Guàrdia de Franco
La Guàrdia de Franco va ser una organització paramilitar[1] d'extrema dreta que va existir a Espanya entre 1944 i 1977, durant la Dictadura franquista. Formada principalment per membres de la «vella guàrdia» falangista, va mantenir una posició profundament immobilista davant dels possibles canvis en el si del règim.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | milícia organització paramilitar milícia nacional  |
| Història | |
| Reemplaça | Milícia Nacional de FET y de las JONS |
Història
modificaFundada a l'agost de 1944[a] com una mena de substitut per a la desapareguda Milícia de FET y de las JONS,[3] es va formar a partir de «camises velles», excombatents de la guerra civil i els elements més fanàtics de les joventuts falangistes.[1][3] Órganicamente depenent de FET y de las JONS, responia directament davant el secretari general del Moviment.[4] La Guàrdia de Franco estava dirigida per un lloctinent, i el seu primer cap fou Luis González Vicén.[5][b] Si bé va néixer concebuda com una milícia del partit, en la pràctica mai va arribar a actuar com a tal; en els seus començaments va destacar més per la seva participació en la repressió, cooperant amb la Guàrdia Civil en la lluita contra els Maqui.[2] La Guàrdia disposava del seu propi servei d'informació, així com d'un butlletí informatiu —En pie—[c] de gran qualitat que s'editava a Madrid.[8]
Durant la dictadura franquista, igual que la «Vella Guàrdia» o la Confederación Nacional de Excombatientes, la Guàrdia de Franco va mantenir una posició immobilista que li va fer guanyar-se el suport de l'anomenat «Búnker».[9] Alguns dels seus membres, com de forma destacada el falangista barceloní Ángel Ricote, van estar després de la fundació de l'associació neonazi «Cercle Espanyol d'Amics d'Europa» (CEDADE).[10][11]
Per 1963 l'organització tenia entre les seves files 80.037 membres.[12] No obstant això, des de la meitat de la dècada de 1960 l'organització va travessar un profund declivi, agreujat per la falta de noves incorporacions.[8] Va desaparèixer en 1977,[2] després de la mort de Franco i el final de la dictadura.
Notes
modifica- ↑ Altres fonts assenyalen que va ser fundada al juliol de 1944.[2]
- ↑ El novembre de 1948 va ser destituït com a lloctinent de la Guàrdia de Franco després d'unes declaracions de marcat caràcter revolucionari al diari Pueblo.[6]
- ↑ «En Pie. Boletín de orientación y consignas de la Jefatura del Centro». Es va fer coneguda per les seves constants referències a la guerra civil, així com pels seus atacs a la maçoneria i al judaisme que incloïen articles en els quals s'elogiava a Hitler i a Mussolini.[7][8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Payne, 1987, p. 346.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rodríguez Jiménez, 1994, p. 96.
- ↑ 3,0 3,1 Gallego i Morente Valero, 2005, p. 232n.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 95-96.
- ↑ Gallego i Morente Valero, 2005, p. 231-232.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 96-97.
- ↑ Álvarez Chillida, 2002, p. 428-430.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Rodríguez Jiménez, 1994, p. 97.
- ↑ Gil Pecharromán, 2013, p. 37.
- ↑ Gallego i Morente Valero, 2005, p. 240.
- ↑ Casals, 1995, p. 39-45.
- ↑ Payne, 1999, p. 437.
Bibliografia
modifica- Álvarez Chillida, Gonzalo. El Antisemitismo en España. La imagen del judío (1812-2002). Madrid: Marcial Pons, 2002. ISBN 978-84-95379-49-8.
- Casals, Xavier. Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995). Barcelona: Grijalbo, 1995. ISBN 84-253-2804-7.
- Gallego, Ferran; Morente Valero, Francisco. Fascismo en España: ensayos sobre los orígenes sociales y culturales del franquismo. Editorial El Viejo Topo, 2005. ISBN 9788496356320.
- Gil Pecharromán, Julio. El Movimiento Nacional (1937-1977). Barcelona: Grupo Planeta, 2013. ISBN 978-84-08-12138-1.
- Payne, Stanley G. The Franco Regime, 1936–1975. Madison: The University of Wisconsin Press, 1987. ISBN 0-299-11070-2.
- Payne, Stanley G. Fascism in Spain, 1923–1977. Madison: University of Wisconsin Press, 1999.
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4.