Gonçalves de Magalhães

metge, professor, diplomàtic, polític, poeta i assagista

Domingos José Gonçalves de Magalhães (Rio de Janeiro, 13 d'agost de 1811 Roma, 10 de juliol de 1882) va ser un metge, professor, diplomàtic, polític, poeta i assagista brasiler , que va participar en missions diplomàtiques a França, Itàlia, Vaticà, Argentina, Uruguai i Paraguai, a més d'haver representat la província de Rio Grande do Sul a la sisena Assemblea General. És considerat pels historiadors com el primer filòsof brasiler que va construir una obra original.[1][2]

Infotaula de personaGonçalves de Magalhães
Visconde de Araguaya.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Domingos José Gonçalves de Magalhães Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1811 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1882 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, assagista, dramaturg, dramaturg, polític, poeta, professor, metge, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

BiografiaModifica

Políticament, fou representant a la Sisena Assemblea (1845-1847) representant Rio Grande do Sul i als darrers anys de la seva vida va exercir de diplomàtic a la Santa Seu. No es va consagrar com a gran poeta, però si és important per ser l'introductor i divulgador del Romanticisme al Brasil, amb la poesia religiosa “Suspiros poéticos e saudades”. El prefaci d'aquesta obra va servir com a manifest del Romanticisme brasiler, i per això se’l considera l'iniciador d'aquesta escola al Brasil. Reafirma, dins un ideal religiós, que la poesia té una finalitat moralitzant, capaç de ser instrument d'elevació i dignificació de l'ésser humà. A més de la religiosa, va cultivar la poesia indianista, com al poema èpic “A Confederação dos Tamoios”, obra que va generar-li una agitada polèmica amb José de Alencar, relativa a la visió de cada autor en vers la figura de l'indi. Junt amb Araújo Porto-Alegre i Torres Homem, va crear la revista “Niterói” en la que van introduir els seus principals temes poètics: els moments històrics, les suggestions del passat, les impressions de la natura associada al sentiment de déu i les reflexions sobre el destí de la seva pàtria, les passions humanes i l'efímera vida.[1]

ObraModifica

  • Suspiros poéticos e saudades (1836) - Considerada l'obra inaugural del romanticisme brasiler
  • Antônio José o O poeta e a Inquisição (1839)
  • A Confederação dos Tamoios, poema épico (1857)
  • Os Mistérios (1857)
  • Fatos do Espírito Humano, tratado filosófico (1858)
  • Urânia, poesias (1862)
  • Cânticos fúnebres, poesías (1864)
  • A alma e o cérebro, ensayos (1876)
  • Comentários e pensamentos (1880)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 COSTESKI, Evanildo. Ideias para uma epistemologia da Filosofia Brasileira1. Filosofia do Brasil, p. 148.
  2. MARGUTTI, Paulo. História da filosofia do Brasil. A ruptura iluminista (1808-1843). São Paulo: Loyola, 2020, 712 p."

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonçalves de Magalhães
Premis i fites
Precedit per:
Nova creació
 
Academia Brasileira de Letras
patró de la 9a Cadira

Succeït per:
Carlos Magalhães de Azeredo (fundador)