Annemiek van Vleuten

ciclista neerlandesa

Annemiek van Vleuten (Vleuten, 8 d'octubre de 1982) és una ciclista neerlandesa professional des del 2008 que, actualment, corre a l'equip Movistar. Ha guanyat desenes de competicions, entre les quals destaquen una medalla d'or als Jocs Olímpics, 4 campionats del món en ruta, 3 Giro d'Itàlia (13 etapes), un Tour de França (2 etapes), 2 Vueltas a Espanya (2 etapes), 3 UCI Women's World Tour, 5 campionats dels Països Baixos, 2 Tour de Flandes i 2 Lieja-Bastogne-Lieja.

Infotaula de personaAnnemiek van Vleuten
Annemiek van Vleuten (2020).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1982 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Vleuten (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada168 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista, ciclista de pista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaciclisme en pista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2007-2007 Therme Skin Care (en) Tradueix
2008-2008 Vrienden van het Platteland
2009-2014 Liv Racing
2015-2015 Cervélo-Bigla Pro Cycling Team
2016-2020 Team BikeExchange
2021-2023 Movistar Team Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juliol 2022Tour de France Femmes 2022 (1a)../... 25+ Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webannemiekvanvleuten.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: avvleuten Twitter: AvVleuten Instagram: annemiekvanvleuten Modifica el valor a Wikidata

Abans del ciclismeModifica

Abans de començar la seva carrera ciclista, van Vleuten es va llicenciar en ciències animals a la Universitat de Wageningen, especialitzant-se en zoonosi i epidemiologia, i va aconseguir un màster en epidemiologia el 2007.[1]

Va començar a prendre's seriosament el ciclisme a mesura que trobava que la feina d'oficina que tenia no la motivava i que l'altre esport que se li donava bé (la natació) era massa monòton.[1] A banda, no podia fer cap esport que li castigués els genolls a causa d'una lesió al genoll que es fa fer jugant a futbol.

Carrera ciclistaModifica

InicisModifica

 
Annemiek van Vleuten, guanyadora de la Copa del Món de l'UCI de 2011 amb el DSD Bank-Nerderland bloeit.

Després de formar part del club ciclista de la seva universitat, es va apuntar al club ciclista WV Ede on, el 2007, un dels entrenadors va detectar el seu talent i li va recomanar que fes unes proves de rendiment. El resultat de les proves indicava que van Vleuten obtenia els mateixos registres que les millors ciclistes d'aquell moment.[1]

L'any següent, van Vleuten va integrar-se al Vrienden van het Platteland, abans de passar a l'estructura del DSD Bank-Nerderland bloeit el 2009, equip pel qual correria fins al 2014 i on aconseguiria les seves primeres victòries el 2010 (el Tour de Drenthe i la Ruta de França), el mateix any que deixà la seva feina i esdevingué ciclista professional. En els sis anys que va córrer per a l'equip neerlandès, va aconseguir 25 victòries, malgrat haver-se d'operar tres vegades per acabar amb els seus problemes a les artèries ilíaques, bloquejades als dos costats.[1] Entre elles, destaquen el Tour de Flandes, el GP de Plouay i l'Open de Suède Vårgårda el 2011, victòries que la van dur a guanyar la Copa del Món de l'UCI d'aquella temporada; dues etapes al Festival Elsy Jacobs i el Campionat neerlandès en ruta (2012); o el Campionat dels Països Baixos de contrarellotge, dues etapes al Giro Rosa i dues etapes i la general de la Volta a Bèlgica (2014).

A banda, l'estiu del 2012, va competir amb la selecció neerlandesa (Ellen van Dijk, Marianne Vos i Loes Gunnewijk) a la cursa en línia dels Jocs Olímpics de 2012, a Londres, competició guanyada per la seva companya Marianne Vos.

El 2015, van Vleuten va fitxar pel Bigla Pro Cycling Team, equip amb què va aconseguir la victòria al pròleg del Giro. A nivell nacional, va guanyar la medalla de bronze en la prova de contrarrellotge a la primera edició dels Jocs Europeus, per darrere d'Ellen van Dijk i Hanna Solovei.

El 2016, Van Vleuten va fitxar per l'Orica-AIS, equip amb què es va imposar al Tour de Bèlgica, prova on també guanyà dues etapes, i a la Parel van de Veluwe. El 7 d'agost, mentre liderava la prova de ruta dels Jocs Olímpics de Río de Janeiro, va tenir una forta caiguda a falta de 12 km per a l'arribada que la va deixar inconscient i va ser hospitalitzada amb tres fractures lumbars i una commoció cerebral greu.[2] A desgrat de les greus lesions, tot just deu dies després de l'accident, Van Vleuten va tornar a pujar a una bicicleta i, un mes més tard, s'imposava al Tour de Bèlgica.[3] Aquella temporada, també va aconseguir el seu segon títol de campiona neerlandesa de contrarellotge.

Campiona del món i victòries al GiroModifica

 
Annemiek van Vleuten celebra haver revalidat el títol mundial de contrarellotge el 2018.

El 2017 es va proclamar campiona del món en contrarrellotge als mundials de Bergen.[4] També va aconseguir imposar-se a l'Holland Ladies Tour, a La Course by Le Tour de France i va revalidar el campionat de contrarellotge neerlandès.

El 2018 fou l'any més reeixit a nivell esportiu de Van Vleuten, ja que va aconseguir 13 victòries durant la temporada, entre les quals el Giro Rosa, competició on no només va aconseguir 3 victòries d'etapa, sinó que també va aconseguir imposar-se a la general amb més de 4 minuts d’avantatge sobre la segona classificada, la diferència més elevada entre la campiona i la subcampiona mai aconseguida en la prova.[5] A més, va revalidar el seu títol de campiona del món de contrarellotge a Innsbruck (Àustria) i va guanyar l'UCI Women's World Tour, gràcies a sendes victòries en La Course i l'Holland Ladies Tour. A més, també es va imposar a la primera edició de la Veenendaal–Veenendaal Classic i va guanyar una etapa contrarellotge tant a l'Emakumeen Euskal Bira com al Women's Heral Sun Tour.

La temporada següent, la corredora neerlandesa va vèncer a la Lieja-Bastogne-Lieja i a la Strade Bianche Donne i va reeditar la victòria al Giro Rosa, on es va imposar per més de 3 minuts a la classificació general, a més d'aconseguir també la victòria en les classificacions de la muntanya i de punts i a dues etapes.[6] El seu gran èxit fou la victòria als Campionats Mundials de Ciclisme, celebrats a Harrogate (Regne Unit), on es va imposar a la prova de ruta després d'una impressionant escapada de 100 quilòmetres en solitari.[7] A més, també va guanyar el campionat neerlandès de contrarellotge per quarta vegada. Tot i això, va quedar segona a l'UCI Women's World Tour, per darrere de la seva compatriota Marianne Vos.

Campiona olímpica i triplet Giro-Tour-VueltaModifica

Malgrat la pandèmia del covid-19, la temporada 2020 va ser força reeixida, ja que va imposar-se als Campionats europeus de ciclisme en ruta, a la Strade Bianche per segon any consecutiu i a proves d'un dia com l'Omloop Het Nieuwsblad, l'Emakumeen Nafarroako Klasikoa, la Clàssica Fèmines de Navarra i l'Emakumeen Saria, a banda de la segona etapa del Giro Rosa. A la fi de la temporada va fer públic que fitxava pel Movistar.[8]

La seva primera temporada amb l'equip navarrès va ser molt reeixida, ja que va aconseguir dotze triomfs, entre els quals destaquen la medalla d'or en contrarellotge als Jocs Olímpics de Tòquio[9] i la victòria a l'UCI Women's WorldTour. La temporada ja va començar molt bé amb dos triomfs a Flandes: la Dwars door Vlaanderen i el Tour de Flandes -el primer en la història de tota l'estructura Movistar (femenina i masculina) i un dels objectius que li havia marcat Eusebio Unzué, el director de l'equip.[10] Posteriorment, es va imposar a la Setmana Ciclista Valenciana, on també va guanyar la primera etapa, i va revalidar la victòria a l'Emakumeen Nafarroako Klasikoa. A l'estiu, va aconseguir la medalla de plata a la prova en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, pocs dies abans d'aconseguir la medalla d'or en la contrarellotge. El cap de setmana següent, es va imposar a la Clàssica de Sant Sebastià i, pocs dies més tard, a la general del Tour de Noruega, on també guanya una etapa, i a La Vuelta Challenge, on també guanyà dues etapes. Durant la celebració de la primera edició de la París Roubaix femenina, va patir una caiguda que li va provocar una fractura de l'os pubis.[11] Al desembre, va ser nomenada ciclista neerlandesa de l'any per tercera vegada (2017, 2019 i 2021).[12]

 
Annemiek van Vleuten vestint el mallot groc de líder del Tour de França

Van Vleuten va començar el 2022 imposant-se a dues clàssiques – Omloop Het Nieuwsblad i Lieja-Bastogne-Lieja. Al juny, va anunciar que renovava per una altra temporada amb el Movistar, a la fi de la qual tenia pensat retirar-se.[13] Un mes més tard, aconseguia imposar-se al Giro d'Itàlia, on també hi guanyava dues etapes i la classificació dels punts.[14] Pocs dies més tard, també va guanyar la primera edició del nou Tour de França, tot i començar malalta la prova.[15] A banda de la classificació general, també va guanyar les dues darreres etapes -les més dures- en solitari després d'atacar a falta de 85 quilòmetres per a la fi de la setena etapa, després d'haver superat 3.000 metres de desnivell i tornant-ho a fer a manca de 60 quilòmetres de l'arribada de la vuitena etapa. Això va fer que només una corredora, Demi Vollering, acabés per sota dels cinc minuts de diferència a la classificació general.[16][17] Al setembre, va completar el seu particular triplet de grans voltes imposant-se a La Vuelta, on també va guanyar una etapa.[18] Abans d'acabar el mes, encara va aconseguir proclamar-se campiona del món en ruta a Wollongong,[19] malgrat competir amb un colze fracturat tot just tres dies abans.[20] Tots aquests èxits la van fer guanyadora de l'UCI Women's World Tour. Just acabada la temporada va expressar els seus dubtes davant de la retirada, deixant oberta la porta a seguir encara alguna altra temporada més enllà del 2023.[21] Al desembre, va ser guardonada amb el trofeu Bicicleta d'or 2022, que reconeix a la millor ciclista del pilot internacional.[22]

PalmarèsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Been, José. «The person behind the rainbow bands: One-on-one with Annemiek van Vleuten» (en anglès). cyclingtips.com, 25-08-2020. [Consulta: 25 juliol 2022].
  2. «VÍDEO L'accident que ha costat l'or a una ciclista holandesa | Canal Digital». Nació Digital, 07-08-2016. [Consulta: 26 agost 2022].
  3. Clarke, Stuart. «Annemiek van Vleuten wins in first appearance since Olympics crash» (en anglès). Cycling weekly, 06-09-2016. [Consulta: 26 agost 2022].
  4. «Van Vleuten y Van der Breggen confirman el favoritismo holandés en la CRI». mundodeportivo.com, 19-09-2017 [Consulta: 19 setembre 2017].
  5. «Annemiek Van Vleuten: una exhibició històrica al Giro Rosa». Fosbury, 16-07-2018. [Consulta: 14 setembre 2022].
  6. «Giro d'Italia Internazionale Femminile 2019 Stage 10 results». [Consulta: 1r setembre 2022].
  7. «Annemiek van Vleuten, campeona del mundo tras una» (en castellà). ciclismoafondo.es, 28-09-2019. [Consulta: 1r setembre 2022].
  8. «Annemiek van Vleuten fitxa pel Movistar». El Periódico de Catalunya, 31-08-2020. [Consulta: 1r setembre 2022].
  9. «Cycling Road - Olympic Schedule & Results | Tokyo 2020» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
  10. Àbalos, Olga «Annemiek van Vleuten tiene un plan» (en castellà). Volata 34, pàg. 42 - 47.
  11. «Annemiek van Vleuten suffers broken pubis bone in Paris-Roubaix fall that has ended the Dutch star's season» (en anglès). eurosport.com, 02-10-2021. [Consulta: 2 setembre 2022].
  12. Becket, Adam. «Van Vleuten crowned Dutch cyclist of the year for a third time» (en anglès). Cycling weekly, 21-12-2021. [Consulta: 2 setembre 2022].
  13. Dabbs, Ryan. «Annemiek van Vleuten to retire at end of 2023» (en anglès). Cycling weekly, 29-06-2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
  14. Sánchez, Borja. «Tercer triomf d'Annemiek Van Vleuten al Giro». L'esportiu de Catalunya, 10-07-2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
  15. Vilalta, Isaac. «Annemiek, por patas y corazón» (en castellà). Rouleur.cc, 01-08-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
  16. Jary, Rachel. «¿Por qué Van Vleuten es capaz de hacer lo que hace?» (en castellà). Rouleur, 31-07-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
  17. esport3. «Van Vleuten s'endú el Tour de França femení amb una nova exhibició», 31-07-2022. [Consulta: 5 gener 2023].
  18. Sánchez, Borja. «Van Vleuten s'endú la Vuelta i Balsamo l'esprint a Madrid». L'esportiu de Catalunya, 11-09-2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
  19. A.C. «La lesionada Van Vleuten sorprèn i guanya el mundial de ruta». L'esportiu de Catalunya, 24-09-2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
  20. Sánchez, Borja. «L'or de Suïssa tanca les proves de contrarellotge a Wollongong». L'esportiu de Catalunya, 21-09-2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
  21. Cotton, Jim. «Annemiek van Vleuten questions retirement plans after worlds victory: 'Sometimes I have doubts'» (en anglès). Cycling Weekly, 27-09-2022. [Consulta: 28 setembre 2022].
  22. «Remco Evenepoel i Annemiek van Vleuten guanyen el trofeu Bicicleta d'Or 2022». L'Esportiu de Catalunya, 01-12-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
  23. 23,0 23,1 «Cycling Road - Olympic Schedule & Results | Tokyo 2020» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2021].[Enllaç no actiu]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annemiek van Vleuten