Charles Hard Townes

Charles Hard Townes
	;
Nom original	(en) Charles H. Townes
Biografia
Naixement	28 juliol 1915 ; Greenville (Carolina del Sud)
Mort	27 gener 2015 (99 anys); Oakland (Califòrnia)
Formació	Institut Tecnològic de Califòrnia ; Universitat Furman ; Universitat Duke ; Greenville High School (en)
Director de tesi	William Ralph Smythe (en)
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	físic, professor d'universitat, físic nuclear, inventor
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Berkeley ; Universitat de Michigan ; Institut de Tecnologia de Massachusetts
Membre de	Academia Europaea (1999–); Societat Filosòfica Americana ; Indian National Science Academy ; American Astronomical Society ; American Physical Society ; Royal Society ; Acadèmia Nacional d'Enginyeria ; Acadèmia Pontificia de les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; JASON (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables màser ;
Estudiant doctoral	Ali Javan, James P. Gordon, Robert W. Boyd, Raymond Chiao, Helmut W. Schulz, Robert G. Shulman, E. Garmire, John D. Monnier (en) , Robert Lee White (en) , Dan Martin Watson (en) , Ken Toshio Tatebe (en) , Jonathon Michael Weiner (en) , Everett Arthur Lipman (en) , Eugene Serabyn (en) i Arno Allan Penzias
Família
Cònjuge	Frances Brow
Premis
	(2010) Medalla d'Or de la SPIE../... 33+ ;

Charles Hard Townes (Greenville, EUA, 28 de juliol de 1915^[1] - Berkeley, Califòrnia, 27 de gener de 2015)^[2] va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1964 pels seus treballs sobre el màser.

Biografia

Va néixer el 28 de juliol de 1915 a la ciutat de Greenville, situada a l'estat nord-americà de Carolina del Sud. Llicenciat en física i idiomes moderns per la Universitat de Furman el 1935, es doctorà l'any 1939 a l'Institut Tecnològic de Califòrnia. Aquell mateix any entrà a treballar als laboratoris Bell fins al 1948. Aquell mateix any entrà a treballar a la Universitat de Colúmbia, en la recerca del màser. Entre 1959 i 1961 dirigí l'Institute for Defense Analyses in Washington, D.C i, posteriorment, va esdevenir professor de física a l'Institut Tecnològic de Massachusetts.

Recerca científica

El 1964 fou guardonat, juntament amb els físics soviètics Nikolai Bàssov i Aleksandr Prokhorov, amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs en el camp de l'electrònica quàntica, basat en els principis del màser-làser. Hard Townes compartí el premi amb el seu col·laborador Cornell Mayer, el qual no fou distingit amb el Premi Nobel.

El 1967, entrà a treballar a la Universitat de Califòrnia, on realitzà investigacions pioneres en radioastronomia i els infraroigs, cosa que el va conduir al descobriment de les molècules de l'amoníac i l'aigua interestel·lar.

Referències

↑ «Charles Hard Townes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Mor Charles H. Townes, premi Nobel de Física i impulsor del làser». Nació Digital. [Consulta: 28 gener 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Hard Townes

«Charles Hard Townes» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.

[1] «Charles Hard Townes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[dig-2] «Mor Charles H. Townes, premi Nobel de Física i impulsor del làser». Nació Digital. [Consulta: 28 gener 2015].

[1]

[2]