Torrevella - Torrevella (14,5 km)
La prova va començar amb una contrarellotge per equips de 14,5 km pels voltants de Torrevella guanyada pel Jumbo-Visma per tot just un segon avantatge sobre el Canyon-SRAM. La britànica Anna Henderson esdevé la primera líder de la prova.[5]
Oriola - Pilar de la Foradada (105,8 km)
La primera meitat de l'etapa era força plana i la segona més muntanyosa. En l'últim terç de l'etapa hi havia un sprint intermedi (km 77,5) i, després, van pujar el port de Sant Miquel de les Salinas (7,6 km a 1,2% però amb dos trams de baixada), classificat de 4a categoria i el cim del qual es troba al km 86,5. L'arribada fou al Pilar de la Foradada.
A 38 km de l'arribada, el pilot atrapa l'escapada del dia, integrada Catalina Soto, Coralie Demay, Yurani Blanco i Andrea Casagranda, la corredora més jove de la prova. L'arribada és a l'sprint, on s'imposa Charlotte Kool. La neerlandesa Marianne Vos esdevé la nova líder de la prova.
Elche de la Sierra - La Roda (157,8 km)
L'etapa no presentava cap dificultat notable; però el pilot va haver de creuar alguns altiplans del centre d'Espanya, que estan regularment exposats als vents. Hi havia un sprint intermedi al km 136,6 i l'arribada era a La Roda, on les ciclistes acabaven els 157,8 km de recorregut de l'etapa, començada a Elche de la Sierra.
Al cap d'uns seixanta quilòmetres, el vent va provocar tres talls al pilot. Gaia Realini, Elizabeth Deignan, Amanda Spratt i Kristen Faulkner són les quatre favorites que queden allunyades d'un pilot amb només unes 50 integrants. Sota l'impuls del DSM, el grup capdavanter es va dividir en dos a cinquanta quilòmetres de l'arribada i Silvia Persico, Mavi García i bona part de l'equip FDJ-Suez queden endarrerides. Marianne Vos va aprofitar l'esprint intermedi de Barrax per guanyar 6 segons de bonificació i augmentar el seu lideratge a la classificació general. A més, també s'imposa a l'sprint a la guanyadora de la vigília, Charlotte Kool i manté el mallot de líder. Per la seva banda, Évita Muzic, Veronica Ewers, Ane Santesteban, Blanka Kata Vas i Ricarda Bauernfeind perden més d' 1 min 30 s i Kristen Faulkner, Gaia Realini, Marta Cavalli i Amanda Spratt més de 2 min 40 s.
Conca - Guadalajara (133,1 km)
La segona meitat de l'etapa és força muntanyosa, inicialment amb diversos ports no catalogats. Seguidament, les ciclistes van disputar l'esprint intermedi (km 106) i després van pujar l'Alto de Horche (4 km a 4,9%), catalogat de tercera categoria. Després del cim, el traçat era pla fins l'arribada a Guadalajara.
L'escapada del dia estava integrada per Anna Kiesenhofer, Maryna Varenyk, Ana Vitória Magalhães i la catalana del Massi-Tactic, Patricia Ortega. El pilot les atrapa abans de l'sprint intermedi i no és fins al pas per l'única dificultat orogràfica del dia, l'Alto de Horche, que un grup d'una vintena de ciclistes s'escapa, amb totes les favorites excepte Marta Cavalli, qui ja havia patit dificultats la vigília. Marianne Vos torna a guanyar l'sprint final, consolidant així el lideratge de la classificació general i de la classificació per punts.
La Cabrera - Riaza (129,5 km)
El pilot va haver de superar dos ports i l'etapa es considerava de muntanya. La primera dificultat orogràfica fou el Port de Navafría (11,5 km a 5,8%), de primera categoria, i la segona, la pujada al Mirador de Peñas Llanas (5 km a 6,8%), de segona categoria i al cim de la qual hi hagué l'arribada.
L'FDJ-Suez tira amb força durant la pujada a Navafría, fins al punt que el pilot queda reduït a una vintena de ciclistes, ja sense la líder de la cursa, Marianne Vos, i altres ciclistes destacades com Liane Lippert, Elizabeth Deignan, Katarzyna Niewiadoma o Silvia Persico. Durant l'ascens al Mirador de Peñas Llanas, Demi Vollering va imprimir un ritme constant i va eliminar les seves contrincants, aconseguint la victòria d'etapa i el lideratge a la classificació general.
Castro-Urdiales - Laredo (106,1 km)
Després de dos ports no puntuables en els primers 20 quilòmetres, l'etapa era plana fins a mig camí. A continuació, hi havia dues ascensions de 2a categoria: l'alt de Fuente de la Varas (6,4 km a 5,4%), el cim del qual es troba al km 64, i la pujada en dues parts (amb una curta baixada al mig) del port de Campo el Hayal (8,2 km a 4,6 km%), el cim del qual es troba al km 84,2. L'arribada a Laredo era plana.
Mentre que la líder de la classificació general, Demi Vollering, i les seves companyes s'havien aturat per orinar a uns 70 quilòmetres de l'arribada, el Movistar d'Annemiek van Vleuten va atacar i va crear un tall al pilot que les corredores de l'SD Worx ja no poden recuperar.[6] Mentre Demi Vollering es troba a un minut i mig del grup capdavanter, van Vleuten torna a atacar a falta de 30 quilòmetres quan comença l'ascens al Puerto de Campo el Hayal i només la pot seguir Gaia Realini. Tot i que Vollering va anar agafant a poc a poc les ciclistes que tenia davant seu, Realini i van Vleuten aconsegueixen arribar plegades a la meta, essent l'italiana la vencedora de l'etapa, mentre que l'holandesa es va posar al capdavant de la classificació general.
La Pola Siero - Llacs de Covadonga (93,7 km)
L'etapa final presentava un port de segona categoria al quilòmetre 48,5, el Collado Moandi (12,5 km a 4,6%) i l'ascens als Llacs de Covadonga (12,5 km a 6,9 km%), on acabava la Vuelta.
Durant els primers quilòmetres de la pujada final, Demi Vollering fa dos atacs successius, reduint el grup capdavanter a vuit i després quatre ciclistes: Vollering, Gaia Realini, Évita Muzic i Annemiek van Vleuten. A 5km del cim, Gaia Realini ataca i només Vollering la pot seguir. La neerlandesa s'imposa a l'italiana a l'arribada; però Van Vleuten aconsegueix mantenir el liderat i guanyar la Vuelta.
Espanya
Annemiek van Vleuten (Movistar Team)
Gaia Realini (Trek-Segafredo)
UAE Team ADQ
_pictogram.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Anna Henderson
