Gordon Gould
Gordon Gould (Nova York, 17 de juliol de 1920 - Ib., 16 de setembre de 2005) va ser un físic estatunidenc a qui sovint s'atribueix la invenció del làser -que també s'ha imputat a Theodore H. Maiman. Gould és conegut sobretot per la lluita que va mantenir durant trenta anys amb l'Oficina de Patents i Marques dels Estats Units per aconseguir patents per al làser i les tecnologies relacionades. També va lliurar batalles judicials amb fabricants de làser per fer complir les patents, cosa que finalment va aconseguir.[1]
.JPG)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1920 Manhattan (Nova York) |
| Mort | 16 setembre 2005 (85 anys) Hospital Lenox Hill (Nova York) |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat de Colúmbia Union College - Graduat en Ciències (–1941) Universitat Yale Scarsdale High School |
| Activitat | |
| Ocupació | físic, inventor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Politècnica de Nova York |
| Interessat en | Física i làser |
| Professors | Polykarp Kusch |
Premis | |
Biografia modifica
Primers anys i educació modifica
Nascut a Nova York, Gould era el més gran de tres germans. El seu pare va ser fundador i director de Scholastic Magazine Publications a Nova York. Va créixer a Scarsdale, un petit barri perifèric de Nova York, i va assistir a l'escola secundària de la zona. Va obtenir una llicenciatura en Ciències Físiques al Union College, on es va convertir en membre de la fraternitat Sigma Chi, i un màster a la Universitat Yale, on es va especialitzar en òptica i espectroscòpia.[2] Entre el març del 1944 i el gener del 1945 va treballar en el Projecte Manhattan, però en va ser apartat a causa de les seves activitats com a membre del Partit Comunista dels Estats Units.[3] El 1949, Gould va anar a la Universitat de Colúmbia per treballar en un doctorat en espectroscòpia òptica i de microones.[4] La tesi doctoral l'hi va dirigir el premi Nobel Polykarp Kusch, que el va guiar en l'experimentació en el bombament òptic,[5] una tècnica que llavors era nova. El 1956, Gould va proposar l'ús del bombament òptic per excitar un màser i va discutir aquesta idea amb l'inventor del màser, Charles Townes, que també va ser professor a Colúmbia i que obtindria el Premi Nobel el 1964 pel seu treball sobre el màser i el làser.[6] Townes va donar consells a Gould sobre com aconseguir una patent sobre la seva innovació i va acceptar actuar com a testimoni.[7]
Invenció del làser modifica
El 1957, molts científics, incloent-hi Charles Townes, buscaven una manera d'aconseguir una amplificació de la llum visible semblant a un màser. El novembre d'aquell any, Gould es va adonar que es podia fer una cavitat òptica adequada utilitzant dos miralls en forma d'interferòmetre de Fabry-Pérot. A diferència dels dissenys considerats amb anterioritat, aquest enfocament produiria un feix estret, coherent i intens. Com que els costats de la cavitat no havien de ser reflectors, el medi actiu es podria bombar òpticament amb facilitat per aconseguir la inversió de població necessària. Gould també va considerar el bombament del medi per col·lisions a nivell atòmic i va anticipar molts dels possibles usos d'aquest dispositiu.[8]
Gould va enregistrar les seves anàlisis i va suggerir aplicacions en un quadern de laboratori sota el títol "Alguns càlculs aproximats sobre la viabilitat d'un LÀSER: Amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació", el primer ús registrat d'aquest acrònim.[9] La llibreta de Gould va ser la primera prescripció escrita per fabricar un làser viable i, en adonar-se del que tenia a la mà, la va portar a una botiga del barri per fer notar la seva feina. Arthur Leonard Schawlow i Charles Townes van descobrir independentment la importància de la cavitat de Fabry-Pérot, uns tres mesos després, i van anomenar el dispositiu proposat resultant "maser òptic".[10] El nom de Gould per al dispositiu es va presentar al públic per primera vegada en una conferència el 1959 i va ser adoptat malgrat la resistència de Schawlow i els seus col·legues.[11][12]
Desitjós d’obtenir una patent del seu invent i creient, equivocadament, que per aconseguir-ho necessitava construir un làser que funcionés, Gould va deixar Colúmbia sense completar el doctorat i va entrar en una empresa privada d’investigació, TRG (Technical Research Group).[13] Va convèncer el propietari de l'empresa perquè donés suport a la seva investigació i va obtenir finançament per al projecte de l'Agència d'Investigacions de Projectes Avançats de Defensa (DARPA), irònicament amb el suport de Charles Townes.[14] Per desgràcia per a Gould, el govern va declarar el projecte classificat, cosa que significava que calia un permís de seguretat per treballar-hi.[15] A causa de la seva anterior participació en activitats polítiques de signe comunista, Gould no va obtenir l'autorització. Va continuar treballant a TRG, però no va poder contribuir directament al projecte per dur a terme les seves idees. A causa de dificultats tècniques i potser per la incapacitat de Gould per participar-hi, Theodore Maiman, dins l'empresa Hughes Research Laboratories, va derrotar TRG en la cursa per construir el primer làser de treball.[16]
Darrers anys modifica
L'any 1991 va entrar en el Saló de la Fama Nacional d'Inventors, al seu país. Gould va finar a l'hospital Lenox Hill de Nova York, per causes naturals, a l'edat de 85 anys.[17][18]
Referències modifica
- ↑ «Gordon Gould, el inventor del láser» (en castellà). El País [Madrid], 06-10-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Taylor, 2000, p. 16-20.
- ↑ Taylor, 2000, p. 19-25.
- ↑ Taylor, 2000, p. 37-40.
- ↑ Taylor, 2000, p. 45,56.
- ↑ «Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès). The Nobel Prize Organisation. [Consulta: 16 gener 2010].
- ↑ Taylor, 2000, p. 62.
- ↑ Brown, 1987, p. 309-334.
- ↑ Taylor, 2000, p. 66-70.
- ↑ Schawlow, Arthur L.; Townes, Charles H. «Infrared and optical masers» (en anglès). Physical Review, 112, 6–15, desembre 1958, pàg. 1940–1949. Bibcode: 1958PhRv..112.1940S. DOI: 10.1103/PhysRev.112.1940.
- ↑ Gould, R. Gordon. «The LASER, Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation». A: Franken, P.A.. The Ann Arbor Conference on Optical Pumping, the University of Michigan, June 15 through June 18, 1959 (en anglès), 1959, p. 128. OCLC 02460155.
- ↑ Chu, Steven; Townes, Charles H. «Arthur Schawlow». A: Edward P. Lazear. Biographical Memoirs (en anglès). vol. 83. National Academy of Sciences, 2003, p. 202. ISBN 0-309-08699-X.
- ↑ Taylor, 2000, p. 72-73.
- ↑ Taylor, 2000, p. 74-90.
- ↑ Taylor, 2000, p. 92-96.
- ↑ Hecht, Jeff «Short history of laser development» (en anglès). Optical Engineering, 49, 9, 01-09-2010, pàg. 091002. DOI: 10.1117/1.3483597. ISSN: 0091-3286.
- ↑ Chang, Kenneth «Gordon Gould, 85, Figure in Invention of the Laser, Dies» (en anglès). The New York Times, 20-09-2005. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Gordon Gould, físico que contribuyó a la invención del láser» (en espanyol europeu). El Mundo, 24-09-2005. [Consulta: 26 octubre 2022].
Bibliografia modifica
- Taylor, Nick. LASER: The inventor, the Nobel laureate, and the thirty-year patent war (en anglès). Nova York: Simon & Schuster, 2000. ISBN 0-684-83515-0. OCLC 122973716.
- Brown, Kenneth. Inventors at Work: Interviews with 16 Notable American Inventors (en anglès). Redmond, Washington: Tempus Books of Microsoft Press, 1987. ISBN 1-55615-042-3. OCLC 16714685.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gordon Gould |
- Varela, José. «El auténtico inventor del láser; Gordon Gould.» (Blog) (en castellà). A Hombros de Gigantes, 17-07-2015.