Gramàtica de l'interlingua
La gramàtica de l'idioma interlingua és una gramàtica anglorromanç simplificada. És més simple que la gramàtica anglesa o la gramàtica de les llengües romanços, germàniques i eslaves.[1]
Article modifica
L'article definit és sempre "le", i l'article indefinit és sempre "un". No hi ha concordança amb el nom al qual qualifica (no canvia per plural o per gènere).
| article definit | article indefinit |
|---|---|
| le patre (sing.), le patres (pl.) | un patre. |
| le infante (sing.), le infantes (pl.) | un infante |
| le amica (sing.), le amicas (pl.) | un amica. |
Nom modifica
La gran majoria dels noms acaben en una de les vocals "-o" (fructo), "-a" (pagina - "pàgina"), "-e" (libertate - "llibertat"). "-o" ocorre sovint. Quan la terminació "-o" ocorre en una paraula que designa un ésser masculí, el corresponent femení pot ser representat per la mateixa paraula amb la terminació substituïda per "-a". El plural es forma per l'addició de "-s". Si el nom té final en consonant, l'addició és "-es".
| singular | plural |
|---|---|
| fructo | fructos |
| tempore | tempores |
| planta | plantas |
| generation | generationes |
Adjectius modifica
La gran majoria dels adjectius acaben en la vocal "-e" (delicate - "delicat", parve - "petit"), o en una de les consonants -l, -n, -r, -c (natural, equal - "igual", american - "americà", parell, cyclic - "cíclic"). Adjectius posats immediatament a prop un nom segueixen el nom (normal i el més freqüent). L'adjectiu no té inflexió o concordança adjectival. (Le parve femina es belle. Parve feminas es belle.) Els graus de comparació d'adjectius són expressats pels adverbis plus i minus.
| adjectiu | comparatiu | superlatiu |
|---|---|---|
| grande | plus grande | le plus grande |
| bon | minus bon | le minus bon |
Verbs modifica
Els verbs en interlingua tenen conjugació per pronom personal obligatori. Totes les formes del verb per a tots els pronoms: "io, tu, illo, nos, vos, illos" són idèntiques. Els verbs en interlingua acaben amb "-r" en infinitiu, i acaben amb "-a", "-e", o "-i" en present, i el participi es forma amb la terminació "-te".
| Pronom | Infinitiu | Present | Passat | Futur | Condicional |
|---|---|---|---|---|---|
| io, tu, illo nos, vos, illos |
crear | crea | creava | creara | crearea |
| io, tu, illo nos, vos, illos (formes compostes) |
crear | crea | ha create | va crear | velle crear |
La intenció és que l'idioma interlingua sigui, essencialment, el "mitj" de totes les llengües d'origen europeu.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Gramàtica en la pàgina de la UMI
- (italià) Aspetti fondamentali della grammatica dell’interlingua (por Paolo Castellina).