Tour de França femení

competició ciclista femenina per etapes

El Tour de França femení (actualment conegut com Tour de France Femmes avec Zwift per raons comercials) és una cursa ciclista de carretera per etapes disputada per dones a França des del 2022.[1] La prova és la continuació al Tour de France féminin, disputat entre el 1984 i el 1989, La Grande Boucle féminine internationale, disputada entre el 1992 i el 2009, i la Route de France féminine, disputada entre el 2006 et 2016, curses ciclistes que es disputaven anualment a França i que eren considerades la versions femenines del Tour de França. Per això, se les considerava una de les tres grans voltes femenines, juntament amb el Giro d'Itàlia femení i el Tour de l'Aude femení

HistòriaModifica

El Tour de França femeníModifica

El 1955 es va celebrar una primera cursa femenina del Tour de França, que no va tenir continuïtat. Comptava amb 5 etapes i hi van prendre la sortida 41 corredores. La britànica Millie Robinson en va ser la vencedora.[2][3][4]

Durant la dècada dels 1980, Amaury Sport Organisation (ASO), l'empresa organitzadora del Tour de França masculí, decideix implementar una edició femenina de la prova. Així doncs, entre el 1984 i el 1989, se'n celebraran 6 edicions, tot i que sempre és considerada l'aperitiu de la masculina, ja que les corredores disputen el mateix recorregut que els seus homòlegs masculins el mateix dia que ells; però abans que aquests no comencin la seva etapa. El 1989, el director del Tour de França, Jean-Marie Leblanc, decideix suspendre la celebració de la prova femenina sota el pretext que és massa "restrictiva econòmicament".[5] Per aquest motiu, el 1990, la prova canvia de format i esdevé el Tour de la CEE femení; però, quedant massa allunyada de l'interès que podria generar el Tour de França, es deixa de celebrar el 1993.[3][4]

La Grande Boucle internationale femenina i la Ruta de França femeninaModifica

En paral·lel a la celebració del Tour de la CEE femení, el 1992 es va celebrar la primera edició del Tour ciclista femení, competició organitzada independentment per Pierre Boué, qui no podia utilitzar la marca "Tour de França" per estar registrada per ASO. El 1998, a causa d'un litigi amb ASO, la prova ha de canviar el nom i passa a anomenar-se Grande Boucle féminine internationale,[4][5] a la vegada que es prohibeix anomenar "maillot jaune" el mallot groc que vesteix la líder de la classificació general, havent d'usar el terme "maiilot or".[5] Part del pilot femení en critica l'organització, queixant-se per la tria d'hotels (de baixa categoria i sense aire condicionat), els llargs trasllats entre etapes, uns recorreguts neutralitzats massa llargs i els retards en els pagaments dels premis.[6] Problemes financers de l'organització fan que l'edició del 2004 no es pugui celebrar i que, a partir de la següent edició, vegi rebaixat el seu estatus dins de la classificació de la UCI, que la situa a la categoria nacional, ja que passa a tenir només 5 etapes, enlloc de les 10 o 15 que havia tingut fins aquell moment. De fet, l'edició del 2006 coincideix amb el Giro d'Itàlia femení, de tal manera que les ciclistes han de triar entre una o altra competició[4] i totes les edicions entre el 2005 i el 2009, quan se celebra la seva darrera edició, són guanyades per corredores de la mateixa estructura (Univega), tot i que canvia de nom.

Mentrestant, el 2006, l'UCI havia validat el projecte d'Hervé Gérardin, un antic membre d'ASO que havia creat Organisation Routes et Cycles i havia dissenyat la Ruta de França femenina, classificada en el millor nivell per l'UCI. Disputada ja el 2006, té problemes per a desenvolupar-se i no aprofita la desaparició de la Grande Boucle. No rep el suport dels mitjans de comunicació i té dificultats organitzatives. No es disputa el 2011 i és anul·lat el 2017 i, de nou, el 2018. Aquestes dues cancel·lacions successives són fatals, l'organitzador renuncia a continuar l'aventura i la Ruta de França femenina queda suspesa després de deu edicions.[5]

El retorn del Tour de FrançaModifica

Després de l'èxit de La course by Le Tour de France, prova femenina d'un dia organitzada entre el 2014 i el 2021, com a preludi a una etapa del Tour de França masculí, habitualment la dels Camps Elisis, ASO va decidir rellançar el Tour de França femení, batejant la prova Le Tour de France Femmes avec Zwift.[7] Zwift, de fet, patrocinarà la prova durant els 4 primers anys.[8] La directora del Tour femení és l'excampiona ciclista Marion Rousse.[9]

El director del Tour de França i un dels responsables d'ASO, Christian Prudhomme, considera que cal aprendre dels errors del passat per tal que la nova prova "resisteixi el pas del temps". A tal efecte, "la cursa no pot perdre diners."[10] El repte que es marquen els organitzadors és que el Tour de França femení arribi a les 100 edicions i, per això, l'organitzen just a continuació de la prova masculina, a fi i efecte que els canals de televisió que ofereixin la prova masculina també ho facin amb la femenina.[10]

La primera edició està prevista per al juliol de 2022; tindrà 8 etapes i començarà als Camps Elisis de París el dia de la fi del Tour de França masculí 2022.[1] La gran diferència d'etapes entre la prova femenina i la masculina (8 i 15, respectivament), ha generat certa polèmica entre les corredores, ja que no hi ha una posició uniforme sobre la conveniència de seguir el model de ciclisme masculí. A tall d'exemple, mentre la tricampiona mundial Anne van der Breggen va manifestar que "és possible fer un Tour de França de tres setmanes; la qüestió és en la voluntat, en si ho volem fer,"[11] la campiona sudafricana Ashleigh Moolman-Pasio considera que "necessitem que el ciclisme femení creixi una mica més abans d'estar preparades per a una cursa de tres setmanes. Crec que en som capaces; però hi hauria una diferència bastant gran. Simplement, no crec que sigui el moment adequat."[8]

Palmarès Tour de França femení - Tour de la CEE femeníModifica

Tour de França
Tour de la CEE
 
Regió  França
Nom localTour de France féminin
Tour de la CEE féminin
Disciplinacarretera
Tipuscursa per etapes
OrganitzadorAmaury Sport Organisation  
Webhttps://www.letourfemmes.fr/  
Història
Primera edició1984
Edicions10
Darrera edició1993
Primer vencedor  Marianne Martin
Més triomfs  Jeannie Longo (3)
Darrer vencedor  Heidi Van de Vijver
Any Vencedora Segona Tercera
Tour de França femení
1984   Marianne Martin   Heleen Hage   Deborah Schumway
1985   Maria Canins   Jeannie Longo   Cécile Odin
1986   Maria Canins   Jeannie Longo   Inga Thompson
1987   Jeannie Longo   Maria Canins   Ute Enzenauer
1988   Jeannie Longo   Maria Canins   Elizabeth Hepple
1989   Jeannie Longo   Maria Canins   Inga Thompson
Tour de la CEE femení
1990   Catherine Marsal   Leontien van Moorsel   Astrid Schop
1991   Astrid Schop   Leontien van Moorsel   Roberta Bonanomi
1992   Leontien van Moorsel   Heidi Van de Vijver   Roberta Bonanomi
1993   Heidi Van de Vijver   Leontien van Moorsel   Alexandra Koliasseva

Palmarès Tour ciclista femení - Gran Bucle femeníModifica

Tour ciclista femení
Gran Bucle femení
 
Regió  França
Nom localTour cycliste féminin
Grande Boucle féminine
Disciplinacarretera
Tipuscursa per etapes
OrganitzadorAmaury Sport Organisation  
Webhttps://www.letourfemmes.fr/  
Història
Primera edició1992
Edicions17
Darrera edició2009
Primer vencedor  Leontien van Moorsel
Més triomfs  Fabiana Luperini (3)
  Joane Somarriba (3)
Darrer vencedor  Emma Pooley
Any Vencedora Segona Tercera
Tour ciclista femení
1992   Leontien van Moorsel   Jeannie Longo   Heidi Van de Vijver
1993   Leontien van Moorsel   Marion Clignet   Heidi Van de Vijver
1994   Valentina Polkhanova   Rasa Polikevičiūtė   Cécile Odin
1995   Fabiana Luperini   Jeannie Longo   Luzia Zberg
1996   Fabiana Luperini   Rasa Polikevičiūtė   Jeannie Longo
1997   Fabiana Luperini   Barbara Heeb   Linda Jackson
Gran Bucle femení
1998   Edita Pučinskaitė   Fabiana Luperini   Alessandra Cappellotto
1999   Diana Žiliūtė   Valentina Polkhanova   Edita Pučinskaitė
2000   Joane Somarriba   Edita Pučinskaitė   Géraldine Loewenguth
2001   Joane Somarriba   Fabiana Luperini   Judith Arndt
2002   Zinaida Stahurskaia   Susanne Ljungskog   Joane Somarriba
2003   Joane Somarriba   Nicole Brändli   Judith Arndt
2004 No disputat
2005   Priska Doppmann   Edwige Pitel   Christiane Soeder
2006   Nicole Cooke   Maryline Salvetat   Tatsiana Sharakova
2007   Nicole Cooke   Priska Doppmann   Emma Pooley
2008   Christiane Soeder   Karin Thürig   Nicole Cooke
2009   Emma Pooley   Christiane Soeder   Marianne Vos

Palmarès del Tour de France Femmes avec ZwiftModifica

 AnyVencedorSegonaTercera
2022  Annemiek van Vleuten  Demi Vollering  Katarzyna Niewiadoma
2023


ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Le Tour de France lance Le Tour de France Femmes avec Zwift - Tour Femmes2022» (en francès), 17-06-2021. [Consulta: 3 gener 2022].
  2. «Le Tour féminin 1955» (en francès). Dominique Turgis, 04-10-2005. [Consulta: 3 gener 2022].
  3. 3,0 3,1 Michel Dalloni, La Boétie. Le Vélo, p. 256. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Cooke, Nicole. The breakaway - My Story (en anglès). Simon & Schuste, 2013, p. 458. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Malnis, Adeline. «Pourquoi n’y a-t-il pas de Tour de France féminin ? - Les Inrocks» (en francès). [Consulta: 3 gener 2022].
  6. «La Grande Boucle was a grand disaster» (en anglès). Meredith Miller, 27-07-2015. [Consulta: 4 gener 2022].
  7. Descamps, Quentin; Goron, Gaëtan. «Tour de France femmes 2022 : le cyclisme féminin, un marché à parts» (en francès). [Consulta: 3 gener 2022].
  8. 8,0 8,1 «La alianza del Tour de Francia femenino y Zwift: "Supondrá un nuevo impulso al ciclismo"» (en castellà). [Consulta: 5 gener 2022].
  9. «Cyclisme : Marion Rousse devient la directrice du Tour de France Femmes» (en francès), 10-10-2021. [Consulta: 3 gener 2022].
  10. 10,0 10,1 «Tour de France organisers reveal women’s race will be revived in 2022» (en anglès), 11-05-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  11. «Anna van der Breggen: "Es posible hacer un Tour de Francia femenino de tres semanas"» (en castellà). Rachel Jary, 25-11-2021. [Consulta: 5 gener 2022].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica