Grottaferrata

un municipi Italià

Grottaferrata és una ciutat de 20.492 habitants en la ciutat metropolitana de Roma Capital, en la zona dels turons Albaneses, que forma part dels Castelli Romani. La localitat és coneguda sobretot per seva abadia.

Infotaula de geografia políticaGrottaferrata
Grottaferrata-Stemma.png
Grottaferrata centro.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Grottaferrata (province of Rome, region Lazio, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 48′ 00″ N, 12° 40′ 00″ E / 41.8°N,12.6667°E / 41.8; 12.6667
EstatItàlia
RegióLaci
Antiga provínciaprovíncia de Roma Modifica el valor a Wikidata

CapitalGrottaferrata Modifica el valor a Wikidata
Població
Total20.460 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.111,96 hab/km²
Geografia
Superfície18,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud320 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal00046 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic06 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT058046 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaE204 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.grottaferrata.roma.it Modifica el valor a Wikidata

Abadia de monjos basilians, que probablement ocupa el mateix lloc de la quinta de Tusculum de Ciceró. Fundada el 1004 per l'abat san Nil, o Nil el jove, monjo italo-grec. Fins al 1131 l'abadia florí notablement, però en aquesta any el rei Roger de Sicília, aliat amb els gibel·lins, devastà el monestir i els seus voltants i en anys posteriors els monjos hagueren de refugiar-se a Montecassino. A mitjan segle xiii Frederic II féu de Grottaferrata el seu quarter general de durant el setge de Roma.

El 1462 començaren a governar a Grottaferrata els abats comendataris, que tots foren cardenals. fins al 1608 la comunitat fou governada per priors, però en aquest any Grottaferrata fou unida per Gregori XIII a la Congregació de monjos basilians. El 1901 es posaren en vigor les noves constitucions i l'abat Arseni Peregrini vingué a continuar la sèrie dels abats perpetus interrompuda des de 1462. El ritu grec introduït per sant Nil fou a poc a poc llatinitzant-se, però el 1881 Lleó XIII el tornà al seu primitiu estat.

L'abadia ha estat sempre una escola on s'ha cultivat la literatura grega. Entre els personatges més erudits mereixen especial memòria en els últims temps l'abat Cozza Luzi (mort el 1905), continuador de la Nova biblioteca Patrum, del cardenal Mai. El monestir restà exempt de la jurisdicció episcopal des de Calixte II, Benet XIV confirmà aquesta exempció elevant-lo a la dignitat d'Abadia Nullius.

El monestir és monument nacional des de 1874 i basilical la seva església des de 1903. Els monjos d'aquesta abadia publiquen des de fa anys una revista de gran vàlua: Roma e l'Oriente. A més, van publicant una col·lecció d'estudis d'Orient.

Evolució demogràfica de GrottaferrataModifica

1871 1901 1921 1951 1971 1991 2001 2007
1.241 2.233 3.514 6.701 11.361 16.234 17.663 20.492

Font: ISTAT

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grottaferrata