Baruch Schieber (eds.). Stabilization, Safety, and Security of Distributed Systems (en anglès). Springer, 2023, p. 157-171. ISBN 978-3-031-44273-5.
- Ginoux, Jean-Marc; Golvin, Jean Claude «Sur la détermination du périmètre de l’ovale à huit centres» (en francès). Comptes rendus de l'Académie des sciences, Vol. 356, Num. 11-12, 2018, pàg. 1195-1202. DOI: 10.1016/j.crma.2018.10.009. ISSN: 0001-4036.
- Nahin, Paul J. Inside Interesting Integrals (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-1-4939-1277-3.
- Osler, Thomas J. «Bisecting and trisecting the arc of the lemniscate» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 100, Num. 549, 2016, pàg. 471-481. DOI: 10.1017/mag.2016.112. ISSN: 0025-5572.
- Roa, Javier. Regularization in Orbital Mechanics (en anglès). Walter de Gruyter, 2017. ISBN 978-3-11-055855-5.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giulio Carlo Fagnano» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Natucci, A. «Fagnano Dei Toschi, Giulio Carlo» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 novembre 2014].
- Baldini, Ugo. «Fagnano, Giulio Carlo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani - Volum 44, 1994. [Consulta: 3 novembre 2014].