Viquipèdia

Gran Fam de la Xina

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

La Gran fam de la Xina, xinès: 三年大饥荒; pinyin Sān nián dà jīhuang lit. 'tres anys de fam' va ser una fam que es va produir entre 1959 i 1961 a la República Popular de la Xina (RPX).[1][2][3][4][5]Alguns estudiosos també hi inclouen els anys 1958 o 1962.[6][7][8][9] És àmpliament considerada com la fam més mortífera i una de les catàstrofes provocades per l'home més grans de la història de la humanitat, amb un nombre estimat de morts a causa de la fam que oscil·la entre desenes de milions (entre 15 i 55 milions).[note 1]Les províncies més afectades van ser Anhui (18% de morts), Chongqing (15%), Sichuan (13%), Guizhou (11%) i Hunan (8%).[16]

Plantilla:Infotaula esdevenimentGran Fam de la Xina
Imatge
Tipusfam Modifica el valor a Wikidata
Part deGran Salt Endavant Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1959 - 1961 Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
CausaGran Salt Endavant
Les Quatre Pestes
Comunes populars Modifica el valor a Wikidata
Morts15.000.000
55.000.000 Modifica el valor a Wikidata

Els principals factors que van contribuir a la fam van ser les polítiques del Gran Salt Endavant (1958 a 1962) i les comunes populars, llançades pel president del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong, com la distribució ineficient dels aliments dins de l'economia planificada de la nació; exigir l'ús de tècniques agrícoles pobres; la campanya de les Quatre Pestes que va reduir les poblacions de pardals (que va alterar l'ecosistema); l'excés de declaració de la producció de cereals; i ordenar a milions d'agricultors que passessin a la producció de ferro i acer.[3][5][7][14][17][18]Durant la Conferència dels set mil quadres a principis de 1962, Liu Shaoqi, llavors president de la Xina, va atribuir formalment el 30% de la fam als desastres naturals i el 70% als desastres provocats per l'home ("三分天灾, 七分人祸").[7][19][20]Després del llançament de la reforma econòmica xinesa, el Partit Comunista de la Xina (PCX) va declarar oficialment el juny de 1981 que la fam es devia principalment als errors del Gran Salt Endavant, així com del moviment anti-dretà, a més d'alguns desastres naturals i la ruptura sinosoviètica.[1][2]

Terminologia

modifica

Pel que fa a la gran fam que es va produir a la Xina continental de 1959 a 1961, els funcionaris xinesos la van descriure com a Tres anys de desastres naturals, xinès: 三年自然灾害 Sān nián zìrán zāihài[21][22]Tres anys de greus desastres naturals, xinès: 三年严重自然灾害 Sān nián yánzhòng zìrán zāihài,[23]Tres anys de dificultats, xinès: 三年困难时期 Sān nián kùnnán shíqí[21][22][1][2][24][25]Període de dificultat econòmica de tres anys, xinès: 三年经济困难时期 Sān nián jīngjì kùnnán shíqí[21]Període de dificultat temporal, xinès: 年暂时困难时期 Nián zhànshí kùnnán shíqí[26]i altres termes.

Els tres anys de la Gran Fam

modifica

Impulsades per Mao, les autoritats es van proposar uns objectius impossibles d'aconseguir. Pressionats des de les altes instàncies o per motius personals com el desig de fer mèrits, els quadres locals van intentar complir els objectius assignats a costa de deixar sense reserves els magatzems de les seves localitats. Durant tres anys (alguns autors afirmen que va durar fins al 1962) la fam va assolar Xina, provocant milions de morts. Segons dades governamental postmaoistes varen morir 15 milions de persones per causa directa o indirecta; altres fonts com Dikötter donen unes dades estadístiques de 45 milions de morts. La situació a les ciutats va ser menys terrible (malgrat la reducció del total de l'aportació de calories diàries) per l'interès dels dirigents en el desenvolupament industrial a marxes forçades però les multituds camperoles, afamades, que volien fugir a les ciutats, van veure com la policia els impedia entrar als nuclis urbans o simplement no tenien diners per utilitzar els mitjans de transport, condemnats a una situació desesperada. Encara que haguessin tingut diners, no hagués servit de res: no hi havia aliments per comprar.

Causes

modifica

La versió oficial, que denominava aquest període “Tres Anys de Catàstrofes, considerava que la fam va ser deguda, principalment per causes naturals a les que es van afegir errors en la planificació. Des del 1980 aquesta explicació ha anat perdent força i cada vegada més ha anat guanyant pes les explicacions de caràcter polític.

Entre els factors relacionats amb els desastre cal mencionar:

  • Desastres naturals: En algunes zones hi va haver terribles sequeres mentre que en d'altres hi va haver un excés de precipitacions. El 1959 el riu Groc va provocar inundacions que van malmetre una enorme superfície de conreus.
  • Efectes de la política del Gran Salt Endavant:
    • Per avançar cap al comunisme i trigar menys que l'URSS en aconseguir-ho, el camp xinès es col·lectivitza, organitzant-se en comunes i desapareix la propietat privada, donant com a resultat el descens de la productivitat arran de la manca d'incentius.

El 1957 s'arriba a la col·lectivització completa del camp xinès. La dona s'allibera de les tasques domèstiques i les famílies s'alimenten al menjador comunal: ja no s'havia de preocupar de cuinar ni de pensar en el rebost. Existia una eufòria que feia pensar que els temps difícil s'havien acabat. El "bol de ferro" ple d'arròs que facilita la comuna substituirà el "bol de fang" individual.

    • Per tal de superar en pocs anys les tones d'acer que produïen el Regne Unit i Estats Units es desvia part de la mà d'obra camperola cap a la producció de ferro i d'acer en petits nuclis de població que no comptaven amb la tecnologia adequada ni amb personal capacitat. La major part d'aquesta producció va ser desaprofitada per la seva mala qualitat, essent, doncs un esforç pràcticament inútil.
  • La campanya de les Quatre Pestes: El combat contra els mosquits, les mosques, les rates i els pardals no va donar els resultats que s'esperaven perquè l'extermini dels ocells va originar un desastre en l'equilibri ecològic, ja que aquests animals, si bé podien menjar gra, eren molt beneficiosos per a l'agricultura, alimentant-se d'insectes.
  • Burocràcia: Els dirigents locals i els funcionaris estaven obsessionats a complir les previsions de líders del partit a les ciutats, lliurant quantitats de cereals que van disminuir les reserves destinades a la població de les comunes.
  • Aplicació de les teories anticientífiques del soviètic Trofim Lissenko que creia que la genètica era una ciència burgesa.
  • Les males relacions amb l'URSS van accelerar la devolució dels préstecs proporcionats a la Xina que es pagarien amb exportacions de productes vitals.
  • Prioritat de la construcció de la bomba atòmica xinesa. Segons els autors del llibre “Mao, La historia desconocida” la causa fonamental de la Gran Fam va ser l'exportació irresponsable d'aliments, únic producte que llavors Xina podia comercialitzar a l'exterior, per tal de finançar les armes atòmiques.

Conseqüències

modifica

Davant la gestió caòtica de Mao, altres líders del partit comunista van decidir acabar amb el Gran Salt Endavant. Mao va esdevenir una figura simbòlica, malgrat que mantingués la presidència del partit. Encara avui els xinesos es resisteixen a parlar d'aquells anys; és un tema tabú.

Anys després del final del Gran Salt Endavant es va veure clar que:

  • Les taxes de mortalitat van arribar al cim el 1960. Les mateixes autoritats xineses reconeixen una xifra de 15 milions de morts.
  • El creixement natural de la població va disminuir.
  • La desnutrició dels supervivents a les zones rurals els va fer més vulnerables a les malalties. Segons Steven Bela Várdy i Agnes Huszar Várdy, les calories que rebien els obrers i obreres eren comparables a les dels internats en els camps de concentració nazis.
  • La mà d'obra camperola desviada vers la producció autosuficient de ferro i d'acer en zones rurals (amb materials procedent d'estris domèstics com olles, paelles, campanes, etc.) no va significar un increment de la producció siderúrgica per la seva mala qualitat: no se'n van beneficiar, doncs, ni les zones rurals ni les ciutats.
  • La producció industrial i agrícola anteriors a 1958 no es recuperaran fins a l'any 1964.
  • Es varen donar casos nombrosos de canibalisme, amb profanació de tombes i a diferència d'altres antecedents històrics (rebel·lions, guerra civil), no s'intercanviaven els fills entre famílies per evitar ingerir carn dels familiars sinó que els mateixos pares van matar els més petits.

Mao, per recuperar la seva quota de poder i deixar enrere la seva marginació política va mobilitzar les bases del partit i amb la Guàrdia Roja va endegar la Revolució Cultural provocant un altre caos que va reduir la producció industrial, va destrossar monuments, textos i obres d'art antigues i les universitats es van clausurar, creant un dèficit d'intel·lectuals, científics i tècnics en els anys següents.

El líder comunista reformista Liu Shaoqi, que estava convençut que la fam era provocada per causes humanes i que les causes naturals, eren secundàries, li va a comentar a Mao: "Amb tants morts de fam, la Història retindrà els nostres noms i el canibalisme estarà també en el llibres" (Font: "Stèles" p.26.). També va sofrir represàlies.

Notes

modifica
  1. ↑ Segons diverses fonts.[3][4][5][10][11][12][13][14][15]
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "PATNAIK" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «关于建国以来党的若干历史问题的决议 // Resolució sobre diverses qüestions històriques del partit des de la fundació de la República Popular de la Xina» (en xinès). Govern Popular Central de la República Popular de la Xina. Arxivat de l'original el 22 d'octubre del 2019. [Consulta: 23 abril 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Resolution on Certain Questions in the History of Our Party since the Founding of the People's Republic of China» (en anglès). Wilson Center, 27-06-1981.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Smil, Vaclav «China's great famine: 40 years later» (en anglès). BMJ: British Medical Journal, vol. 319, núm. 7225, 18-12-1999, pàg. 1619–1621. DOI: 10.1136/bmj.319.7225.1619. ISSN: 0959-8138. PMC: 1127087. PMID: 10600969.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gráda, Cormac Ó «Making Famine History» (en anglès). Journal of Economic Literature, vol. 45, núm. 1, 2007, pàg. 5–38. DOI: 10.1257/jel.45.1.5. ISSN: 0022-0515. JSTOR: 27646746.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Meng, Xin; Qian, Nancy; Yared, Pierre «The Institutional Causes of China's Great Famine, 1959–1961» (en anglès). Review of Economic Studies, vol. 82, núm. 4, 2015, pàg. 1568–1611. Arxivat de l'original el 5 de març de 2020. DOI: 10.1093/restud/rdv016 [Consulta: 22 abril 2020].
  6. ↑ Kung, Kai-sing; Lin, Yifu «The Causes of China's Great Leap Famine, 1959–1961» (en anglès). Economic Development and Cultural Change, vol. 52, núm. 1, 2003, pàg. 51–73. DOI: 10.1086/380584. ISSN: 0013-0079. JSTOR: 10.1086/380584.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :11
  8. ↑ Yang, Jisheng. Tombstone: The Great Chinese Famine, 1958–1962 (en anglès). Farrar, Straus and Giroux, p. 126. ISBN 978-0-374-27793-2. 
  9. ↑ «45 million died in Mao's Great Leap Forward, Hong Kong historian says in new book» (en anglès). South China Morning Post, 05-09-2010. Arxivat de l'original el 26 de febrer del 2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  10. ↑ Hasell, Joe; Roser, Max «Famines» (en anglès). Our World in Data, 10-10-2013. Arxivat de l'original el 18 d'abril del 2020 [Consulta: 22 abril 2020].
  11. ↑ Dikötter, Frank. «Mao's Great Famine: Ways of Living, Ways of Dying» (en anglès). Universitat de Dartmouth. Arxivat de l'original el 16 de juliol del 2020. [Consulta: 22 abril 2020].
  12. ↑ Error en arxiuurl o arxiudata.Mirsky, Jonathan. «Unnatural Disaster» (en anglès). The New York Times, 07-12-2012. [Consulta: 22 abril 2020].
  13. ↑ Branigan, Tania «China's Great Famine: the true story» (en anglès). The Guardian, 01-01-2013.
  14. ↑ 14,0 14,1 «China's Great Famine: A mission to expose the truth». Al Jazeera. Arxivat de l'original el 21 April 2020. [Consulta: 22 abril 2020].
  15. ↑ Huang, Zheping. «Charted: China's Great Famine, according to Yang Jisheng, a journalist who lived through it» (en anglès). Quartz, 10-03-2016. Arxivat de l'original el 25 May 2020. [Consulta: 22 abril 2020].
  16. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Cao 2005
  17. ↑ Bowman, John S. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000. ISBN 978-0-231-50004-3. 
  18. ↑ Kung, James Kai-sing (2022), Ma, Debin & von Glahn, Richard, eds., The Political Economy of China's Great Leap Famine, Cambridge University Press, pàg. 642–684, ISBN 978-1-108-42553-7, doi:10.1017/9781108348485.019, <https://www.cambridge.org/core/books/cambridge-economic-history-of-china/political-economy-of-chinas-great-leap-famine/32E5530258C063FE060C1A8C60A23C05>
  19. ↑ Sun, Zhonghua. «刘少奇"三分天灾，七分人祸"提法的由来» (en xinès). Renmin Wang. Arxivat de l'original el 2012-12-14. [Consulta: 8 gener 2021].
  20. ↑ Sun, Zhonghua. «刘少奇"三分天灾，七分人祸"提法的由来(2)» (en xinès). Renmin Wang. Arxivat de l'original el 15 September 2019. [Consulta: 22 abril 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «假四清　真复辟——关于党内最大的走资本主义道路当权派导演的桃园大队“四清”情况的调查». Diari del Poble, 06-09-1967. Arxivat de l'original el 1 de setembre del 2022. «
    « (xinès) 一些富裕农民在三年自然灾害困难时期，自发资本主义倾向抬头，热心于小开荒小自由，有的还羡慕单干，议论包产到户好。...... 在三年困难时期，克服困难，胜利度过了灾荒，顶住了单干风，巩固和发展了集体经济。...... 特别是三年经济困难时期，社员生活安排得比较好。 (català) Durant els tres anys de desastres naturals, alguns agricultors rics van mostrar tendències capitalistes espontànies i estaven interessats en la recuperació de terres a petita escala i la llibertat. Alguns fins i tot envejaven l'agricultura individual i parlaven del bé de contractar la producció a les llars. ... Durant els tres anys de dificultats, vam superar les dificultats, vam sobreviure amb èxit al desastre, vam resistir la tendència de l'agricultura individual i vam consolidar i desenvolupar l'economia col·lectiva. ... Sobretot durant els tres anys de dificultats econòmiques, la vida dels membres es va ordenar relativament bé. »
    — Mao Zedong, Diari del Poble
    »
  22. ↑ 22,0 22,1 «英经济学家罗宾森在中国访问考察后认为：人民公社成就非常显著，组织日臻完善». 《参考消息》, 17-03-1964. Arxivat de l'original el 2022-09-01. «人民公社在三年困难时期已经崩毁了么？在中国任何一个人都否认这种说法。事实正好相反，如果不是依赖公社的集体力量，在连续三年自然灾害期间，粮食价格不可能保持稳定。若是在以前，饥馑和大量饿死人的惨象必然出现。»
  23. ↑ «河西走廊红旗飘——甘肃省临泽县是怎样实现粮食超“纲要”的». 《人民日报》, 25-09-1970. Arxivat de l'original el 2022-09-01. «在我们国家遭受三年严重自然灾害期间，叛徒、内奸、工贼刘少奇趁机大肆推行“三自一包”、“四大自由”、“物质刺激”等黑货，破坏集体经济，妄图复辟资本主义。»
  24. ↑ Songster, Edith Elena. A Natural Place for Nationalism: The Wanglang Nature Reserve and the Emergence of the Giant Panda as a National Icon. University of California, San Diego, 2004. OCLC 607612241. 
  25. ↑ «New (approved) assessments The great famine» (en anglès). [Beijing], 17-02-2015. citing Dikötter, Frank. The Tragedy of Liberation: A History of the Chinese Revolution 1945–1957. London: Bloomsbury Press, 2015. ISBN 978-1-62040-349-5. OCLC 881092774. [Pàgina?]
  26. ↑ «为农业服务的路子越走越宽——太原市南郊区小店人民公社农具厂调查报告». 《人民日报》, 22-09-1971. Arxivat de l'original el 2022-09-01. «在三年暂时困难时期，对这个厂就是个严重的考验。»

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Diari Le Monde del dia 1 de juny del 2012: article “Un setmanari xinès tracta del tabú de la gran fam dels anys 1960” (“Un hebdomadaire chinois s'attaque au tabou de la grande famine des années 1960”). Text en francès.
  • El Canal 33 de la televisió pública de Catalunya, el 4 de novembre 2006, va emetre un documental “La darrera batalla de Mao, La revolució cultural (1a part)“ com a base per a la tertúlia “Milenium”
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_Fam_de_la_Xina&oldid=33727853»