Gregorio Ros (Granada, 1952 - 4 d'octubre de 2010) va ser un maquillador espanyol, maquillador oficial de Max Factor i maquillador de cinema.[1][2]

Infotaula de personaGregorio Ros
Biografia
Naixement1952
Granada
Mort4 d'octubre de 2010(2010-10-04) (als 58 anys)
Granada
Activitat
OcupacióMaquillador

IMDB: nm0740747 TMDB.org: 1540924 Modifica el valor a Wikidata

Estudià magisteri a Granada, però ho va deixar per marxar a viure a Barcelona, on va cursar maquillatge a l'Institut del Teatre. Durant un temps va treballar venent roba o de recepcionista a una estació d'esquí. Després va marxar a Madrid, on va fer de venedor fins que va tornar a Barcelona, on va fer de maquillador al cinema per primer cop a la pel·lícula Karnabal d'Els Comediants. El 1986 va fer de maquillador a Barrios altos i va fer amistat amb Victoria Abril, qui el va convèncer de tornar a Madrid. Així va començar a treballar amb Pedro Almodóvar i el 1988 fou nominat al Goya al millor maquillatge i perruqueria per Mujeres al borde de un ataque de nervios juntament amb el perruquer Jesús Moncusí i Vallverdú.[3] Seria novament nominat el 1989 per Las cosas del querer, el 1991 per Tacones lejanos i el 1993 per Kika. Apartat un temps del cinema, va tornar com a maquillador a la pel·lícula de Gonzalo Suárez Mi nombre es sombra (1995). El 1998 va guanyar el Goya al millor maquillatge i perruqueria per La niña de tus ojos, i novament el 2002 per El embrujo de Shanghai. El 2003 es va incorporar a l'equip de Max Factor amb el que ha maquillat, entre altres actors, Antonio Banderas, Paz Vega, Carmen Maura, Miguel Bosé, Jacqueline Bisset, Melanie Griffith o Faye Dunaway. Poc abans de morir va rebre el premi d'honor del Festival de Màlaga per la seva carrera.[4]

Filmografia (com a estilista) modifica

Referències modifica

  1. Fallece Gregorio Ros, maquillador oficial de Max Factor, El Mundo, 5 d'octubre de 2010
  2. Gregorio Ros a IMBD
  3. Gregorio Ros, ganador de dos 'goyas' como maquillador, El País, 6 d'octubre de 2010
  4. Entrevista con Gregorio Ros, El País, 20 d'abril de 2009