Governació de Kasserine
La governació o wilaya de Kasserine (àrab: ولاية القصرين, wilāyat al-Qaṣrīn) és una divisió administrativa de primer nivell de Tunísia, situada a la part centre-occidental del país, tocant a la frontera algeriana, amb uns 200 km de frontera. Limita amb les governacions del Kef, Siliana, Sidi Bou Zid i Gafsa.
ولاية القصرين (ar)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| País | Tunísia | ||||
| Capital | Kasserine | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 439.243 (2014) (53,18 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8.260 km² | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 77 | ||||
| ISO 3166-2 | TN-42 | ||||
| Lloc web | portail-region-kasserine.tn | ||||
Té una superfície de 8.066 km² i una població aproximada de 424.900 habitants l'any 2008[1] (415.700 l'any 2005). És creuada per una línia de ferrocarril. La capital és la ciutat de Kasserine.
Patrimoni
modificaEl jaciment arqueològic de Sbeitla, l'antiga Safetula, es troba una mica apartat de les rutes turístiques, tot i el seu gran interès.
Economia
modificaEconòmicament és essencialment una governació agrícola, principalment arbres fruiters, cultius no estacionals, cereals i llegums, però s'hi han creat cinc zones industrials dedicades especialment a activitats derivades del tractament del marbre, la pedra calcària i els granulats. Les zones industrials són dues a Kasserine, dues a Sbeitla, una a Feriana i una a Thala.
L'artesanat destaca pels tapissos anomenats amazics.
Geografia
modificaEl parc ecològic de Djebel Châambi, amb el pic Djebel Chaambi (1.544 metres), és el punt més alt de Tunísia.
L'agua hi és abundosa i prové de l'explotació de pous i de dues rescloses no gaire importants.
Organització administrativa
modificaLa governació fou creada el 21 de juny del 1956 amb el nom de governació de Sbeitla i amb capital en aquesta localitat. El 4 de desembre de 1973 va perdre part del territori en crear-se la governació de Sidi Bou Zid.
El seu codi geogràfic és 42 (ISO 3166-2:TN-12).
Delegacions
modificaEstà dividida en tretze delegacions o mutamadiyyes i 106 sectors o imades:[2]
- Kasserine Nord (42 51)
- Ennour Est (42 51 51)
- Ennour Ouest (42 51 52)
- El Bassatine (42 51 53)
- El Khadhra (42 51 54)
- El Arich (42 51 55)
- Boulâaba (42 51 56)
- Kasserine Sud (42 52)
- El Aouija (42 52 51)
- Boulhijet (42 52 52)
- Meghdoudech (42 52 53)
- Bouzguam (42 52 54)
- Eddoghra (42 52 55)
- Sidi Harreth (42 52 56)
- Ezzouhour (42 53)
- Ezzouhour Est 1 (42 53 51)
- Ezzouhour Est 2 (42 53 52)
- Ezzouhour Ouest 1 (42 53 53)
- Ezzouhour Ouest 2 (42 53 54)
- Ezzouhour Ouest 3 (42 53 55)
- Ezzouhour Ouest 4 (42 53 56)
- Hassi El Ferid (42 54)
- Hassi El Ferid (42 54 51)
- El Hechim (42 54 52)
- Khanguet Jezia (42 54 53)
- Essalloum (42 54 54)
- EL Kamour (42 54 55)
- Sbeitla (42 55)
- Sbeitla (42 55 51)
- Cité Essourour (42 55 52)
- Semama (42 55 53)
- Errakhmet (42 55 54)
- El Gounna (42 55 55)
- Eddouleb (42 55 56)
- Ech-Charaya (42 55 57)
- Machrek Ech-Chams (42 55 58)
- Ouassaia (42 55 59)
- El Khadhra (42 55 60)
- EL Athar (42 55 61)
- EL Mezara (42 55 62)
- El Garâa El Hamra (42 55 63)
- El Ksar (42 55 64)
- Sbiba (42 56)
- Sbiba (42 56 51)
- El Ahouaz (42 56 52)
- Oued El Hatab (42 56 53)
- Brahim Ezzahhar (42 56 54)
- Aïn Zaiene (42 56 55)
- Etthamed (41 56 56)
- Aïn El Khemaïssia (42 56 57)
- Djedeliane (42 57)
- Djedliane (42 57 51)
- Fej Terbah (42 57 52)
- Aïn El Hamadna (42 57 53)
- Mehrza (42 57 54)
- Aïn Oum El Jedour (42 57 55)
- El Ayoun (42 58)
- El Ayoun (42 58 51)
- El Grine (42 58 52)
- El Brek (42 58 53)
- El Baouajer (42 58 54)
- Tiwicha (42 58 55)
- Aïn Esselsela (42 58 56)
- Thala (42 59)
- Thala Est (42 59 51)
- Thala Ouest (42 59 52)
- Eddachra (42 59 53)
- Aïn Al-Jadeida (42 59 54)
- Barmajna (42 59 55)
- Oued Errachech (42 59 56)
- El Joua (42 59 57)
- El Hamed (42 59 58)
- Zelfane (42 59 59)
- Boulahnech (42 59 60)
- Sidi M'hammed (42 59 61)
- Ouljet Edhel (42 59 62)
- Ech-Chaffaï (42 59 63)
- Hidra (42 60)
- Hidra (42 60 51)
- T'baga (42 60 52)
- El Mekimen (42 60 53)
- Lajrad (42 60 54)
- Es-Sray (42 60 55)
- Aïn Eddefla (42 60 56)
- Foussana (42 61)
- Foussana (42 61 51)
- Foussana Lahouaz (42 61 52)
- Khmouda Nord (42 61 53)
- Khmouda Sud (42 61 54)
- Ouled Mahfoudh (42 61 55)
- Afrane (42 61 56)
- El Meziraa (42 61 57)
- El Aadhira (42 61 58)
- El Hazza (42 61 59)
- EL Brika (42 61 60)
- Bouderiass (42 61 61)
- Aïn El Jinene (42 61 62)
- Er-Rtibet (42 61 63)
- Feriana (42 62)
- Feriana (42 62 51)
- El Erg (42 62 52)
- El Ahouach (42 62 53)
- Es-Skhirat (42 62 54)
- El Arâar (42 62 55)
- Hanachi (42 62 56)
- Garet En-Nâam (42 62 57)
- Bouchebka (42 62 58)
- Om Ali (42 62 59)
- Bouhaya (42 62 60)
- Telept (42 62 61)
- Abdeladhim (42 62 62)
- Majel Bel Abbes (42 63)
- Majel Bel Abbes Nord (42 63 51)
- Majel Bel Abbes Sud (42 63 52)
- Oum Laksab (42 63 53)
- Ennadhour (42 63 54)
- Henchir Oum El Khir (42 63 55)
- Soula (42 63 56)
- Grouâ El Jedra (42 63 57)
Municipalitats
modificaEstà dividida en onze municipalitats o baladiyyes i tres circumscripcions o dàïres:[3]
Agermanaments
modificaLa governació està agermanada amb la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
Referències
modifica- ↑ (francès) Estimació de 2008 (Institut national de la statistique) Arxivat 2006-11-29 a Wayback Machine.
- ↑ المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], desembre 2012, pàg. 102-106. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], desembre 2012, pàg. 156. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
