Grace Brown
Grace Brown (Camperdown, Austràlia, 7 de juliol de 1992) és una ciclista australiana, professional des del 2018 fins al 2024.[1] El seu darrer equip fou el FDJ Suez Futuroscope de l'UCI Women's WorldTeam.[2]
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Austràlia
| |||
| Ciclisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Paris 2024 | Contrarellotge | |
Campionat del Món en ruta 
| |||
|
Wollongong 2022 | contrarellotge | |
|
|
Glasgow 2023 | contrarellotge | |
|
|
Zúric 2024 | Contrarellotge | |
| Jocs Commonwealth | |||
|
|
Jocs Commonwealth 2022 | contrarellotge | |
Biografia
modificaDesprés de practicar camp a través i atletisme des de la infància, Grace Brown va començar a practicar el ciclisme el 2015 després d'una sèrie de lesions i de completar el grau en Ciències Polítiques i Estudis Internacionals.[3] El 2016, quan tenia 23 anys, es va unir al St Kilda Cycling Club i va disputar la seva primera cursa en ruta, els campionats australians,[3] tot i que no la va acabar.[4] Això no va ser cap impediment perquè aconseguís guanyar la Victorian Road Series, el calendari de curses de carretera de l'estat de Victòria. L'any següent es va incorporar al Holden Team Gusto Racing, un equip australià amb què va obtenir bons resultats a les curses de la National Road Series.
El 2018 va fer un gran salt de qualitat, ja que va quedar tercera en carretera i quarta en contrarellotge als campionats d'Austràlia. Continua amb el Santos Women's Tour, on ocupa el tercer lloc en una etapa i el cinquè de la general. Al març, als Campionats d'Oceania, va guanyar la medalla d'or a la contrarellotge i la medalla de plata a la cursa de carretera. Gràcies a aquests bons resultats, és guardonada amb la beca Amy Gillett Cycling Scholarship, fet que permet que, al maig, s'incorpori al Wiggle High5 britànic, amb el qual s'estrena a les proves de l'UCI Women's World Tour.[5] Debuta amb el nou equip al Tour de Califòrnia i competeix, entre altres, a La course by Le Tour de France. Al final de la temporada, participa al campionat del món de carretera amb la selecció australiana, on queda la 48a.[3]
2019 - 2021: Mitchelton-Scott
modificaA l'inici de la temporada 2019, Brown s'uneix al Mitchelton–Scott, amb qui completa un bon inici de temporada, ja que guanya el campionat australià contrarellotge i la tercera etapa del Tour Down Under.[6]
L'any següent, en una temporada anormal a causa de l'esclat de la pandèmia del covid-19, aconsegueix la seva primera victòria a Europa, en imposar-se a la Brabantse Pijl en solitari tot just tres dies després de quedar segona a la Lieja-Bastogne-Lieja.[3] Dues setmanes abans, havia aconseguit la cinquena posició a la contrarellotge dels campionats del món. A l'acabar la temporada, rep el premi a la millor ciclista de carretera australiana del 2020.[7]
El 2021, Brown va tornar a començar molt forta la temporada, aconseguint el subcampionat nacional en ruta i en contrarellotge i 6 top-10 en les clàssiques primaverenques. Entre aquests resultats, destaquen la victòria a l'Oxyclean Classic Brugge-De Panne, la seva primera al Women's World Tour, el subcampionat a la Nokere Koerse i el tercer lloc al Tour de Flandes.[8] A més, també va aconseguir imposar-se a la primera etapa de la Vuelta a Burgos. A l'estiu, va quedar cinquena a La Course by Le Tour de France i va competir als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on va quedar quarta a la contrarellotge i 47a a la cursa en ruta.[9][10] Aquesta va ser la seva darrera competició el 2021 perquè va operar-se d'una lesió a l'espatlla.[11] A l'agost, va signar un contracte amb l'equip francès FDJ Nouvelle Acquitaine-Futuroscope.[12]
2022 - 2024: FDJ Nouvelle Acquitaine-Futuroscope
modifica
Comença la temporada imposant-se al campionat australià contrarellotge i quedant segona a la prova en línia; però després no torna a aconseguir bons resultats fins les darreres clàssiques primaverenques, quan aconsegueix el segon lloc a la Lieja-Bastogne-Lieja, el quart a la Classique Morbihan i el tercer al Grand Prix du Morbihan Féminin. Al juny, va guanyar la quarta etapa del Women's Tour i va quedar segona classificada a la general. Després de participar al Tour de França, es va imposar a la contrarellotge dels Jocs de la Commonwealth i a La Périgord Ladies i va quedar tercera a la Classic Lorient Agglomération. Pocs dies després, es va imposar a la tercera etapa de La Vuelta i va quedar subcampiona de la prova de contrarellotge del campionat del món.[13]
La segona temporada a l'equip francès comença amb la revàlida del campionat de contrarellotge australià -la seva tercera victòria en aquesta competició- i quedant, de nou, segona a la prova en ruta. La setmana següent, aconsegueix la victòria a la classificació general del Tour Down Under, on també s'imposa a la tercera etapa i a la classificació per punts.[14] Posteriorment, al maig s'imposa al Gran Premi de Morbihan i a la general del Tour de Bretanya, competició a on també guanya una etapa contrarellotge. A l'estiu, participa al Tour de França i torna a quedar subcampiona del món contrarellotge.[15] Acaba la temporada amb una nova victòria en una etapa contrarellotge, aquest cop al Tour d'Escandinàvia.
Brown comença la temporada 2024 tornant-se a imposar al campionat australià contrarellotge, en la que és la seva quarta victòria en aquesta competició.[16] Després de guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja i el Tour de Bretanya, el gran èxit de l'any arriba amb la medalla d'or en contrarellotge als Jocs Olímpics de París.[17] Posteriorment, acaba la seva carrera professional imposant-se a la contrarellotge i als relleus mixtos dels Campionats Mundials i també guanyant el Crono de les Nacions, la darrera cursa on pren part.
Palmarès
modifica- 2018
- 2019
Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge- Vencedora d'una etapa a la Santos Women's Tour
- 2020
- 2021
- 1a a la Clàssic Brugge–De Panne
- Vencedora d'una etapa a la Vuelta a Burgos
- 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en ruta
- 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
- 2022
- Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
- 1a als Jocs de la Commonwealth en contrarellotge
- 1a a La Périgord Ladies
- Vencedora d'una etapa a la Ceratizit Challenge de La Vuelta
- Vencedora d'una etapa a la The Women's Tour
- 2a als Campionats del Món de contrarellotge
- 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en ruta
- 2023
- Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
- 1a a la Santos Women's Tour i vencedora d'una etapa
- 2a als Campionats d'Austràlia de ciclisme en ruta
- 1a al Gran Premi de Plumelec-Morbihan
- 1a al Tour de Bretanya i vencedora d'una etapa
- Vencedora d'una etapa al Tour d'Escandinàvia
- 2024
Medalla d'Or en contrarellotge als Jocs Olímpics
Campiona del món de ciclisme en contrarellotge- Campiona d'Austràlia de ciclisme en contrarellotge
- 1a a la Lieja-Bastogne-Lieja
- 1a al Tour de Bretanya i vencedora de dues etapes
- 1a a la Crono de les Nacions
Resultats a les Grans Voltes
modificaGiro d'Itàlia
modifica- 2019: 93a
- 2020: 55a
- 2021: no surt a la 9a etapa
- 2024: 34a
Tour de França
modificaVolta a Espanya
modifica- 2024: 17a
Referències
modifica- ↑ «'I really miss my life in Australia' – Grace Brown to retire from professional cycling at end of 2024» (en anglès). cyclingnews, 22-06-2024. [Consulta: 28 octubre 2024].
- ↑ «Team BikeExchange». UCI.org. Union Cycliste Internationale. Arxivat de l'original el 13 gener 2021. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Been, José. «Grace Brown, Aussie aggressor: ‘I am not afraid to fail while trying’» (en anglès). Cyclingtips.com, 13-10-2020. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Grace Brown». Procyclingstats.com. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ Giuliani, Simone. «Brown awarded Amy Gillett scholarship, Wiggle High5 provides development spot» (en anglès), 19-04-2018. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Grace Brown re-signs with Mitchelton-Scott for 2020» (en anglès). CyclingNews, 11-10-2019. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Porte wins Australian Cyclist of the Year award» (en anglès). Cyclingnews, 17-02-2021. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Grace Brown: You can’t be disappointed with a podium at Tour of Flanders» (en anglès americà). Swiss Cycles, 05-04-2021. Arxivat de l'original el 2023-01-17. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Australian Olympic Team for Tokyo 2021» (en anglès americà). The Roar. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «Grace BROWN». Olympics.com. Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ Giuliani, Simone. «Grace Brown to end season early as shoulder injury requires surgery» (en anglès). Cycling News, 18-08-2021. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ Frattini, Kirsten. «Grace Brown signs two-year deal with FDJ Nouvelle-Aquitaine Futuroscope» (en anglès), 09-08-2021. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Grace Brown - 2022». Procyclingstats. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Grace Brown outsprints Amanda Spratt to win first Tour Down Under title» (en anglès). The Guardian, 17-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ Weislo, Laura. «Grace Brown: 'I had it in me to win' World Championships time trial» (en anglès). Cyclingnews, 10-08-2023. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ Giuliani, Simone. «Grace Brown claims fourth Australian elite women's time trial title» (en anglès). Cyclingnews, 04-01-2024. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «Debut olímpic sota la pluja de Mireia Benito». L'Esportiu, 27-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
Enllaços externs
modifica
- Grace Brown a ProCyclingStats