Cabot de fang

peix de la família dels gòbids
(S'ha redirigit des de: Gobius niger)

El cabot de fang, gobi d'alga, cabot d'alga, cabot mocós,[2] gobi negrós, gòbit, gòmbit, gòmit, peix del diable o ruc d'alga (Gobius niger) és un peix de la família dels gòbids.

Infotaula d'ésser viuCabot de fang
Gobius niger Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198570 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGobiiformes
FamíliaGobiidae
GènereGobius
EspècieGobius niger Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Gobius quadricapillus
  • Gobius gorgione
  • Gobius jozo
  • Gobius viridis
  • Gobius brittanicus
  • Gobius nebulosus
  • Gobius longiradiatus[1]

Morfologia

modifica
  • La talla màxima és de 15 cm.
  • Cos allargat i de secció cilíndrica.
  • El cap és gros.
  • Els ulls són grossos i es troben a la part superior del cap.
  • Els tentacles que surten dels orificis nasals es troben poc desenvolupats.
  • Les aletes dorsals i l'anal són llargues.
  • La primera dorsal és molt alta en els mascles.
  • Els radis lliures de les pectorals es troben poc desenvolupats.
  • El disc pelvià és rodó.
  • Presenta quasi la mateixa coloració que Gobius geniporus, però és més fosc.
  • Té una taca negra a la part anterior de la primera dorsal.[3]

Reproducció

modifica

Té lloc durant la primavera i l'estiu. En aquest període pot realitzar diverses postes. La posta és bentònica, els ous són aferrats davall qualque objecte i els mascles s'encarreguen de protegir-los. Tenen 4 anys de vida i a partir del segon ja són sexualment madurs.

Alimentació

modifica

Menja crustacis, mol·luscs i poliquets.

Hàbitat

modifica

És bentònic de fons tous preferentment fang amb pedres. També apareix a praderies de Posidonia oceanica i Caulerpa prolifera. Arriba fins als 75 m de fondària. És molt freqüent a l'interior de ports.

Distribució geogràfica

modifica

Apareix a tot el Mediterrani, a l'atlàntic oriental (des de Noruega a Mauritània), a la mar Bàltica i a la mar Negra.[4]

Observacions

modifica

Suporta grans variacions de paràmetres fisicoquímics.

Curiositats

modifica

Referències

modifica
  1. Asturnatura (castellà)
  2. Boletín de dialectología española (continuación del B. D. C.) (1913) (DIEC) (castellà)
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 237-238
  4. FishBase (anglès)

Enllaços externs

modifica